El candidat de l'esquerra intel·ligent comença el seu pitjor dia de campanya amb una visita a la fàbrica Nissan a la Zona Franca de Barcelona. Hi ha una manera decent de fer política però no hi ha cap manera decent d'arribar fins allà per l'anomenada ronda Litoral, una mena de carril bici una mica ample per on l'Ajuntament de Barcelona pretén que circulin cada dia dos-cents mil oficinistes, marxants de comerç i camions de verdures de Mercabarna.

La Zona Franca és un laberint desarrollista ple d'avingudes espectrals amb plàtans sense fulles i travesses de trens per on a les nits encara deu vagar el fantasma de Laureano López Rodó circulant amb el seu xofer dins d'un vell Citroën negre. En una de les avingudes hi ha la Nissan, on Joan Saura es reuneix amb la direcció i després es tanca en una sala amb un termos de cafè amb membres del comitè d'empresa. En una altra sala els periodistes s'acaben una capsa de galetes sota l'estreta vigilància d'un empleat que s'encarrega que a ningú se li acudeixi voltar per la fàbrica i descobrir el potent secret industrial que allà dins s'hi deu estar desenvolupant.

No hi ha visita a les instal·lacions. Però és igual. Avui el candidat de l'esquerra de debò no està per gaires fotos amb obrers amb granota blava que voten i robots articulats que no voten ni estan sindicats ni van lluitar per les llibertats socials i nacionals del nostre país però que serveixen per il·lustrar la política industrial i d'innovació d'esquerres. Quan surt per la porta diu alguna cosa al núvol de micròfons que li posen al davant i marxa immers dins de severes cavil·lacions. Al migdia del seu pitjor dia de campanya, el candidat que promet un nou govern d'esquerres canvia les naus industrials de la Zona Franca per un dinar amb arquitectes i constructors en un hotelet de l'Eixample sense gaires pretensions, un hotel de marxants de comerç, de reunió de proveïdors de gènere de punt, un hotel de campanya electoral discreta i ordenada, de partit petit però seriós i de govern.

Allà Joan Saura explica les polítiques d'habitatge que ha defensat el seu grup i escolta intervencions d'Enric Reyna, l'últim nuñista de Can Barça, president de la desarrollista Associació de Promotors i Constructors locals, i altres companys de taula.

Però avui Joan Saura està destrempat. El candidat que promet plantar cara a la dreta s'ha despertat amb la campanya de les seves joventuts Folla't la dreta, fes-t'ho amb Iniciativa ocupant portades de la Meseta i minuts de ràdio del nacionaltertulianisme hispànic més tronat, i el que pretenia ser una rèplica enginyosa a l'aclaparador protagonisme mediàtic de David Madí i els seus DVD s'ha acabat convertint en un altre episodi de tremolor de cames catalanes, retirada de campanya i coitus interruptus d'aquells que no satisfan ni els propis que tenien ganes que algú els posés calents ni els estranys que si s'han sentit ofesos ho continuaran recordant durant el que queda de campanya. Mentrestant, els gran temes del país triguen a arribar al debat com si estiguessin col·lapsats a la ronda Litoral en plena hora punta.