dissabte, 3 de juny de 2006
> Ciutadans viatgers
MANEL MESQUITA.
Pensàvem que estàvem sols en el planeta. Pensàvem que després d’haver emigrat els catalans a Cuba, els murcians a Catalunya, els gallecs a l’Argentina, tota una generació a Alemanya, els veremadors a fer-la i els cervells a l’estranger... tot havia tornat a ser com aquell distorsionat fals «abans» del record, cadascú a casa seva i Déu en la de tots. Però (tot) déu havia de viure lluny. Més lluny. I ja no és així. Som a l’Ítaca del poema que dues terceres parts del món canta. Immigrants o viatgers? Nouvinguts o ciutadans? I, mentre debatem com anomenar-los, bateries de titulars per amagar la realitat i conrear la por.
|
