dimarts, 1 de novembre de 2005
> Els nois han tingut una noia
la crònica
JAUME OLIVERAS I COSTA.
Fins al moment de l'infantament, tots ignoraven si seria hereu o pubilla i fins i tot el pare, embadalit pel bé de déu que tenia al davant, segons digué, trigà una bona estona a adonar-se de les característiques de l'entrecuix del nadó. Finalment, fou una noia i la clínica Ruber s'omplí de joia i regals, en una llista que s'iniciava amb una panereta enviada junt a una tarja signada per Miguel Primo de Rivera. Després, els rams de flors s'han anat ensenyorejant dels passadissos del centre hospitalari. Tothom esclatava de goig per la vinguda al món de Senyora Elionor d'Espanya.
Nom de solera medieval, la tria del patronímic és encertada. Només pensar que es podia haver triat Isabel -amb dos precedents tan galdosos- o Sofia fa posar els pèls de punta. Elionor és un nom reial amb solera, lligat a la història europea del segle XII al XV, amb presència a les cases d'Alburquerque, Anglaterra, Aquitana, Aragó, Àustria, Castella, Nàpols, Portugal, Provença i Sicília, amb dones lligades a grans prínceps i reis, als quals fins i tot superaren en intel·ligència i sentit de govern. Fins, alguna fou protectora de trobadors o valedora de papats. Vaja, del milloret d'una època en què no es menjava en taules cobertes de tovalles i fent servir les forquilles. Un nom amb musicalitat, d'aquells que es podran posar sense remordiment als fills de plebeus que neixin els pròxims anys, els estols dels qui mai no podran presumir de sang blava però que lluiran proximitat al nomenclàtor reial, tal com darrerament feren tantes famílies en triar Letícia per denominar criatures nounates. Elionor, en llengua estatuària, o Leonor, en llenguatge imperial, és un nom amb futur. Ara, a veure qui és el maco que defensa la inamovibilitat de la Constitució, tan necessitada d'una reforma per adequar-la als nous temps de l'Elionor d'Espanya.
D'entrada, és una voluntat generalitzada posar fi a les preferències del mascle sobre la femella en tot això dels drets successoris, i si el temps ha canviat en aquest concepte, la Constitució no haurà restat superada en altres articulats? No hi ha gaire res que no pugui ser modificat i millorat. Al moment que es proclamà la Constitució del 1978 hi havia raons que aconsellaven un redactat que ara està superat: la seqüència successòria n'és un exemple, de la manera que les princeses Helena i Elionor segurament no tindran els mateixos condicionants per argumentar les seves candidatures. Apa, doncs, cava a dojo i els monàrquics que celebrin el moment, ara que Rajoy ha dit que l'espumós del Penedès és de qualitat insuperable. I els qui no som monàrquics, com jo mateix, també trobarem motius per dringar les copes, si més no a l'entorn de la castanyada que, ben pensat, deu tenir aromes de poble i voluntat republicana.
|
