La posidònia pertany a un grup superior, les fanerògames marines. De fet, són plantes, i no algues com molta gent creu, i estan adaptades a viure a sota de l'aigua, segons l'espècie i les condicions, fins a 30 metres de fondària normalment, tot i que de vegades són més avall. A la Mediterrània hi ha quatre espècies de fanerògames: la Cymodocea nodosa , la Zostera marina , la Zostera noltii i la Posidonia oceanica , que no es troben en cap més mar.

La distribució al litoral de la península Ibèrica era gairebé contínua des de la mar d'Alboran fins al cap de Creus. Àlex Lorente, biòleg de Fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins (CRAM), explica que avui ha desaparegut de molts llocs a conseqüència de l'impacte negatiu de les activitats humanes.

La direcció general de Pesca i Afers Marítims (DGPAM) de la Generalitat va promoure la declaració de les fanerògames marines com a espècies protegides el 1991.

En l'àmbit de la Unió Europea, estan protegides per la Directiva Hàbitats, que s'ha de complir obligatòriament a tota la Unió i que condueix a la declaració d'àrees especials de protecció comunitària, un pas que Lorente qualifica d'important per avançar en la seva protecció.

«Els alguers són bàsics per a un bon funcionament dels ecosistemes costaners, produeixen oxigen i aliment per a altres espècies i per als alevins, i estabilitzen la dinàmica de sorres evitant, entre altres coses, l'erosió de les platges», destaca aquest biòleg.

Però, segons opina Lorente, cal treballar durament per frenar-ne la recessió i afavorir-ne la regeneració. Un tema complex perquè depèn de molts factors, des de la qualitat de les aigües fins a les activitats nàutiques.