dilluns, 5 de novembre de 2001 >
El Barça es desenganya, més víctima de la seva falta d'atreviment que del Madrid
En un derbi sense qualitat, la covardia i la lentitud dels blaugrana van donar vida a un rival que no sabia a què jugava
DAVID COLOMER
.
El Barcelona va acabar desenganyat perquè un altre cop no va saber estar a l'altura d'una cita important, aquest cop contra l'etern rival. El Real Madrid en va fer prou aprofitant-se de la falta d'atreviment dels blaugrana, i va aprofitar les seves ocasions per guanyar un derbi sense futbol i amb massa por a espifiar-la per part dels jugadors. Els primers vint minuts del Barça van ser exemplars, però no va creure en ell mateix, en atacar més, i el Madrid es va trobar amb un gol afortunat de Morientes. A la segona part, el Barça va arriscar més amb el trident, però l'actitud evasiva dels blaugrana, sense recursos individuals ni col·lectius, va ser la mateixa. Figo, que ha caigut futbolísticament molt baix, va sentenciar en el temps afegit.
 +
De Boer i Morientes, en una acció aèria ahir al Santiago Bernabeu.
Foto:
EFE
|
1a DIVISIÓ
2 REAL MADRID: Casillas; Salgado, Hierro, Pavón, Bravo; Makelele, Figo, McManaman, Zidane; Raúl i Morientes (Helguera 50').
0 BARCELONA: Bonano; Coco, Christanval (Saviola 75'), De Boer, Puyol; Xavi, Gabri, Cocu (Gerard 81'); Kluivert; Rivaldo i Overmars (Rochemback 67').
Gols: 1-0 (23') Morientes. 2-0 (92') Figo.
Àrbitre: Puentes Leira (gallec). Grogues a Salgado, McManaman, Coco, Rochemback.
Públic: 88.000
De tanta cordialitat prèvia, com si aquest derbi aflorentinat fos una cimera d'ambaixadors, els dos equips van acabar sortint alhora, agermanats per una pancarta de la Creu Roja. Si el públic xiulava la sortida del Barça, xiulava també la del Madrid i, el que és pitjor, una entitat mundial de la dimensió humana de la Creu Roja, cosa encara més lletja. Si els derbis no es comencen increpant, respectant la tradició ultrafutbolística, acaben sent un conyàs, com el d'ahir.
No era cordialitat. Era por mútua de dos equips que saben que els falta un plus d'alguna cosa que no saben quina és. Tant esporuguiment va acabar amb una derrota massa frustrant per a un Barça que, si havia de perdre, sota cap concepte ho havia de fer per culpa de la covardia i contra un Madrid com aquest, que no sap quines tecles ha de tocar. El Barça va perdre perquè ell mateix va donar vida al Madrid, i això pot ser més indignant o dolorós que un 4-0. Ja seria hora que els blaugrana guanyessin el partit important i no dediquessin tota la mentalitat a evitar una golejada en el partit important. No és qüestió de quatre defenses, o de tres, de trident o d'altres mandangues, sinó d'actitud. Però arribava la pilota i tothom tenia por, això si no se la quedava Rivaldo, trepitjant-la com si fos una foguera encesa amb benzina. Va arribar a fer-se odiós, el brasiler.
El Barça va tenir el partit en el primer quart, però la incredulitat en ell mateix el va acabar ensobecant. Amb un sol pas més endavant n'hi hauria hagut prou per fer mal, però va tornar a faltar velocitat, companyerisme, jugar-se-la, ser equip i saber quan apareix la frase «au, nanos, ara és el moment» només mirant-se els jugadors als ulls.
Quan el Barça no sap somiar a l'altra àrea, acostuma a passar que el Madrid posa una punta de bota prop de la porteria blaugrana i convulsiona el matx. Va ser el típic gol del Madrid quan està ferit. Zidane va assistir a l'esquerra cap a McManaman, l'anglès va centrar i Morientes va marcar sobre la línia després d'un rebot a la gepa de De Boer. S'activava el pla B: tots a defensar.
A la segona part, el Madrid va posar doble pivot amb Helguera, i el Barça va esforçar-se per arribar viu a l'últim quart. Va arribar l'últim quart i, amb Saviola per un Overmars desganat i un 3-4-3, es va repetir la mateixa història. Gabri va tenir l'empat en un cop de cap a boca de gol, però el sallentí, que des que és titular ha llençat mitja dotzena de gols a les escombraries, va rematar tan incòmode com va saber. El Barça no va saber ni penjar pilotes a l'àrea i, sotmès al desengany, el Madrid va sentenciar en una jugada que va acabar desprestigiant del tot el Barça, culminada, a més, per un Figo moribund.
|