Múgica recorda que els articles 53 i 54 de la Constitució converteixen el poder judicial i el Defensor del Poble en els garants de les llibertats i els drets fonamentals recollits al capítol IV del Títol I de la carta magna i que, per tant, l'Estatut és inconstitucional. El Defensor del Poble creu que els ciutadans de Catalunya no tenen garantida l'opció de defensar els seus drets a través de la institució espanyola. A Múgica, això el preocupa per una qüestió molt concreta: «¿Per què no pot venir a mi el ciutadà de Terrassa o de Sabadell que considera que els seus drets a aprendre i parlar castellà són menystinguts?» I, justament, el recurs del Defensor del Poble és més ampli i afecta també la «possible retallada de la sobirania de l'Estat», afecta la llengua –diu que l'oficialitat del castellà és una entelèquia– i qüestiona la regulació que el nou text fa del poder judicial, l'administració de justícia i les competències de la Generalitat.
ICV DEMANA LA DIMISSIÓ
No cal dir que tots els partits catalans van reaccionar amb indignació davant de la presentació del recurs, per bé que estava anunciat. El mateix portaveu del govern, Joaquim Nadal, va considerar que el recurs, «venint d'una magistratura, ens sembla preocupant». El vicepresident d'ICV, Jaume Bosch, va demanar la dimissió de Múgica «perquè no actua amb sentit institucional, sinó que fa política sectària mogut pels seus sentiments centralistes». El secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, va lamentar la connivència entre «la dreta ultramuntana i sectors del PSOE», i va dir que «comença el segon afaitat». El president de CiU, Artur Mas, va afirmar també que el PP i el PSOE comparteixen l'objectiu que l'Estatut ensopegui al Tribunal Constitucional. La federació ha demanat la compareixença de Múgica al Congrés. Només el PP ho va defensar. El candidat del PSC, José Montilla, va dir que Múgica s'equivoca.
Entre els aspectes recorreguts pel Defensor del Poble –i que avui explicarà en roda de premsa– hi ha les relacions bilaterals entre la Generalitat i l'Estat, una qüestió que justament els governs català i espanyol van tractar en una reunió a la Moncloa dilluns. Hi van assistir els consellers Joaquim Nadal –Presidència– i Joan Saura –Relacions Institucionals–; la vicepresidenta espanyola, María Teresa Fernández de la Vega, i el ministre d'Administracions Públiques, Jordi Sevilla. Es va decidir crear uns grups de treball per triar la composició de les comissions –que passen de pluripartidistes a governamentals– i les funcions, els objectius i els paràmetres que es fixaran per crear la comissió bilateral –marc estable de relació Estat-Generalitat–, la comissió mixta d'Assumptes Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat –que ha d'analitzar el finançament– i la comissió d'Infraestructures –en què Estat, Generalitat i ajuntaments han de decidir on van les inversions de l'Estat–. A principi d'octubre hi haurà una nova reunió, però el govern admet que les comissions no seran una realitat fins passades les eleccions catalanes.
MARAGALL AVISA
Saura i Sevilla també es van intercanviar materials per la discussió que mantenen sobre l'abast invasiu de les lleis de l'Estat. El conseller acusa l'Estat de no tenir en compte el nou repartiment competencial. El president Maragall ja va avisar al matí que «aconseguir el que s'ha aconseguit no vol dir que estigui garantit».
)
