dilluns, 23 de gener de 2006
> El pacte amb el PSOE obre la porta a CiU per implicar-se «a fons» en la governabilitat de l'Estat
Mas considera l'acord com «un salt endavant» i fixa com a objectiu pels pròxims anys assolir la resta de l'Estatut aprovat pel Parlament
TIAN RIBA.
Barcelona
El pacte entre el PSOE i CiU per l'Estatut és «un acord de gran importància» que pot comportar canvis d'aliances en el futur tant en el govern de Catalunya com en el de l'Estat. Artur Mas va admetre ahir que pot tenir «conseqüències» i que per CiU «no quedarà» a l'hora d'implicar-se «a fons» en la governabilitat de l'Estat. Mas sempre ha lligat l'entrada de CiU a un govern espanyol amb l'aprovació d'un nou estatut, però també va deixar clar que «l'interès prioritari» és Catalunya. En aquest sentit, va insinuar que demanarà eleccions anticipades un cop s'hagi fet el referèndum, perquè «el desenvolupament de l'Estatut l'ha de fer un nou govern». Ahir José Luis Rodríguez Zapatero va completar les reunions amb els líders catalans per ultimar l'acord.
+ Artur Mas explicant l'acord, ahir, a la seu de CiU. Foto: QUIM PUIG.
|
+ Artur Mas explicant l'acord, ahir, a la seu de CiU. Foto: QUIM PUIG.
|
CiU ja té l'argument que li permetria per primera vegada tenir ministres en un govern espanyol i no només donar-li suport parlamentari, com defensa la nova generació convergent. A més, Mas no vol tancar la porta a cap pacte i per això ahir va insistir que «no s'ha de renunciar al fet que el PP s'hi sumi perquè ni trenca Espanya ni els catalans s'ho emporten tot». Si no és així, el líder de CiU haurà de complir la seva amenaça de no pactar amb el PP durant una generació per l'oposició destralera de Mariano Rajoy al text. Mas està convençut que les autonomies governades pel PP s'acabaran afegint al nou model de finançament pactat.
Però com que l'altra condició per governar a Espanya és fer-ho primer a Catalunya, Mas no es va estar de recordar que CiU ha donat suport a l'Estatut a Catalunya i ha buscat el pacte amb el PSOE tot i estar a l'oposició, mentre que Pasqual Maragall «no ha intervingut per res en el projecte més important pel país». A més, Mas, com a líder nacionalista, té en l'espai que queda entre el que s'aprovi finalment i l'Estatut aprovat pel Parlament el 30 de setembre el seu nou horitzó reivindicatiu, i ahir no es va estar de recordar-ho. La direcció de CiU va deixar en mans de Mas la decisió sobre l'acord justament perquè és qui s'hi juga més com a candidat a la presidència de la Generalitat. Però, protagonismes a banda, Josep Antoni Duran i Lleida coincidia plenament amb Mas en l'interès d'aprovar el text, ja que és ell qui lidera CiU a Madrid i qui tindria més joc en futures aliances. Duran va dir ahir en públic el que ha defensat en les últimes setmanes en privat: «Aquest és un acord de gran qualitat en el marc polític en el qual estem.»
Mas necessitava, però, arguments prou sòlids per poder justificar el pacte i els va trobar en la reunió amb Zapatero, amb qui havia parlat repetidament per telèfon abans de la trobada de set hores de dissabte. Mas i Zapatero tenen una bona sintonia personal i el president espanyol comparteix l'interès d'ampliar les seves possibilitats d'aliances més enllà d'ERC i ICV. Per Mas, hi ha aspectes del nou estatut que, com defensava que havia de ser, tindran abast generacional -el blindatge de les competències, matèries representatives com ara immigració i infraestructures, la bilateralitat i aspectes del finançament com ara el principi d'ordinarietat-, tot i que n'hi ha que són més pròpies d'un pacte de legislatura, com ara la renegociació de la cistella d'impostos cada cinc anys.
Al final, CiU ha usat la definició de Catalunya com a nació en l'articulat com un as a la màniga negociador, i ha prioritzat el finançament. Així, «nació» anirà en el preàmbul amb una fórmula explicativa que millora la proposada pel PSOE i que fa que les Corts espanyoles assumeixin «per primer cop» que el Parlament defineix Catalunya com a nació. La fórmula diu que «el Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat dels ciutadans catalans, ha definit de manera àmpliament majoritària Catalunya com una nació». I hi afegeix que «la Constitució, en el seu article 2 reconeix la realitat nacional de Catalunya en forma de nacionalitat». Segons Mas, d'aquesta manera s'equipara «nació» a «nacionalitat», que és com es continuarà definint Catalunya en l'articulat.
On més va cedir Mas és en la pretensió que a Catalunya hi hagi una sola agència tributària amb preeminència de la Generalitat. Aquest aspecte va bloquejar la reunió de La Moncloa durant tres hores, i al final es va trobar una solució intermèdia. L'Estatut preveurà que en el termini màxim de dos anys es crearà un consorci que es podria convertir, en funció de la voluntat política, en l'administració tributària de Catalunya. Mentrestant, però, no se'n crearà cap perquè CiU no vol la proliferació de finestretes.
Mas i Rodríguez Zapatero també van pactar una millora de la cistella d'impostos per tal que la Generalitat tingui la majoria dels que es paguen a Catalunya: el 50% de l'IRPF, el 50% de l'IVA -ara és el 35%- i el 58% dels impostos especials, que ara és el 40%. Aquesta cistella es renegociarà cada cinc anys de manera bilateral en una comissió mixta. Tot i que el model del Parlament es basava en una agència catalana que recaptaria el 100% dels impostos i després pagaria a l'Estat pels serveis i la solidaritat, segons Mas hi ha un canvi «en bona part del model» perquè l'Estatut -que no quedarà superat per la llei de finançament de les comunitats (LOFCA)- establirà uns mecanismes d'anivellament per mantenir l'ordre de Catalunya en el rànquing de renda per capita un cop feta l'aportació a la solidaritat. Per aquest concepte, es tindran en compte criteris com ara el de la població immigrada i la diferència del cost de la vida. També hi ha un pacte perquè en els pròxims set anys l'Estat inverteixi a Catalunya entre 2.500 i 3.000 milions d'euros com a contrapartida al dèficit fiscal, un càlcul fet en funció de la riquesa de Catalunya segons el PIB, que és el 18,5%- Part dels diners es podrien destinar a reduir o eliminar peatges i les inversions es faran d'acord amb la Generalitat.
|
)
)
