dimarts, 1 de novembre de 2005
> El naixement de la infanta Elionor reobre el debat sobre la reforma constitucional
Polítics i experts estan d'acord a reformar la Carta Magna però coincideixen també que no hi ha pressa per fer-ho
DOLORS BELLÉS.
La infanta Elionor, primogènita dels prínceps d'Astúries, va néixer ahir a la matinada a Madrid. El fet que la primogènita de l'hereu a la corona espanyola hagi estat una nena ha reobert el debat sobre la necessitat d'una reforma constitucional que equipari els drets de l'home i la dona en la succecció a la corona. La setena néta dels monarques espanyols ocupa el segon lloc en la successió, per darrere del seu pare, Felip de Borbó. Però si no es fes la reforma i Elionor tingués un germà, aquest passaria davant d'ella en tenir preferència l'home sobre la dona. Polítics i experts coincideixen en la necessitat de fer aquesta reforma, però consideren que no hi ha pressa. El debat coincideix en un moment en què es parla de fer altres reformes al text constitucional.
+ Felip de Borbó, acompanyat del ginecòleg Luis Ignacio Recasens, en la seva compareixença davant la premsa, ahir a la clínica Ruber de Madrid. Foto: EFE.
|
Passava un minut de tres quarts de tres de la matinada quan naixia a la clínica Ruber de Madrid la infanta Elionor, primogènita dels prínceps d'Astúries, setena néta dels monarques espanyols i segona en la línia successòria darrere el seu pare. La petita va néixer per cesària, va pesar 3,540 quilos i feia 47 centímetres de llargada, segons va informar el seu pare, Felip de Borbó, que va presenciar el part. A banda d'aquestes dades, Felip de Borbó va fer referència a la importància que en l'àmbit constitucional té el naixement de la seva primera filla i que hagi estat una nena. Va dir que amb el naixement d'Elionor es materialitza d'«una manera evident» la successió en la monarquia parlamentària, tot i que va deixar clar que «de moment ha nascut una infanta, no una reina». Sobre el futur de la seva filla, va afegir-hi que la «lògica dels temps indica que, si es duu a terme la reforma que està prevista, o que proposa el govern, i que hauran de valorar i decidir les Corts» la infanta Elionor serà reina. I és que el fet que el primer fill dels prínceps d'Astúries hagi estat una nena ha reobert el debat sobre la reforma de la Constitució, ja que el redactat actual dóna preferència a l'home sobre la dona, tot i que aquesta sigui la primogènita. Discriminació que ja es va produir, en el seu moment, a favor de Felip de Borbó contra la seva germana Elena, primogènita dels Reis.
La reforma de l'article 57.1 de la Constitució va ser anunciada pel president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, en el seu discurs d'investidura. Es tracta d'una reforma que desperta un gran consens, tot i que en el moment en què es va plantejar alguns sectors com ara el PP s'hi van mostrar en desacord pel temor que aquesta modificació s'aprofiti per fer altres retocs. La reforma d'aquest article, però, no és fàcil. Qualsevol canvi que afecti la corona comporta diverses dificultats tècniques i de procediment. Si la reforma es fes de manera immediata, o abans que Felip de Borbó accedeixi al tron, caldria salvaguardar els drets successoris del príncep, per evitar que, suprimint la discriminació per raó de sexe, el dret a la successió recaigui en la seva germana, primogènita dels Reis. Eliminar la discriminació constitucional per raó de sexe topa a més amb una altra dificultat: el legislador constitucional, en el seu intent de donar estabilitat a la institució de la corona va revestir el títol II que la regula -dels articles 56 al 65- de les màximes garanties, el que tècnicament es coneix com a reforma agreujada. Modificar qualsevol d'aquests textos exigeix l'aprovació per majoria qualificada de tres cinquenes parts del Congrés i del Senat, la dissolució de les cambres i la convocatòria d'eleccions. El Congrés i el Senat que resultin d'aquests comicis ha d'aprovar la reforma amb la mateixa majoria i, després, sotmetre-la a referèndum. En la pràctica, aquesta estricta cotilla exigeix fer-ho coincidint amb el final de la legislatura que la debati. Des del principi es va advertir del risc que aquesta reforma, plantejada tota sola, pot derivar en una espècie de plebiscit sobre la corona, per la qual cosa sembla que la pregunta que es plantejaria en el referèndum abraçaria altres qüestions que, legalment, no exigirien una consulta popular, però inclourien en un únic paquet el pronunciament sobre el retoc constitucional referent a la successió. A més d'aquest tema, Zapatero va proposar tres punts més: reformar el Senat per convertir-lo en cambra territorial, incloure-hi les disset comunitats autònomes amb el seu nom i introduir alguna referència a la Constitució europea.
|
)
