| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | diumenge, 5 de maig de 2024


diumenge, 27 de juny de 2004
>

L'inici del patronatge de sant Pere a Reus

ARXIVER MUNICIPAL DE REUS

l'opinió

EZEQUIEL GORT .
D'acord amb la historiografia local al llarg dels darrers dos segles es creia que els reusencs van fer sant Pere patró de la vila pels volts de l'any 1300 i que, amb anterioritat, el patronatge corresponia a santa Maria. Aquesta opinió tenia com a fonament que hom coneixia un document de 1258 que esmentava un sacerdot dit Andreu com a «capellà de Santa Maria de Reus» i, és clar, se'l considerava rector de la parròquia, mentre que el nom de sant Pere només començava a aparèixer documentat a partir del 1300. De fet, però, sembla que el rector el 1258 no era aquest sacerdot sinó que ho era el mestre Margarit, qui és documentat el 1257 com a «capellà de Reus» i el 1261 com a rector, i és, a més, el primer que a Reus figura esmentat amb aquest títol. Cal fer observar que llavors la parròquia, a més del rector, disposava d'alguns sacerdots que regentaven capellanies o beneficis. La investigació dels darrers temps m'ha portat a modificar radicalment aquesta opinió, fins a poder afirmar, avui, que sant Pere va ser l'advocació titular de l'església de Reus des del mateix moment de la seva erecció, a la segona meitat del segle XII, i que el culte a santa Maria, tot i que sempre va ser important, no va ser mai la titular de la parròquia, sinó només d'un altar que disposava d'una capellania pròpia. La realització de l'inventari dels pergamins de l'Arxiu Històric Municipal m'ha permès localitzar una notícia clau i fins ara totalment inèdita: un testament de l'any 1205 -de Guillema, esposa de Pere Ferrer- concreta que, entre altres llegats piadosos, donava deu sous a l'església de Sant Pere de Reus (ecclesiam Sancti Petri de Reds) i al seu capellà, així com també li donava el seu cos per tal que hi fos enterrat. Les novetats aportades per aquest document, però, no acaben aquí: un altre llegat informa de l'existència de l'hospital de Reus, la notícia més antiga del qual fins ara divulgada era del 1244, però que hom el feia més tardà, posterior a 1264. En a quest document, l'hospital apareix documentat com la casa dels malalts (domus infirmorum de Reds). Finalment, aporta la primera notícia coneguda sobre l'ermita de Santa Maria del Camí, de Cambrils. L'esment del patronatge de sant Pere en un moment en què és probable que la fàbrica del temple encara no estigués totalment enllestida o bé que ho fos de ben poc, em porta a afirmar que es tracta de l'advocació inicial de la vila. L'afirmació se sosté no únicament en aquest text, sinó també en un conjunt d'altres dades ja conegudes, per bé que encara poc divulgades i de desigual valor: la primera notícia que relaciona Reus amb sant Pere correspon al 29 de juny de 1159. Aquest dia -diada de Sant Pere-, l'arquebisbe va donar un terç de la senyoria feudal de la vila al capítol de canonges de Tarragona. Es tracta d'una coincidència que probablement no té cap més valor que la simple anècdota, perquè en aquest moment la parròquia de la vila encara no existia, però també podria ser ben bé que no ho fos tant, de coincidència. Una segona referència a Sant Pere és documentada el 1204: era el nom d'un mas del qual el cambrer es va retenir la totalitat de la jurisdicció i que probablement corresponia a la dominicatura que l'arquebisbe es va reservar el 1154. Tot i que això, és clar, no pressuposa el patronatge de la vila, la seva presència per distingir la propietat senyorial resulta prou simptomàtica. Altrament, la documentació vaticana coneguda esmenta Sant Pere en una concessió papal datada a Lió l'1 d'octubre de 1248, per la qual el papa Innocenci IV posava sota la seva protecció la persona del cambrer i especialment la vila de Reus i la seva església de Sant Pere amb totes les seves pertinences. És una notícia que confirma la dedicació de l'església de Reus a sant Pere a la primera meitat del segle XIII i és també anterior al primer esment conegut de l'altar i la capellania de Santa Maria, que com s'ha dit, és de 1258. Els esments a la devoció de sant Pere en la segona meitat del segle XIII continuen: consta almenys en llegats piadosos dels anys 1275 i 1281 i, sobretot, ja al segle XIV, quan es fundaren almenys nou beneficis a favor del sant, la qual cosa pot fer creure en una potenciació del seu culte al llarg d'aquesta centúria. Pel que fa al p erquè d'aquesta devoció a Reus des dels primers moments només pot tenir ara per ara una resposta en el camp de les hipòtesis: podria ser una devoció imposada per la senyoria, a jutjar pels dos esments assenyalats més amunt; podria ser una devoció portada pels primers colons que arribaren i s'establiren al solar reusenc; o fins podria tractar-se d'una primerenca relació amb el mar en un moment, no ho oblidem, que era perillós establir-se massa a prop de la costa. La festa, però, tot i que s'havia de celebrar des dels primers moments de la població, ara per ara només en comencem a conèixer els detalls a partir del segle XV.

 NOTÍCIES RELACIONADES

> És més que «rock and roll», i m'agrada

> La fantasia de Gog i Magog sorprèn

> Dos de set avellana al Mercadal

> Sant Sebastià torna al seu lloc

> La joia salvada

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.