| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 11 de juny de 2026


dissabte, 3 de juny de 2006
>

Només divuit municipis gironins tenen un pla d’integració per a immigrants

Tots els consells comarcals de la demarcació impulsen polítiques per afavorir la convivència amb els estrangers

DANI VILÀ. Girona
Tan sols 18 dels 221 municipis gironins disposen d’un pla de ciutadania i convivència amb la voluntat de fomentar activitats i polítiques efectives d’integració dels ciutadans nouvinguts. La Secretaria per a la Immigració de la Generalitat ha estat clau perquè aquests pobles i ciutats iniciïn el camí, sobretot perquè es tracta dels municipis amb els índexs més alts d’immigració i en alguns llocs genera una amalgama de gairebé un centenar de nacionalitats. La situació a cada municipi és molt diversa, per això cal un diagnòstic previ al pla que permeti planificar quines actuacions cal fer a cada poble o ciutat. Tots els consells comarcals gironins tenen àrees específiques i programes per fomentar una bona convivència i millorar el coneixement mutu d’autòctons i forans.


+ Cassà va retirant les bicicletes acumulades en alguns punts del municipis. Foto: LL.S.

Tot i que l’arribada d’estrangers es remunta a mitjan anys noranta, molts municipis no han iniciat programes específics per garantir una bona convivència i prevenir conflictes fins fa poc temps. Un impuls important l’ha donat la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat, que a Catalunya ha subvencionat 171 projectes. Des de la Fundació Ser.Gi, la coordinadora dels Programes de Dinamització Comunitària i Intercultural, Montse Pesquina, subratlla la necessitat que «cada pla cal adequar-lo a les necessitats del municipi». Per això, la diagnosi és bàsica per dissenyar les accions que s’han de realitzar.

Un dels objectius bàsics és que l’actuació en matèria d’immigració es faci transversal en totes les àrees del consistori. Entre les accions que s’han de realitzar hi sovintegen l’estimulació del contacte intercultural per afavorir la coneixença d’uns i altres, a través de grups de conversa, parelles lingüístiques o campanyes de sensibilització amb la població. Cal tenir en compte que la majoria d’estrangers s’han vist empesos a marxar del seu país per buscar un futur millor. La Fundació Ser.Gi considera vital trencar tòpics sobre els immigrants. «No hi ha casos de cronicitat d’immigrants en els serveis socials, només els utilitzen en moments puntuals», afirmen. Per altra banda, reivindiquen positivament que els estrangers aporten mà d’obra, riquesa, productivitat i engruixeixen l’aportació econòmica a la Seguretat Social, a més de la riquesa cultural.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>A Cassà, pis per pis

>Mercat laboral

>Fer-s’ho mirar

>Només

>Quant de temps?

>Els ciutadans estrangers a Castelló d’Empúries són el 45% del total, el percentatge més alt a la demarcació

>«Volem guanyar-nos la vida»

>Fronteres

>Ciutadans viatgers

>Amb garanties

>Només divuit municipis gironins tenen un pla d’integració d’immigrants

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.