El febrer del 1983 es van portar a terme prospeccions per cercar petroli a la Costa Brava. L'empresa multinacional Chevron Oil Company of Spain va portar a terme la tercera fase del sondeig. El nou intent es va emplaçar al litoral sud de la Costa Brava, amb una estació instal·lada dalt d'un vaixell, el Sedeo 472, i a una distància d'uns dotze quilòmetres de la costa. En les ocasions en què es van portar a terme perforacions submarines, es va produir un clima de preocupació en el sector turístic i entre la població, que temia que es produís «una escampada de petroli a les aigües de la Costa Brava». El departament d'enginyeria de la Chevron va assegurar que havia pres tot tipus de mesures per prevenir accidents, però es va crear un gran clima de preocupació. A Lloret de Mar es van portar a terme protestes i els ajuntaments de la zona van denunciar la falta d'informació. L'abril del 1983, es van suspendre les prospeccions i el ministre d'Indústria i Energia va explicar que els sondejos realitzats davant les costes gironines havien donat resultats negatius.

En els anys vuitanta també es van fer prospeccions a la zona de la Garrotxa i el Ripollès, però es van abandonar bàsicament per la falta de rendibilitat.