dimarts, 14 de juny de 2005
> Mor Jesús Moncada, la veu de Mequinensa
Considerat un dels autors més brillants de la literatura catalana, va sucumbir als 63 anys a una malaltia, ahir a Barcelona
VALÈRIA GAILLARD.
Barcelona
L'escriptor Jesús Moncada Estruga va morir ahir a Barcelona a l'edat de 63 anys, víctima d'una greu malaltia que tenia des de feia temps. L'autor va recrear en la seva obra narrativa, entre el realisme i la fantasia, el passat mític de Mequinensa (Baix Cinca) -avui sota les aigües de l'Ebre-, on va néixer el 1941. Alguns dels seus títols, escrits íntegrament en català - Camí de sirga , Estremida memòria , etc-- han estat traduïts a dotze idiomes. Representants del món cultural i polític van expressar ahir el seu condol per la pèrdua d'una de les plomes més brillants de la literatura catalana. El cos de Moncada serà traslladat al tanatori de les Corts avui a la tarda. El funeral se celebrarà dimecres a tres quarts d'una. Les seves restes es portaran probablement a Mequinensa.
+ Jesús Moncada (al mig) al Centre de Lectura de Reus, durant un acte l'any 2000. Foto: ANDREU PUIG
|
Es considerava deixeble de Pere Calders, amb qui va treballar dotze anys a l'editorial Montaner y Simón durant els seixanta. De l'autor de Cròniques de la veritat oculta en valorava sobretot el «rigor d'escriure», una activitat que Moncada va cultivar de molt jove, tot i que no va començar a publicar fins bastant anys més tard.
Llicenciat en magisteri a Saragossa, l'escriptor va fer de soldat, primer al regiment d'artilleria antiaèria de Calataiud i, després, a la Jefatura de Saragossa. Després es va instal·lar a Barcelona, animat pel novel·lista, assagista i historiador Edmon Vallès. A la capital catalana va relacionar-se, a part de Calders, amb altres escriptors exiliats com Avel·lí Artís Gener Tísner i Xavier Berenguel, gràcies a la seva feina a l'editorial del carrer Aragó.
En el seu primer llibre publicat, Històries de la mà esquerra, que va rebre el premi Joan Santamaria 1971, Moncada va reconèixer una influència directa de Calders. En canvi, en el segon títol, El cafè de la Granota (1985), l'escriptor va buscar el seu «propi món» per tal d'explicar-lo. I el seu món era el seu poble natal, Mequinensa -ara sota les aigües de l'Ebre-, que recrearà en la resta de la seva creació literària, sempre barrejant realisme i fantasia.
Va publicar durant 22 anys amb l'editorial La Magrana fins l'any passat, que es va passar a l'editorial 62 perquè, segons va explicar en una roda de premsa, no s'entenia amb l'empresa des que aquesta va ser comprada pel grup RBA. Edicions 62 va reeditar el 2004 la major part dels seus títols, Camí de sirga -que va ser un dels seus primers èxits- i Cabòries estivals al febrer; Històries de la mà esquerra, El cafè de la Granota i Calaveres atònites al maig, i Estremida memòria, al novembre.
L'editorial va informar ahir en un comunicat que Moncada estava escrivint la seva última novel·la, que ha deixat inacabada i en què no treballava des de feia uns set mesos, per culpa de la malaltia.
L'obra tracta, segons ell mateix va explicar en una roda de premsa, del món editorial, que coneixia en profunditat per haver treballat tant d'il·lustrador i redactor a Enciclopèdia Catalana de jovenet, com a Montaner y Simón, i després, més gran, com a autor a La Magrana i a Edicions 62. La seva obra ha estat traduïda a una dotzena d'idiomes. Ell mateix havia traduït llibres del castellà, del francès i de l'anglès.
Premiat en diverses ocasions -Joan Crexells el 1988 i el 1997, Premi de la Crítica 1988, Crítica Serra d'Or de novel·la 1989, Ciutat de Barcelona el 1989, entre altres guardons- el mes d'abril passat va rebre un nou distintiu: el Premi de les Lletres Aragoneses, el màxim guardó literari d'Aragó.
|
)
