«L'única nació meva i la meva única llengua a les quals presto incondicional obediència i homenatge són la nació i la llengua catalanes.» La cita prové d'una carta que Joan Coromines va trametre al ministre de Cultura Jorge Semprún amb motiu de l'atorgament del Premio Nacional de las Letras l'any 1989. Durant la inauguració oficial de la Fundació Pere Coromines, tant el catalanisme insubornable com la capacitat intel·lectual de Joan Coromines van ser els qualificatius més utilitzats per recordar la figura del lingüista autor de dues de les obres referents de l'estudi de la llengua catalana, el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i l'Onomasticon Cataloniae.
El centre d'estudis ocupa l'edifici de l'antiga casa d'estiueig de la família Coromines Vigneaux a Sant Pol. La rehabilitació de l'immoble, concebuda l'any 2000, ha patit un procés llarg i difícil tant pel cost del projecte –supera els 600.000 euros– com pels problemes derivats de les obres. El primer ha estat superat amb l'ajuda de la Generalitat, la Diputació i les obres socials de «la Caixa» i Caixa Catalunya. Els segons s'han resolt finalment amb una distribució que preveu una superfície de 453 m² útils que es distribueixen en planta baixa i dos pisos.
La planta baixa conté la recepció, una sala polivalent per a conferències i exposicions i el magatzem de la biblioteca, que conté els més de 7.000 volums de la biblioteca particular del lingüista i el «mític» cedulari, amb més d'un milió de cèdules recopilades al llarg de la seva vida. Un pati interior ofereix llum natural a la part del darrere, la que no dóna al mar. La primera planta, concebuda especialment per als estudiosos de l'obra de Coromines, disposa de sala de lectura, una aula amb capacitat per a trenta persones i una altra per a cinquanta que també es pot partir en dos. Finalment, al segon pis hi ha la sala de reunions i els despatxos de gestió. Un d'aquests, on hi havia l'antic despatx del Coromines pare, conserva encara la màquina d'escriure que feia servir el filòleg i alguns quadres de la família, com ara un Torres-Garcia i un Mir.
PERE COROMINES
L'acte de presentació de la fundació va facilitar tant a Max Cahner com a l'escriptor Albert Manent rescatar la personalitat de Pere Coromines, condemnat a mantenir-se sota l'ombra d'un fill gran amb qui va mantenir sempre una relació basada en l'admiració mútua.Escriptor, polític i economista, Pere Coromines pertanyia a les elits que van donar suport i empenta al catalanisme de principi del segle XX. Va ser president de la Unió Federal Nacionalista Republicana, regidor de l'Ajuntament de Barcelona i diputat a Madrid (1919-1914). Membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans (1907), també va ser president de l'Ateneu Barcelonès entre els anys 1928 i 1930. L'any 1931 va ser membre de la comissió redactora de l'Estatut d'autonomia. Va morir exiliat a l'Argentina acabada la guerra.
)
