El text defineix en quins casos és obligatori fer estudis d'avaluació de la mobilitat generada, quins objectius han de tenir, quina tramitació han de seguir i quines normes han de complir. Els plans territorials sectorials d'equipaments o serveis, alguns plans urbanístics i les implantacions singulars –generalment, les que reben més de 5.000 visites diàries de manera freqüent– són els documents que han d'incorporar aquest tipus d'estudis. Els objectius són planificar les xarxes de vianants, bicicletes i transports col·lectius, fomentant els mitjans de transport eficients energèticament. Una de les normes és la taxa de contribució al desenvolupament del transport públic, que es farà efectiva com una càrrega urbanística més. L'impost es calcularà segons la distància amb el sistema del transport públic. El beneficiari serà l'Ajuntament en el cas del transport urbà; l'ATM, en el metropolità, i la Generalitat, en l'interurbà.

A banda de les rutes principals dels diferents mitjans de transport, els estudis també s'ocupen de planificar l'aparcament. En aquest sentit, les normes generalitzen una mesura que ja s'havia imposat en alguns plans municipals: les promocions residencials –a banda de les estacions de ferrocarril i transport interurbà– han de preveure un mínim d'aparcament per a automòbils. En els altres tipus d'implantacions s'ha eliminat el mínim de places de pàrquing de cotxe que establia la llei vigent. «En algun lloc ens ha passat que es volia fer un centre comercial basat en l'accessibilitat en ferrocarril, i la normativa ens ho va impedir perquè ens marcava un mínim d'aparcament per a cotxes. S'havia pensat fins i tot a posar algun màxim de places –cosa que ja s'ha fet en alguns llocs d'Europa–, però al final hem optat per deixar-ho a les mans del promotor», explica Miquel Àngel Dombriz, director del programa de Mobilitat del govern.

Pel que fa a les places de pàrquing de bicicletes, s'imposa la seva implantació en tot tipus d'equipaments i actuacions urbanístiques, i fins i tot a les zones verdes i a la platja. S'estableix també un mínim de places de càrrega i descàrrega que han de tenir les zones comercials i d'oficines, i obliga els locals a destinar un mínim del 10% del sostre a magatzem.