Una praderia de posidònia fa tot l'efecte d'un bosc submarí; són unes plantes que tenen arrel, fan fulles i, fins i tot, floreixen. Els alguers tenen una importància vital en els ecosistemes ja que serveixen de refugi per a les cries de moltes espècies en la seva etapa de creixement. També els efectes dels temporals, que arrenquen moltes plantes, contribueixen a aportar material a zones més profundes on no es donen de manera natural, entrant en conseqüència a formar part de la cadena alimentària. Però les seves utilitats no acaben aquí. Aquesta planta no només ajuda a mantenir la integritat de les platges, sinó que ha estat utilitzada pels humans.
PLANTA CURATIVA
Antigament, l'home aprofitava la fullaraca de la posidònia que s'acumulava a les platges per embalar materials delicats, com el vidre, d'aquí que es conegui com a «alga de vidriers», i com a jaç i menjar per al bestiar, quan no hi havia res més. Una dada curiosa és que es feia servir també com a remei contra les xinxes, en els farciments de matalassos i coixins. Pel que fa a la medicina, els malalts de bronquitis dormien amb un coixí ple de fulles netes i seques dels alguers. S'usava, i en alguns llocs encara s'usa, per alleugerir el dolor de varius, fent fregues, per cicatritzar ferides i, també, per a la construcció d'habitatges i com a adob per als camps.
)
)
