Els ajuts al lloguer van aparèixer en els programes electorals en l'anterior campanya catalana. La promoció del lloguer, a Catalunya i arreu de l'Estat (perquè les promeses en aquest àmbit del PSC anaven vinculades a les del llavors aspirant a president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero), va fer-se un lloc en les propostes d'habitatge dels partits d'esquerra un cop ratificat que la imparable escalada dels preus de venda dels pisos reclamava apostar per fomentar el lloguer, tan estès a la resta d'Europa i tan minoritari aquí, en comptes de les hipoteques. A la potenciació dels pisos de lloguer social i la tasca d'intermediació per fomentar el lloguer de pisos buits, el tripartit va sumar-hi fa dos anys el pla d'ajuts als llogaters, variant catalana del pla estatal que preveia quatre tipus d'ajuts: per a majors de 65 anys, per a llogaters del parc públic d'habitatges, per a persones en risc d'exclusió i per a menors de 35 anys. Com va passar amb el pla estatal, que només preveia ajuts per als menors de 35 anys i durant un màxim de dos anys (a Catalunya no existeix aquesta limitació), la primera convocatòria, la del 2005, va ser un fracàs: dels 10 milions que es preveia que s'atorgarien, només se'n van repartir 3,3, entre 2.153 afortunats. Els mals resultats s'expliquen perquè accedir als ajuts, que es concretaven en l'abonament de la diferència entre el que el llogater estigués pagant i un terç del seu sou (amb un màxim de 240 euros mensuals), esdevenia una missió gairebé impossible, per la duresa dels requisits, un dels quals establia que per tenir dret a cobrar no es podien estar pagant més de 9 euros per m² a Barcelona. És a dir: qualsevol que pagués més de 360 euros mensuals per un pis de 40 m², per exemple, ja no tenia dret a l'ajut.

Aquesta limitació s'ha eliminat aquest any, i també s'han rebaixat altres requisits. El resultat ha estat que, si l'any passat la majoria dels diners es van quedar al calaix, enguany les previsions s'han superat amb escreix: s'han renovat tots els ajuts atorgats en la primera edició i se n'han donat més de 7.000 més. En total, 9.200 llogaters amb premi, una xifra que ha obligat a duplicar la dotació econòmica inicial, de 7,6 a 14 milions d'euros. En total, 17,3 milions en ajuts en dos anys.

Una minúcia, però, si la comparem amb els 115 milions anuals que podria arribar a suposar, en un termini de tres anys, l'aplicació d'una de les promeses electorals més cridaneres que CiU ha posat sobre la taula. Els convergents són els únics que han volgut donar un cop d'efecte basat en nous ajuts –ICV, ERC i PSC aposten per ampliar, en abast i quantitats, les ajudes engegades pel tripartit, sense entrar en concrecions–, i prometen pagar, durant tres anys, la meitat del lloguer a totes les parelles de menys de 30 anys. Totes, això sí, les que visquin en un pis pel qual no paguin més de 700 euros al mes a Barcelona. Un topall com els que la Generalitat ha hagut d'eliminar per fer eficaç el pla d'ajuts ara vigent.