dilluns, 19 de desembre de 2005
> Gotovina, heroi a Croàcia i criminal a la UE
El Tribunal de l'Haia l'acusa de crims contra la humanitat però setanta mil croats es manifesten a favor seu
J.M. SEBASTIAN.
Ante Gotovina, el general croat que va ser detingut a Tenerife el 8 de desembre, està acusat pel Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia (TPII) de crims de guerra contra la humanitat. El 1995 va comandar l' operació Tempesta , a la regió croata de Krajina, per expulsar els serbis que hi vivien. En poques setmanes van ser assassinats 150 civils i van ser deportats 200.000 serbis després de saquejar les seves cases i destruir pobles i ciutats. A Croàcia, però, ho veuen diferent; la majoria dels habitants, segons una enquesta, consideren Gotovina un heroi que els va defensar de les agressions sèrbies. Prop de 70.000 persones es van manifestar a Croàcia, un país amb 4,5 milions d'habitants, en contra de la seva detenció.
Mentre la Unió Europea es felicitava per haver capturat un dels suposats criminals de guerra més buscats del conflicte dels Balcans, a Croàcia desenes de milers de persones van sortir al carrer per manifestar-se en contra de la detenció i per reivindicar la seva suposada condició d'heroi.
El general Ante Gotovina es va fer famós l'any 1995, quan va comandar l'operació Tempesta, que va permetre a l'exèrcit croat recuperar la regió sud de Krajina, ocupada per l'exèrcit iugoslau i pels secessionistes serbis. Aquest episodi el va convertir en un heroi a Croàcia i en un criminal de guerra pel Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia. El TPII va dictar una ordre de recerca i captura per al militar croat perquè considerava que va permetre que l'exèrcit que comandava cometés assassinats entre la població civil i maltractaments i saquejos contra la població sèrbia. Tot i aquesta ordre, Gotovina no va ser mai arrestat al seu país i la fiscal del TPII, Carla del Ponte, va acusar el govern croat, i fins i tot el Vaticà, d'encobrir-lo.
Vida aventurera
Nascut el 1955 a la costa dàlmata, Gotovina als 18 anys va marxar a França, on es va allistar amb un nom fals a la Legió Estrangera. Quan va tornar al seu país va treballar en diferentes empreses de seguretat i se'l va vincular amb grups de l'extrema dreta, i el 1979 va aconseguir el passaport francès. L'any 1981 va robar dos milions de francs a un empresari de caixes fortes i va fugir a Amèrica del Sud per eludir la justícia. A l'Argentina, Guatemala i Colòmbia va participar en la creació de diversos grups paramilitars. En un viatge a França l'any 1986 va ser detingut i condemnat a cinc anys de presó, dels quals només en va complir un. En els tres anys que van passar abans del seu retorn a Croàcia, va estar implicat en diverses accions criminals, en negocis bruts i fins i tot en un segrest. L'any 1990, doncs, va tornar a Croàcia i va ser nomenat comandant de l'exèrcit per la seva dilatada experiència militar, i l'any 1994, un any abans dels fets de Krajina pels quals serà jutjat, ja era general.
Va ser l'any 2001 quan el TPII va ordenar al govern croat que el detingués. El govern socialdemòcrata el va deixar escapar per evitar enfrontaments al carrer amb els nacionalistes. Llavors en el seu país se'l va considerar un heroi i un sant, malgrat la seva biografia de suposat criminal. El suport popular que té a Croàcia s'ha tornat a fer evident a partir de la seva detenció, ja que prop de setanta mil persones es van manifestar als carrers per donar-li suport en un país que només té una població de 4,5 milions d'habitants.
Des que el TPII va ordenar que fos capturat, no va parar quiet. Amb dos passaports falsos va viatjar per vuit països diferents abans de fer escala a l'illa de Tenerife, en una estada que l'ha portat a la presó. Segons els visats que consten en els passaports que duia, ha estat a Xile, la Xina, Rússia, Tahití, l'Argentina, Mauritània, la República Txeca, Itàlia, Irlanda, l'illa Sant Maurici, Sud-àfrica i Bòsnia.
Suport de l'Església
Ante Gotovina està considerat un home pietós -a Croàcia hi ha una majoria catòlica-, fins al punt que, quan va ser detingut a l'habitació de l'hotel on residia a Tenerife, estava envoltat de rosaris i d'imatges i estampes de la Mare de Déu.
Al seu país un dels suports més importants que rep és el de la jerarquia eclesiàstica, fins al punt que els capellans i els bisbes prediquen contra el TPII en els púlpits des del moment que va ser detingut. El mes de setembre passat, ja es va produir un incident entre el TPII i el Vaticà, quan la fiscal Carla del Ponte va assegurar que tenia indicis que les autoritats eclesiàstiques amagaven i protegien el suposat criminal de guerra en un convent franciscà a Croàcia mateix. El Vaticà ho va desmentir.
|
