Jordi Pujol va ser dimarts a Mataró per pronunciar una conferència sobre Enric Prat de la Riba. Sense moure's del guió, o sigui sense deixar de parlar durant una hora i mitja del president de la Mancomunitat i de la seva obra, l'hàbil Jordi Pujol va parlar durant aquesta hora i mitja també d'ell mateix: del Jordi Pujol president de la Generalitat i de la seva obra. El públic assistent, que era molt nombrós i que en part es va haver d'estar dret, ho va entendre d'aquesta manera perquè contínuament feia que sí amb el cap. Un sí que evidentment no anava del tot adreçat a les empreses culturals i polítiques que «els senyor Prat» va tirar endavant amb una institució, la Mancomunitat, amb molt poc poder sinó principalment a les iniciatives de signe semblant que van tirar igualment endavant els governs presidits per Jordi Pujol amb un Estatut «inferior al que ara tenim». Pujol, com ha fet altres vegades, va reconèixer el mestratge d'Enric Prat de la Riba sobre seu, juntament amb el de Francesc Macià.

El «senyor Prat» va ser un home de pensament –es compleixen cent anys de la publicació de La nacionalitat catalana– i també un home d'acció. Prat de la Riba va ser un gestor, un bon gestor, però va ser també un líder, segons Pujol. L'expresident troba que avui es valora massa la capacitat de gestió en els polítics, una virtut que, segons ell, s'ha de donar per descomptada. L'important és el lideratge que aixeca l'autoestima i la confiança en els ciutadans. Sense citar cap nom, va aprofitar per lamentar, segons ell, la falta de lideratge que viu un país que, trobant-se en una situació de crisi, necessita més guiatge que mai. El país i la seva societat civil són forts, va afegir l'expresident, però els reptes que hi ha plantejats també ho són molt. «L'Estatut és millor del que teníem, i això és bo, però ara falta desenvolupar-lo», va concloure.

En aquest punt, Pujol va fer un silenci. Es va girar cap al presentador de l'acte i somrient li va dir: «I això només és el pròleg.» El públic ho va entendre com una broma i va aplaudir la llarga conferència que en aquell moment acabava. No era ben bé una broma. Les últimes paraules del líder de CiU eren efectivament el pròleg de les que pronunciarà avui a Barcelona en una conferència situada en la precampanya electoral i en vigílies de la Diada, que està cridada a rebre moltes reaccions.