dimarts, 14 de juny de 2005
> «Estremida memòria», relat d'una densa història moral
opinió
TONI SALA.
Aquests últims anys hem hagut de patir una absurda reivindicació de l'excel·lència enfront de la pretesa tendència a la vacuïtat de la prosa catalana actual. Els promotors situaven als dos extrems dos autors indiscutibles, Monzó i Porcel, i era, de fet, un mèrit més de Jesús Moncada que el seu nom no aparegués mai en aquestes polemiquetes. L'any passat vam celebrar el centenari de Marines i boscatges i aquest any, almenys en la teoria, celebrem l'any de Solitud, dos dels millors llibres mai escrits en català, en què el paisatge de Blanes i el paisatge del Montgrí es barregen a través de la llengua amb les històries que s'hi expliquen. No costa gens d'inserir la Mequinensa submergida de Moncada en aquesta tradició. També pel rigor i la talla de les seves novel·les. De Camí de sirga se n'ha parlat i ara se'n parlarà a bastament, però jo reivindicaré la novel·la seva que m'estimo més, que és Estremida memòria. Estremida memòria explicava un fet de la història local de Mequinensa, l'assalt i assassinat d'un recaptador d'impostos al segle XIX. «No he escrit una novel·la històrica, encara que passi el 1877», va haver d'advertir l'autor, en una entrevista, i amb tota la raó. La narració transcorria durant els dos dies anteriors i el dia dramàtic de l'execució dels bandolers, però, naturalment, la novel·la transcendia els fets i es convertia en la descripció d'una comunitat i d'uns successos les conseqüències dels quals arribaven fins a avui. La narració se'ns donava a través de set punts de vista, sis dels quals són femenins, d'una manera absolutament vivencial i sensitiva. Potser alguns vam necessitar un llapis per retenir els personatges, vull dir que no és una novel·la fàcil, per sort: perquè Estremida memòria retorna l'esforç amb escreix. Com sempre passa en les comptades obres de categoria universal, la realitat i la ficció es confonen en el relat d'una densa història moral, inoblidable. La mort de Jesús Moncada és una de les notícies més terribles i desgraciades d'aquest any.
TONI SALA és escriptor
|
