diumenge, 27 de juny de 2004
>
La joia salvada
Acabat el procés de restauració, que ha durat prop de quinze anys, la prioral de Sant Pere llueix en tota la seva esplendor
NATÀLIA BORBONÈS
.
Reus
La prioral, una joia que cal salvar va ser el títol d'una exposició que, el 1984, va alertar de l'estat de degradació que patia l'església prioral de Sant Pere, l'edifici més notable històricament i artística del Reus antic. Vint anys després, i gràcies a un costós procés que s'ha executat per etapes, aquell objectiu s'ha aconseguit. Amb l'acabament de les obres de l'última etapa de la restauració, que s'ha centrat en la recuperació de la part que dóna a la plaça del Castell, la prioral exhibeix tota la seva esplendor. Un aspecte que han reconegut tant els forasters -en aquests moments és, amb diferència, l'edifici més visitat de Reus- com els vilatans, tal com ho prova, per exemple, l'increment de casaments que se celebren al temple.
+
El procés de restauració ha inclòs totes les parts de la prioral, des de les més evidents, com el campanar i la rosassa, fins als detalls.
Foto:
A. SEBASTIÀ.
|
|
|
|
L'església prioral de Sant Pere es va començar a bastir l'any 1512 i fou consagrada el 1569. Dissenyat per Benet Otger, el temple s'inscriu en el gòtic tardà amb força elements renaixentistes. Al llarg dels segles, l'església va reunir un conjunt de retaules de gran valor artístic, que es van destruir el 1936 amb l'excepció del retaule major del segle XVI, la major part del qual es conserva al Museu d'Art i Història i en diversos llocs de la mateixa església. Després d'un acurat procés de restauració, el retaule roman exposat, des de 1999, en una sala del museu.
Però, el 1999, ja en feia nou que s'intervenia en la prioral, d'acord amb el projecte global de reforma de l'arquitecte Joan Figuerola i de l'acord a què havien arribat l'arquebisbat de Tarragona i l'Ajuntament de Reus. El 1990 van acabar les obres de restauració del campanar, la primera etapa del projecte. Tres anys després, es van enllestir les obres de la segona fase, en què es van restaurar la capella del Santíssim i la coberta de la nau i es va renovar la instal·lació elèctrica. El 1997 va començar el procés per recuperar l'absis del temple, per la qual cosa dos anys abans s'havien enderrocat les cases del carrer de la Mar que hi estaven adossades. La intervenció a l'absis, que tècnicament va ser dificultosa per l'elevat deteriorament dels carreus, va provocar una certa polèmica per l'estètica dels nous murs exteriors. El procés va continuar endavant amb l'inici, el 1999, de les obres de remodelació de la façana principal. I l'any passat, va començar la intervenció a la capella dels Dolors i l'atri de Sant Sebastià.
La restauració de la prioral ha fet ressaltar la bellesa de la nau gòtica, de les voltes de creueria i dels vitralls i ha permès redescobrir les seves obres d'art. Els ciutadans han valorat l'esforç esmerçat en la recuperació del temple titular del patró de la ciutat. Aquest reconeixement es reflecteix en dues dades: en el nombre de visites i en el de ca
saments que s'hi celebren. El temple rep cada any unes 50.000 visites, un nombre que va arribar a les 70.000 el 2002, en el qual es va commemorar l'Any Gaudí i, per tant, es va aprofitar per divulgar la relació de l'arquitecte amb l'església. És, per tant, l'edifici de Reus que rep més visites turístiques. I, des de fa prop de deu anys, en què ja s'havia reformat la nau central, s'incrementa any rere any el nombre de casaments. Segons dades facilitades pel prior Creu Sáiz, la mitjana és d'un a la setmana, tot i que d'abril a juny i de setembre a octubre s'incrementen fins a dos. També hi ha la tendència de celebrar cada cop més els casaments en divendres. La prioral comença a fer la competència a l'escenari reusenc per antonomàsia de casaments religiosos: el santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia.
|
)
)
)
)
