dijous, 21 de juliol de 2005
> La universitat guanya alumnes
La carrera d'humanitats pateix, després de la polèmica sobre la seva continuïtat, un retrocés de la demanda d'un 15%
MARCEL BARRERA.
Barcelona
Les alarmes s'han esfumat. Després de la davallada de fa un any, en què el nombre d'alumnes de primer de carrera a les universitats va baixar un important 5%, el pròxim curs començarà amb molts més estudiants de primer. Concretament, amb 41.873, quasi un 9% més. Segons les dades de preinscripció, la universitat creix i al mateix temps canvia. L'increment d'alumnes es deu, sobretot, al fet que cada vegada més els estudiants estudien una segona carrera, entren importants fornades de majors de 25 anys i creix progressivament el nombre d'alumnes de l'Estat i estrangers que demanen estudiar a Catalunya. Una de les pors s'ha confirmat. La demanda a la carrera d'humanitats, que corre el perill de desaparèixer, ha baixat un 15%.
Les universitats públiques catalanes es recuperen. Totes, sense excepció, tenen enguany més demanda que fa un any. A la Universitat Pompeu Fabra (UPF), les sol·licituds dels estudis en primera preferència ha augmentat un 29%. A la resta d'universitats, encara que no tant, ha passat el mateix. Les universitats territorials de fora de Barcelona, que durant el curs van fer un pols amb el departament per obtenir nous estudis, també guanyen alumnes a primer de carrera.
Remarcable és la Universitat de Lleida (UdL), on la demanda d'estudis en primera opció ha augmentat un 20% i sembla superar l'atzucac en què es trobava. Ahir, el conseller Solà va qualificar de «decisió encertada» l'aprovació de les noves titulacions, un fet que va provocar per Nadal serioses discrepàncies entre els rectors.
Les dades de preinscripció per al curs 2005/2006 fan ser optimistes. Per al curs que ve, s'han preinscrit molts més alumnes procedents de totes les vies d'accés. En nombres absoluts, l'augment més important ha estat en la via dels alumnes procedents de la selectivitat. L'augment ha estat de 1.640 estudiants. Percentualment, l'augment més important ha estat en les preinscripcions procedents de canvis de carrera -ha pujat un 18,2%- i dels que provenen per la via de majors de 25 anys, on hi ha hagut 1.111 preinscripcions, un 27,7% més que fa un any.
Totes aquestes dades van portar ahir el conseller d'Universitats, Carles Solà, a fer un diagnòstic positiu del panorama universitari, contràriament a la de fa un any, quan la demanda semblava baixar en picat. Ahir, el titular del DURSI va dir que s'està imposant la idea que la formació és un procés que dura tota la vida, i que «s'ha incrementat l'atractiu del sistema universitari català».
Una altra dada destacada del procés de preinscripció és l'augment d'un 20% del nombre d'estudiants de fora de Catalunya. El percentatge d'estudiants de l'Estat i de l'estranger que el curs que ve estudiaran primer curs en universitats catalanes serà del 12,9% del conjunt. En total, els assignats de fora de Catalunya són 4.719, un 0,9% més que l'any passat.
Ahir, Solà va destacar que «s'observa una tendència a l'augment de la mobilitat».
Humanitats
L'augment d'alumnes que continuen els estudis amb una altra carrera, o que accedeixen als estudis superiors per la via dels majors de 25 està fent augmentar la mitjana d'edat dels alumnes de primer curs, que ara és de 20,79 anys, segons va explicar Josep Castells, president del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC).
L'ombra de tot el procés de preinscripció es troba en les carreres que el govern espanyol estudia suprimir. Història de l'art -vegeu gràfic- manté la tendència a la baixa des del 2003. Filologia catalana, que havia augmentat de manera notable la baixa demanda que tenia s'ha estancat aquest curs, i ha passat de 91 sol·licituds el curs passat a 92.
La demanda de la carrera d'humanitats ha baixat en 33 persones. La xifra pot semblar petita, però el percentatge de caiguda de la demanda és d'un 15%, en un any en què la majoria de carreres han tingut més sol·licituds. L'any 2004, la demanda d'aquesta carrera va augmentar un 8% respecte del 2003. Sigui com sigui, Solà va dir que, en el cas de filologia catalana i història de l'art, no hi ha efecte de la polèmica sobre la supressió d'aquestes carreres, però que en el cas d'humanitats «no s'atreveix a treure conclusions». Durant la roda de premsa, es van donar dades dels anys 2005 i 2004, no del 2003. Aquell any, la demanda va ser de 199. Respecte a algunes carreres amb molt poca demanda, com filologia francesa -només l'han demanat nou alumnes- Solà va defensar que el sistema universitari ofereixi aquests estudis; però va qüestionar que hi hagi més d'una universitat que la imparteixi a la vegada. El mateix conseller va qualificar de «molt bona notícia» la demanda que hi ha hagut a física, que ha augmentat de les 172 sol·licituds de l'any passat a les 221 d'enguany.
|
