Sobre la intensa correspondència mantinguda entre Joan Coromines i algunes de les figures cabdals de la intel·lectualitat catalana del segle XX es va teixir el 1998 un dels principals projectes de la fundació. En aquest sentit, la recopilació de les cartes entre Coromines i el seu mestre i mentor Pompeu Fabra van iniciar la col·lecció que ja ha vist publicat el novè volum. Tal com va ressenyar Max Cahner ahir, la relació especial entre mestre i deixeble que es pot desprendre de la lectura del primer epistolari mostra sense embuts com Fabra va atorgar a Coromines el títol d'hereu del seu llegat. Precisament, Joan Coromines va secundar un manifest de Fabra a favor de la unió dels Països Catalans, Desviacions en els conceptes de llengua i de pàtria, en què afirmaven que «la nostra pàtria és el territori on es parla la llengua catalana».

Els epistolaris que han sortit fins ara –amb pròlegs de persones de la talla d'Aina Moll, Jaume Medina i Manuel Castellet, i il·lustracions de l'artista Perejaume– recullen la relació escrita que el filòleg va conservar amb el seu homòleg illenc Francesc de B. Moll, l'escriptor Josep Pla, l'assagista valencià Joan Fuster, el poeta Carles Riba, el dramaturg Avel·lí Artís i Balaguer i Hipòlit Nadal, representants de l'exili català, l'editor Joan Sales i l'erudit Josep M. de Casacuberta. L'últim volum recollia la correspondència intercanviada amb el seu pare, Pere Coromines. En total, la col·lecció ha donat a conèixer prop de 700 cartes del fons documental del filòleg.

Dels diferents epistolaris de la col·lecció Textos i Estudis, n'han tingut cura Joan Pujadas i Josep Ferrer i Costa.