L'estrella del porno català és un visionari. El 2004, quan aquest star system de 25 centímetres de responsabilitat sortia de RAC 1 de promocionar la seva biografia, Nacho Vidal. Confesiones de una estrella del porno, es va acostar a un candidat a diputat socialista i li va entregar un exemplar amb una dedicatòria premonitòria: «Montilla, president de la Generalitat.» L'autor del llibre, David Barba, va recordar l'anècdota a Pepe en el sopar del lobby Un dels Nostres, que lidera l'activista cultural Joan Estrada.

Des de dilluns a la nit que el candidat del PSC a la presidència del govern ja forma part d'aquesta particular família, que integra des del regidor del Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Carles Martí, fins al director teatral Ferran Madico, el fotògraf Pep Ribas, l'escultor Emili Armengol, el qui ha estat un destacat jugador de bàsquet català de les dècades dels setanta i vuitanta, Manolo Flores, i l'actriu Rosa Andreu, que li va tocar seure al costat de l'amfitrió. Això per cita algunes de les cares conegudes del darrer sopar del lobby, en què Pepe Montilla va compartir protagonisme amb Nacho Vidal durant bona part de la nit, com a mínim a un costat de la taula. El joier Manel Bagués encara recorda el dia en què va trucar a l'estrella porno perquè li portàs «les pedres» amb què li havia de confeccionar unes arracades. Bonament, l'actor es va excusar dient-li que no podia parlar perquè l'esperava una romanesa. Vidal s'havia presentat a Bagués com a arquitecte. Però les aparences no enganyen.

Els membres del lobby també ho van tenir complicat per amagar les seves preferències, en aquest cas polítiques. Tampoc s'hi van esforçar gaire. «Tots els qui sopen aquí votaran Montilla?» «Noooo, però...», va contestar el productor, director i exhibidor de cinema Carles Balagué. Després, i mentre Pepe responia a un i altre mantenint el mateix to de veu, massa monòton, el també crític cridava baixet: «Montilla president, Montilla president...» Malgrat l'emoció expressada per alguns, el més ovacionat de la nit va ser el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que junt amb Miquel Iceta acompanyaren el convidat. «Mascarell forever» va ser l'eslògan que més va sonar. Les pressions no van pertorbar «el meu Montilla». Així el va començar a presentar el regidor de Cultura, Carles Martí, i després va definir-lo com a emigrant, lluitador antifranquista, alcalde que ha entès i entén el ciutadà, i polític que té la capacitat de recollir el sentiment general del país. Montilla no va assegurar la hipotètica continuïtat de Mascarell al capdavant de Cultura, encara que va deixar clar que «el govern de Pasqual Maragall és el meu govern, no tindria sentit dir que els consellers no aniran a les llistes.»

La guinda de la nit la va posar Jaume Sisa. El cantant del Poble Sec, després de demanar-li que no cedís Cultura als «fonamentalistes d'Esquerra», va aconsellar-li que dedicàs «cinc minuts diaris a volar». Tant Mascarell com Iceta van continuar sent «dels altres» en acabar el sopar.