L'excés de nitrats a les xarxes d'aigua sol tenir un origen agrari, que prové dels adobs químics utilitzats en l'agricultura i dels purins sobretot. El fet que a la comarca d'Osona, per exemple, Salut només hagi comptabilitzat 14 usuaris que pateixen l'excés de nitrats mostra com aquesta situació no sempre està relacionada amb els purins. A més, també pot aparèixer per deficiències en el clavegueram que provoquen la filtració d'aigües residuals a la xarxa d'aigua o bé pels fangs de les depuradores.

El Departament de Salut fa analítiques sistemàtiques a la xarxa d'aigua. Quan se superen els nivells o es preveu que es poden superar se n'informa a l'Ajuntament i a l'empresa gestora del subministrament.

El valor guia que s'estableix com a límit dels nivells de nitrats en l'aigua de consum és de 50 micrograms per litre, d'acord amb el darrer document de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

Entre les recomanacions sanitàries que es fan, és que les persones que formen part d'algun grup de risc s'abstinguin de consumir aigua de la xarxa amb excés de nitrats per beure i cuinar. Així, per als nadons s'aconsella utilitzar aigua envasada per preparar els biberons. Això són mesures només per als grups de risc, ja que una persona adulta «pot prendre tota la vida nivells de nitrats per sobre del llindar», precisa en aquest sentit Àngel Teixidó. Igualment, encara que l'aigua tingui elevats continguts de nitrats, es pot utilitzar per dutxar-se, rentar la roba i rentar els estris de la cuina, sense risc per a la salut.