«Actualment s'estudia als despatxos i en l'àmbit universitari la informació obtinguda», van informar ahir les fonts de Cepsa consultades. Segons va publicar La Vanguardia, la companyia ha començat les primeres prospeccions per determinar la viabilitat del projecte. Els permisos, els va obtenir el juny de l'any passat i les zones estudiades són dues grans àrees que estan situades entre quatre comarques i que reben el nom de Vallfogona Est i Vallfogona Oest. Cadascuna d'aquestes té unes 88.000 hectàrees. Si es confirmen les hipòtesis dels geòlegs, que consideren molt probable que hi hagi hidrocarburs a la zona, les primeres perforacions es farien cap al 2010, en cas que la conclusió fos que interessa tirar-ho endavant. Cepsa té de termini fins al 2011 per fer els sondejos.

Cepsa va demanar l'autorització a la direcció de Mines de la Generalitat el 26 de març del 2003. L'aprovació s'ha demorat dos anys i, finalment, el juny passat, la Generalitat va aprovar el projecte. Ara, la petroliera no efectua cap altra prospecció en territori de l'Estat espanyol i es tracta de l'assalt més seriós, pel que fa a tecnologia i els recursos destinats, a les interioritats del Pirineu i Prepirineu, on des de començament de segle es porten a terme sondejos i intents d'explotació.

PRIMERA FASE
Segons declaracions efectuades a La Vanguardia per Pedro Miró, conseller delegat de Cepsa EP –filial d'explotació del grup petrolier–, actualment la companyia està «en la primera fase, en què es reprocessa la informació sísmica existent per mitjà de noves tecnologies». Aquesta primera fase, en la qual col·labora la Universitat de Barcelona, dura dos anys i ja fa uns quants mesos que està en marxa. Es dóna per fet que les prospeccions passaran a una segona fase, de prospecció sobre el terreny. Aquest procés durarà uns dos anys més. «Efectuarem una explotació sísmica més definida amb la nostra pròpia tecnologia», va indicar. Finalment, es farà una valoració per saber si interessa fer les perforacions.

La companyia Cepsa està interessada en aquesta zona per diverses raons. Una d'aquestes és el preu elevat del petroli, que fa que jaciments i pous que abans es pensava que no eren viables actualment ho puguin ser. Un altre motiu és que Cepsa té interès a fer prospeccions en una zona on ja se n'han fet més, l'última de les quals va ser feta per la nord-americana Unión Texas el 1997, i el 1991 al nord-est de Ripoll. «Van perforar fins als 3.000 metres però, com van demostrar les dades derivades de l'estudi del pou, la interpretació prèvia de les dades geofísiques no va ser prou precisa. Ara s'han posat les condicions perquè això no es repeteixi», va assenyalar el catedràtic de Geologia de la UB Mariano Marzo.

Si es concreta la troballa del jaciment, Cepsa haurà de portar a terme estudis volumètrics i de viabilitat que justifiquin la seva explotació, però encara quedarà l'aspecte ambiental de la qüestió. Les actuals prospeccions tenen l'aval d'un informe de la conselleria de Medi Ambient del 2004, però l'opinió pública és cada cop més contrària a aquest tipus d'activitats.

L'Estat espanyol produeix actualment unes 164.000 tones anuals de petroli, quantitat que equival a un 0,2% del consum total. Un 97% d'aquesta producció prové del jaciment situat davant de les costes del delta de l'Ebre (complex Casablanca-Rodaballo-Montanazo), descobert el 1973 per Shell.

En aquests moments hi ha a l'Estat espanyol quatre sol·licituds de prospecció en marxa. Tres són al País Basc (Sociedad de Hidrocarburos de Euskadi) i una es fa davant la costa valenciana. Repsol també confia a fer prospeccions mar endins, davant les costes de Lanzarote i Fuerteventura, una vegada es resolguin els problemes territorials amb el Marroc.