dilluns, 23 de gener de 2006
> «Estatut Moncloa»
opinió
JORDI BUSQUETS. (director.bcn@elpunt.com).
Als estatuts de Núria i de Sau els prendrà el relleu, si res no canvia, el de La Moncloa. El nou estatut no serà el de Miravet ni el de la plaça de Sant Jaume; i tampoc no serà, i això és el que de veritat importa, el del parc de la Ciutadella: és a dir, aquell que va aprovar el Parlament el passat 30 de setembre, aquell que el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, s'havia compromès a respectar. Catalunya tindrà un nou estatut, sí, però serà el que el mateix Zapatero i el líder de CiU, Artur Mas, van pactar la nit de dissabte a La Moncloa, el complex palatí que allotja la presidència del govern espanyol.
L'estatut ideal de la Ciutadella s'ha transformat, doncs, en l'estatut possible de La Moncloa. Segurament, i amb matisos, tots els partits se'n sentiran satisfets. Fins i tot el PP es veurà amb cor de proclamar, sense dir mentides, que és en part gràcies a ell que l'Estatut ha perdut molta de l'ambició política i nacional que li atorgava l'acord del Parlament. La desafecció del PP per l'Estatut, expressada sovint amb formes dubtosament democràtiques, és, doncs, més que evident. El que ho és menys, d'evident, i caldrà escatir-ho amb calma en els pròxims mesos, és la responsabilitat de cadascun dels altres partits, i dels seus dirigents, en la mutació que ha sofert el text que ells mateixos van aprovar al Parlament. Té raó Artur Mas: l'Estatut possible de La Moncloa és «un salt endavant». Però aquest salt no és tan llarg com volíem els catalans. I algú n'haurà de respondre, d'això.
|
