El vídeo de CiU ha estat comparat amb el de Nunca máis sobre el Prestige o amb el de la FAES sobre l'11-M, depenent del punt de vista de qui opina. Però els arguments que s'hi troben no són nous en la campanya. De fet, CiU fa tres anys que carrega contra el tripartit pintant-lo com un desastre per a Catalunya i el seu prestigi. Però els arguments durs també els té el PSC. Els socialistes han agitat l'espantall de la divisió social si hi ha un pacte entre CiU i ERC, i de la divisió econòmica si hi ha un pacte entre CiU i el PP. Però, mirant al retrovisor, encara es troben altres mostres del que es pot considerar joc brut: la filtració de les relacions del dirigent de CDC Antoni Fernández Teixidó amb un presumpte cap de la màfia russa. I la batalla s'ha estès també a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) per decidir si l'ordre de les entrevistes es valora per escons o per vots. Fins i tot la campanya institucional del govern per informar de la celebració d'eleccions va arribar a la Junta Electoral Central perquè CiU i el PP hi veien una extensió de la imatge corporativa del PSC.

No en va en aquesta batalla hi ha en joc la presidència de la Generalitat en una legislatura en què l'Estatut pot donar al govern que hi hagi prou eines per mantenir-s'hi llargament. Però no només això. Hi ha en joc també la capacitat d'influència a Madrid. I també hi ha en joc bona part de la carrera política d'Artur Mas, José Montilla i, fins i tot, de Josep-Lluís Carod-Rovira.

CiU inicia la campanya amb l'objectiu de trencar la majoria del tripartit. Mas està convençut que malgrat que al PSOE no li interessa un altre govern tripartit perquè donaria munició al PP, els socialistes catalans reeditaran el pacte si tenen prou majoria amb ICV i ERC. El candidat convergent creu que CiU té prou legitimitat havent pactat l'Estatut des de l'oposició per demanar respecte al guanyador. Però, si no és així d'entrada, espera que almenys els partits d'esquerra li facilitin la investidura en cas que no sumin majoria. Seria una manera també d'estalviar-se el tràngol de ser investit president amb els vots del PP, amb qui avui promet davant de notari que no pactarà res. Les enquestes indiquen una gran mobilització dels votants de CiU, i a la federació pensen que tenen el milió de vots garantit. La campanya servirà a Mas per intentar esgarrapar vots a ERC amb l'avís que els republicans faran Montilla president.

El PSC manté l'estratègia de vendre un govern en solitari de Montilla amb suports parlamentaris. Montilla, asseguren els seus col·laboradors, no vol un govern que les discrepàncies amb els socis facin ingovernable. Amb tot, no accepta el repte d'admetre que ha de ser president qui guanyi les eleccions, malgrat que fins i tot els seus rivals creuen que això li reportaria més vots que no pas deixar la porta oberta al tripartit. De fet, els socialistes admeten que a molts dels seus votants els frena la possibilitat d'un nou govern amb ERC. Confien, però, mobilitzar els seus votants i millorar els resultats que indiquen les enquestes.

Els republicans poden tornar a ser decisius després de l'1 de novembre, però Carod ja no esgrimeix la clau de fa tres anys. La conjuntura és diferent. El 2003, el PSC venia el canvi, ara la possibilitat de pactes s'amplia. No es descarta, per exemple, la sociovergència, ni que sigui light amb suports parlamentaris. Així que ERC podria quedar fora del govern. I, de fet, els republicans asseguren que no hi seran si no els donen determinades contrapartides, com la conselleria de Cultura i el control de la CCRTV. Per si de cas, i també per convicció, han tornat a l'equidistància. Els republicans arrenquen la campanya havent fet els deures. Carod i Puigcercós s'han reunit amb 15.000 militants i simpatitzants.

ICV és l'únic partit que aposta obertament per un altre tripartit, això sí, sense l'element imprevisible de Maragall i amb una ERC que prengui les decisions a Barcelona, ja que aquesta legislatura el secretari general del partit, Joan Puigcercós, se l'ha passada al Congrés. Volen fer una campanya de propostes –sobretot en matèria de medi ambient i habitatge– per no quedar amagats en la batalla dialèctica entre els dos partits grans.

El PP no amaga que un altre tripartit seria un caramel per a Mariano Rajoy, però públicament Josep Piqué es mostra com l'únic candidat que pot evitar el tripartit. També públicament assegura que no donarà els seus vots a Mas a canvi de res, facilitant que Montilla sigui president i carregant les culpes a Mas per haver exclòs el PP dels pactes. Però el marge de maniobra del PP a Catalunya serà nul –ningú hi vol cap pacte de govern– si no canvia la truita a Madrid. Pel PP, serà un triomf millorar el resultat i que el PSC l'empitjori, encara que repeteixi el tripartit, pensant en les eleccions municipals i autonòmiques de la primavera. Per això vol mantenir la fidelitat dels qui el van votar el 2003 i evitar una fuita fent veure als votants moderats de CiU que la federació pactarà amb ERC.