dijous, 21 de juliol de 2005
> La demanda per cursar els nous estudis de la UdG supera àmpliament l'oferta de places
El nombre d'estudiants que han triat els centres integrats a la universitat gironina en primera opció creix un 8,6%
RAMON ESTÉBAN.
Girona
Les dues titulacions que la UdG incorporarà el curs vinent han superat amb nota el primer examen. Tant publicitat i relacions públiques (uns estudis que eren privats i que ara s'integren a l'oferta pública) com arquitectura (una llicenciatura inèdita a Girona) han rebut un nombre de sol·licituds superior a les places que s'oferien. La diplomatura de turisme, per la seva banda, també ha incrementat la demanda, fet que sembla donar la raó als que van defensar el trasllat de l'escola de Sant Feliu a Girona. Per contra, algunes enginyeries, alguns estudis de mestre, infermeria, gestió i administració d'empreses i ciències ambientals han experimentat una davallada. En total, la UdG té un 8,6% més de sol·licituds que un any enrere.
L'any passat per aquestes dates 2.124 persones havien demanat en primera opció cursar alguna diplomatura o llicenciatura de la UdG. Aquest any la xifra és de 2.307, és a dir, un 8,6% més, un percentatge similar a la mitjana de totes les universitats catalanes. A les Àligues atribueixen l'increment, almenys en part, al transvasament d'alumnes procedents de centres adscrits o vinculats a la UdG: d'una banda, els de l'òrbita de l'Escola de Turisme i de l'altra, l'Escola Universitària de Ciències de la Comunicació (EUCC), el primer curs de la qual ha passat a l'oferta pública. En total, els centres adscrits han perdut un 31% de sol·licituds.
La part positiva
La primera reacció de l'equip de govern de la UdG en conèixer aquestes xifres, ahir al migdia, va ser de satisfacció. La vicerectora Blanca Palmada i el vicerector David Brusi, que van comparèixer davant la premsa en companyia del cap de gabinet de comunicació, Josep Comas, van remarcar que els dos nous estudis han tingut molt d'èxit. Per a arquitectura s'havien reservat 40 places i s'han rebut 93 peticions, i per a les 91 places de publicitat i relacions públiques s'han presentat 109 sol·licituds (un 13% més que l'any passat, quan el primer curs d'aquests estudis s'impartia a l'EUCC). També van donar molt valor al fet que Turisme estreni amb bon peu el seu trasllat a Girona (les sol·licituds han pujat un 40%) i que a Lletres s'hagin guanyat uns quants alumnes, a pesar dels rumors sobre la possible desaparició de filologia catalana i història de l'art.
Les davallades
Els estudis que han experimentat una disminució de sol·licituds són algunes enginyeries, arquitectura tècnica, gestió i administració públiques, ciències ambientals, certs estudis de magisteri i infermeria. Pels dirigents de la UdG, s'han de buscar les causes en un corrent generalitzat arreu del país i, en el cas concret d'arquitectura tècnica, en l'aparició de la nova llicenciatura d'arquitectura. En molts casos, però, aquesta pèrdua de sol·licitants no és un fet greu -van recalcar- perquè la demanda continua sent superior o molt similar a l'oferta. És el que passa als magisteris, ciències ambientals i infermeria.
Per facultats
Per centres, les variacions respecte de l'any passat són poc significatives, amb una excepció, l'Escola de Turisme i Relacions Públiques (la futura Facultat de Turisme i Comunicació), que multiplica per tres les sol·licituds, arran de la incorporació del primer curs de publicitat i relacions públiques.
Algunes facultats i escoles no cobriran les places ofertes. A Lletres hi assignen 144 alumnes i té 280 places, Ciències té 286 sol·licituds per a 325 places, Dret en té 143 per a 250 i la Politècnica, 567 per a 765. Tenen més demanda que places Educació i Psicologia (410 per 370), Infermeria (84 per 80), Ciències Econòmiques i Empresarials (366 per 340) i Turisme i Relacions Públiques (224 per 210). En total, de les 2.620 places ofertes a la UdG se'n cobreixen 2.224, el 85%.
Enfadats amb la UNED
Palmada i Brusi van criticar la Universidad Nacional de Educación a Distancia, UNED, perquè el curs vinent estrenarà la llicenciatura de ciències ambientals (que s'ofereix a la UdG) i ho farà amb la majoria d'assignatures presencials, amb seu a Olot. Els dirigents de la UdG es van queixar que la UNED programi uns estudis que experimenten una davallada d'alumnes i que, a més, ho facin amb classes presencials quan «se suposa» que han de fer les classes «a distància». «Mentre totes les universitats ens coordinem a l'hora de programar, ells van al seu aire», van lamentar. Es dóna la circumstància que el director de la UNED de les comarques de Girona, Josep Arnau, és catedràtic de la Politècnica de la UdG.
|
