dilluns, 19 de desembre de 2005
> «L'han venut perquè Croàcia pugui entrar a la Unió Europea»
NARCÍS GENÍS.
En Mario de Zadar és un noi croat de 30 anys que viu i treballa a Girona des de fa temps i que amb setze anys va patir en primera persona la guerra de Croàcia. Fa temps que intenta oblidar els horrors de la guerra, però ara diu que no ha pogut callar més i en rememora uns quants capítols per defensar el general croat Ante Gotovina.
En Mario, que no ha volgut revelar públicament la seva identitat real, per por de represàlies, diu que s'ha d'explicar la veritat sobre el general Ante Gotovina, que considera que és un heroi, com també ho pensen la majoria de croats. En Mario és fill de Zadar, el mateix poble de Croàcia on va néixer Ante Gotovina, i assegura que la figura del general és venerada al seu país, on és considerat un veritable heroi que va lluitar i va fer fora del territori croat els invasors serbis.
Entre els crims de què s'acusa el general Gotovina, es diu que va ser el responsable de la mort de cent cinquanta civils, de la desaparició de dues-centes persones més i de la deportació de dues-centes mil. Tot això, a la regió de Krajina. En Mario assegura que tot plegat és fals, i ho argumenta: «Mira, en primer lloc ha de quedar clara una cosa: Krajina no existeix, ni ha existit mai; va ser un invent dels Serbis, que van envair Croàcia, i ells són els responsables d'haver deportat d'aquesta zona més de quatre-cents mil croats, que van haver d'anar a viure en hotels i allà on podien. Després de cinc anys i gràcies a Gotovina, es va alliberar aquest territori, i van marxar-ne molts serbis, els que es va revoltar. Conec serbis que aleshores es van quedar a casa seva, i ningú els va dir que en marxessin. Per què no els castiguen a ells pel que ens van fer durant cinc anys?»
En relació amb les morts i els desapareguts, en Mario els atribueix al resultat de la guerra: «Nosaltres durant cinc anys vam veure com els serbis s'apoderaven de tot, de la nostra riquesa, i els croats quedàvem relegats gairebé a súbdits a casa nostra, passant misèria i patint la repressió, primer, i després, la violència... famílies senceres eren assassinades. Més tard, i en set dies, el general Gotovina ens va alliberar, i és clar que hi va haver morts, com en totes les guerres, i potser en algun cas gent que havia perdut familiars es va revenjar. Les guerres són terribles, però per a tots; jo això no ho vull per a ningú.» També explica que els croats, milicians i voluntaris, i pràcticament sense exèrcit, mantenien una lluita desigual amb escopetes de cacera, contra l'exèrcit organitzat i armat, amb tancs i avions, dels serbis.
Per a en Mario de Zadar, la detenció del general Ante Gotovina a les Canàries és el resultat d'una operació mafiosa: «Ha estat una minoria del govern actual de Croàcia, la que ha venut Gotovina. L'han venut com si fos un criminal, en contra de l'opinió del 90% dels croats, que consideren que és el seu salvador, i que no es pot vendre un heroi de la pàtria per diners. Perquè en el fons de tota aquesta història hi ha un pacte en el qual s'ha buscat un cap de turc perquè pagui, i així el govern croat actual obté una imatge democràtica i es prepara el terreny per poder entrar a la Unió Europea.»
El cap de Gotovina i la UE
Croàcia s'està convertint en una potència turística europea, i actualment és un país on es viu bé. En Mario considera que per aquest motiu no hi ha cap necessitat d'entrar a la Unió Europea: «No ens cal condemnar a la presó el nostre heroi nacional per no res. No ens cal l'euro, perquè ja és la moneda d'ús normal a Croàcia; tampoc no volem el model de la Unió Europea, on la gent només treballa per pagar la hipoteca. La meva família té cases i viu molt bé, allà la gent no ha de marxar a buscar feina a altres països europeus. Jo sóc una excepció: vaig marxar lluny per oblidar la guerra. En aquella etapa difícil vaig fugir amb cinc amics més; corríem pels camps per evitar de caure a les mans dels soldats serbis. Vaig veure coses terribles i em van fer presoner. Vaig patir molt, però puc estar content perquè en vaig sortir viu i ho puc explicar. Per això vaig marxar, però la gent avui no se'n va, de Croàcia. Si busques veuràs que entre els immigrants que té Catalunya pràcticament no hi ha croats.»
|
