dimecres, 12 de novembre de 2003
>
De Roda al món
Fidel als seus orígens, Miquel Martí i Pol sempre es va sentir un escrivent de la fàbrica La Blava de Roda de Ter
EL PUNT
.
Barcelona
«Em sento més un escrivent que un escriptor», acostumava a recordar Miquel Martí i Pol, en un gest que dóna idea de la seva senzillesa. El poeta, que va néixer el 1929 a Roda de Ter en una família d'obrers, era una persona molt arrelada a aquesta població de la comarca d'Osona, on va viure tota la vida i on va treballar d'escrivent a la fàbrica La Blava fins que una esclerosi múltiple el va obligar, el 1970, a deixar la seva feina. Autor d'una trentena de llibres de poemes i de diversos títols d'altres gèneres (contes, memòries, articulisme, etc.), ha estat un dels escriptors catalans més estimats i llegits del segle XX. La seva obra, traduïda a diverses llengües, reflecteix un clar compromís social i amb els Països Catalans.
+
Miquel Martí i Pol, fotografiat als 25 anys amb Roda de Ter, el seu poble, de fons.
A l'esquerra, amb Jordi Sarsanedas, Núria Picas, Emili Teixidor, Dolors Feixas i Toni Pous, cap al 1960. A dalt, retransmetent per Ràdio Roda el 1964 l'acte d'inauguració de la biblioteca d'aquesta població. A la dreta, amb Lluís Llach el 1993 a Barcelona.
|
+
Miquel Martí i Pol, fotografiat als 25 anys amb Roda de Ter, el seu poble, de fons.
A l'esquerra, amb Jordi Sarsanedas, Núria Picas, Emili Teixidor, Dolors Feixas i Toni Pous, cap al 1960. A dalt, retransmetent per Ràdio Roda el 1964 l'acte d'inauguració de la biblioteca d'aquesta població. A la dreta, amb Lluís Llach el 1993 a Barcelona.
|
|
|
Roda de Ter és una població industrial de poc menys de 5.000 habitants, situada a set quilòmetres de Vic. En aquesta localitat d'Osona, d'on era originari el popular Bac de Roda, l'heroi més emblemàtic de la guerra contra Felip V de Castella, va néixer Miquel Martí i Pol, el 19 de març del 1929.
El pare de Miquel Martí i Pol era manyà i treballava de torner a can Bracons i Riera, que s'anunciava com la primera fàbrica estatal de telars automàtics en sèrie. La seva mare feia de dobladora a la Tecla Sala, fàbrica de filatura coneguda amb el nom de La Blava, pel color de la pintura que encara avui la distingeix.
La precària situació econòmica de la seva família va obligar Miquel Martí i Pol, el mitjà de tres germans, a deixar els estudis per entrar d'escrivent (sempre havia afirmat que se sentia més escrivent que escriptor) a La Blava quan només tenia 14 anys. Des que s'hi va incorporar, el 1943, fins que en va haver de plegar per raons de salut, el 1972, s'hi va encarregar de comptar i preparar la setmanada dels treballadors. Trenta anys guanyant-s'hi la vida calculant sous base, complements, primes, incentius, punts, plusos, descomptes, retencions...
L'ofici de comptable, a part de procurar-li una notable agilitat en les operacions matemàtiques, el va posar en contacte directe amb el món obrer, que ha descrit amb una capacitat singular als poemes de La fàbrica, exponents àlgids de la poesia del realisme social.
Crescut en l'opressió tràgica de la postguerra, Miquel Martí i Pol es va acostumar a plantar cara al dolor des de molt jove, la qual cosa explica que se l'hagi considerat sovint un poeta ple de coratge. El 1948, als 19 anys, va contraure una tuberculosi pulmonar que el va obligar a passar un any al llit, circumstància que va aprofitar per llegir bastant. Va trigar cinc anys més a curar-se'n.
El 1970, als 41 anys, en un moment en què menava una extraordinària activitat de divulgació cultural arreu de la Plana de Vic, va haver de come
nçar-se a mentalitzar que la seva vida seria completament diferent a partir de llavors: els metges li van diagnosticar una esclerosi múltiple, una malaltia que li dificulta enormement la parla, la mobilitat i la deglució d'aliments. Dos anys més tard, el desembre del 1972, va abandonar la fàbrica i va passar a rebre el tracte de pensionista de gran invalidesa, segons la fórmula que consta exactament en els papers oficials.
La manifestació de l'esclerosi múltiple defineix un abans i un després en la vida de Miquel Martí i Pol, que des del final dels anys 50 havia combinat la seva feina a la fàbrica i la pràctica de la poesia amb múltiples iniciatives de difusió cultural. Havia pronunciat conferències sobre temes molt diversos, havia dirigit sessions de cinefòrum i discfòrum, havia pres part com a actor en diferents obres de teatre, havia protagonitzat lectures de poesia, havia ensenyat català a casa seva, havia format part de jurats de premis literaris i cinematogràfics, havia presentat programes de ràdio i actes públics, havia estat membre dels consells de redacció de les publicacions periòdiques Inquietud i Oriflama (més endavant ho va ser de la revista de poesia Reduccions, que va fundar amb cinc altres intel·lectuals de la comarca d'Osona), havia militat políticament al PSUC i l'Assemblea de Catalunya, i, sobretot, s'havia afegit al nucli pioner de la Nova Cançó com a cantautor actuant en diverses poblacions.
De la seva etapa de cantant, durant la qual va compartir escenari amb Raimon i Els Setze Jutges en algunes ocasions, conservava un enregistrament casolà en què interpreta cançons sobre textos propis i de Pere Quart amb una veu timbrada i personal.
L'esclerosi múltiple, però, va frenar de cop la seva intensa activitat intel·lectual. Reclòs a casa seva, Miquel Martí i Pol va continuar escrivint poesia, però va haver de concentrar la seva energia projectant-la cap al seu món interior, per refer-se anímicament del sotrac de la malaltia. Després de set (número clau en l'univers de Miquel Martí i Pol) anys, va vèncer psicològicament l'esclerosi múltiple amb Estimada Marta (no és casual que les dues paraules d'aquest títol comencin amb les mateixes inicials que les dues paraules de la malaltia), un llibre ple de vitalitat i esperança, com ho é
s, malgrat tot, Llibre d'absències, el recull que va escriure arran de la mort de la seva primera dona, Dolors Feixas, el juny del 1984.
Estimada Marta és el volum més venut de l'extensa producció literària de Miquel Martí i Pol. El jove autodidacte de 19 anys que el 1948 redactava els seus primers textos publicables alimentava la il·lusió de poder editar algun dia un recull dels seus poemes, però no hauria sospitat mai que algun dels seus llibres pogués arribar a superar àmpliament la xifra dels 50.000 exemplars, com ha estat el cas d'Estimada Marta, insòlit no únicament en l'àmbit català, sinó també en el conjunt de la poesia occidental.
Aïllat dels centres d'efervescència cultural, Miquel Martí i Pol va tenir la sort de rebre l'assessorament del poeta rodenc Josep Clarà en el moment en què se li va despertar la vocació d'escriptor. Josep Clarà va jugar un paper important en l'inici de la formació literària de Miquel Martí i Pol des de la seva funció tutelar de la Penya Verdaguer, el grup local de lletraferits que aglutinava al seu entorn. A la Penya Verdaguer, Miquel Martí i Pol va tornar a coincidir amb Emili Teixidor, l'amic amb qui havia compartit pupitre a l'escola parroquial i que molts anys més tard s'ha consolidat com un dels més destacats novel·listes en llengua catalana. També l'editor i poeta Miquel Arimany, vinculat a Roda de Ter, va influir en el jove Miquel Martí i Pol, al qual va convèncer perquè triés la llengua catalana com a vehicle de la seva expressió poètica, després d'uns comprensibles tempteigs adolescents en castellà.
Malgrat l'estímul dels seus companys de tertúlia i la seva fe en una dedicació constant a la poesia, Miquel Martí i Pol no va començar-se a sentir una mica segur com a escriptor fins que un prestigiós jurat li va concedir el premi Óssa Menor de poesia el desembre del 1953. Constituïen el jurat Carles Riba, Josep Maria de Sagarra, Josep Pedreira, Rosa Leveroni, Josep Janés i Joan Teixidor.
El poemari guardonat, Paraules al vent, va veure la llum el 1954, editat per Josep Pedreira i prologat per Joan Teixidor. Si Paraules al vent representava per a Miquel Martí i Pol, als 24 anys, una irrupció pletòrica en el panorama literari català, els seus dos reculls següents, Quinze poemes i El poble, van pub
licar-se a Palma, el 1957 i el 1966, respectivament, en dues col·leccions de difusió molt reduïda.
Paradoxalment, Miquel Martí i Pol va haver d'esperar al mateix any del cop dur de l'esclerosi múltiple per veure com la seva poesia arribava a les llibreries a través d'una editorial amb una bona implantació en el mercat, Edicions 62, que aquell 1972 li va publicar Vint-i-set poemes en tres temps, aplec amb el qual l'any anterior havia quedat finalista del premi Carles Riba. Durant el 1972, apareixen les primeres entrevistes importants a Miquel Martí i Pol. Les firmen Montserrat Roig a Serra d'Or i Xavier Garcia a Oriflama, que ja es refereix a l'entrevistat anomenant-lo el poeta del poble.
Ramon Pinyol i Balasch, Maria Mercè Marçal i Xavier Bru de Sala, juntament amb altres escriptors joves, van crear, al començament de la dècada dels 70, Llibres del Mall, una de les col·leccions de poesia més interessants dels Països Catalans en els últims 30 anys. L'edició de l'obra poètica completa de Miquel Martí i Pol va ser el primer repte d'una certa volada que es va plantejar Llibres del Mall. El primer volum, L'arrel i l'escorça, va sortir el 1975 i va obtenir una excel·lent resposta, sobretot si es té en compte el risc que comportava publicar la poesia completa d'un autor de tan sols 46 anys que durant les dècades dels 50 i els 60 només s'havia donat a conèixer com a poeta en uns àmbits molt restringits. De Quinze poemes, per exemple, se n'havia tirat una única edició de 250 exemplars. A poc a poc, però, Miquel Martí i Pol va anar connectant amb un públic lector cada vegada més ampli, fins al punt que de cada un dels seus últims llibres se n'han venut uns 15.000 exemplars només d'entrada. Edicions 62, la seva editorial actual, comercialitza la Biblioteca Martí i Pol, on es publicaran la totalitat dels seus poemaris, al marge dels reculls de l'obra poètica completa.
De fet, des de la meitat dels anys 70, Miquel Martí i Pol és una garantia d'èxit de vendes per a qualsevol editor. Cal recordar, a tall d'exemple, que va esdevenir el gran mecenes de Llibres del Mall. Com que no cobrava res pels llibres que hi publicava, els guanys que s'obtenien amb les vendes dels seus volums es reinvertien en l'edició de poemaris d'autors joves, sovint t
an inèdits com deficitaris.
Hi ha un factor complementari que ha contribuït a augmentar la popularitat de la poesia de Miquel Martí i Pol: la utilització que n'han fet nombrosos cantants i companyies teatrals.
Pel que fa al teatre, Vermell x 4 va ser el primer grup que va portar als escenaris la poesia de Miquel Martí i Pol, ja al final dels anys 60. Entre els muntatges que s'han estrenat amb textos de Miquel Martí i Pol, destaca Amb vidres a la sang, una producció del Teatre Lliure que Lluís Pasqual va dirigir el 1978. També són remarcables els nombrosos recitals de poemes de Miquel Martí i Pol que han protagonitzat actors de renom: Jordi Bosch, Jordi Dauder, Emma Vilarasau, etc.
La societat civil catalana ha manifestat un afecte molt especial a Miquel Martí i Pol, que ha rebut un llarg seguit d'homenatges arreu dels Països Catalans, sovint amb una participació espontània d'escolars i universitaris, col·lectius entre els quals és especialment estimat. El primer homenatge que va tenir una repercussió notable va ser la setmana d'actes Ara és demà, que entre el 21 i el 28 de maig del 1978 va despertar molta expectació a les tres poblacions on va tenir lloc: Vic, Centelles i Roda de Ter, on ha viscut sempre Miquel Martí i Pol. El pintor Antoni Tàpies va ser l'autor de l'obra que es va utilitzar com a cartell de l'homenatge. Al cap de 21 anys, Antoni Tàpies també va crear l'obra encarregada per al cartell de l'Any Miquel Martí i Pol. L'afirmació Ara és demà apareix en un dels poemes més celebrats de Miquel Martí i Pol. La Generalitat de Catalunya la va manllevar per titular una exposició en què mostrava la seva obra de govern.
Els homenatges i els testimonis populars de gratitud a Miquel Martí i Pol s'han anat multiplicant. Entitats i institucions públiques d'arreu dels Països Catalans promouen iniciatives relacionades amb la seva persona. Carrers, places, centres d'ensenyament, premis literaris, etc. porten el seu nom... El govern d'Andorra, país amb el qual Miquel Martí i Pol mantenia un vincle molt especial, el va honorar amb diversos actes i el va proposar com a candidat català al Premi Nobel de Literatura. El reconeixement al valor de la seva obra no únicament s'ha produït en l'àmbit dels Països Catalans. La Universitat de
Bristol, on Miquel Martí i Pol va pronunciar el 1987 la conferència Algunes consideracions sobre experiència i poesia, i la Universitat París IV-la Sorbonne, que l'octubre del 1998 li va dedicar diverses sessions, el van convidar a participar en les seves activitats. Guardonat amb profusió al llarg de la seva trajectòria literària, Miquel Martí i Pol va viatjar a la Vall d'Aosta el 1991, el mateix any en què va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, per recollir-hi el Premi Internacional Nosside de Poesia, en la mateixa edició en què va ser concedit també al cineasta Peter Greenaway i el cantautor Pierangelo Bertoli.
Malgrat que és apreciat bàsicament com a poeta, Miquel Martí i Pol també va publicar dos llibres de contes i dos de memòries. Intel·lectual (encara que ell no se'n sentia) compromès amb la seva col·lectivitat nacional i amb la seva classe social, també va col·laborar com a articulista en diverses publicacions periòdiques (entre les quals hi ha Presència) i va escriure pròlegs per a llibres de molt diversa mena. A més, va traduir 24 llibres, sobretot del francès.
Persona afable i de tracte humà exquisit, Miquel Martí i Pol va cultivar l'amistat o va compartir projectes amb algunes de les personalitats més rellevants de la cultura catalana de la segona meitat d'aquest segle: Emili Teixidor, Joan Triadú, Jordi Sarsanedas, Pere Calders, Joan Vinyoli, Joan Oliver, Vicent Andrés i Estellés, Josep Maria Llompart, Salvador Espriu, Joan Miró, Lluís Llach, Lluís Pasqual, etc.
Malgrat les limitacions que li imposava la malaltia, Miquel Martí i Pol es va mantenir sempre receptiu a l'intercanvi humà com a factor d'enriquiment personal necessari per al creixement espiritual de les persones que, com ell, basen el sentit de la vida en l'autocrítica i la reflexió permanents.
La poesia de Miquel Martí i Pol, sempre en constant evolució, presenta una gran varietat de registres i temes. Pere Farrés, principal estudiós de l'obra de Miquel Martí i Pol i editor dels tres volums de la seva Obra poètica a Edicions 62, remarca la transició del plantejament existencialista dels seus primers llibres, derivat en bona part d'una crisi religiosa, al realisme social, evident a El poble i La fàbrica.
La solitud, l'angoixa i la mort són alguns dels t
emes que Miquel Martí i Pol tracta en la seva producció de la primera meitat dels anys setanta, en què la presència de l'esclerosi múltiple aboca la seva poesia a un procès d'interiorització, gairebé d'enclaustrament, sobretot a Cinc esgrafiats a la mateixa paret.
Una obertura a l'exterior es revela ja a Quadern de vacances. L'amor amb un matís clarament eròtic és el fil conductor d'Estimada Marta, on sovint la poesia expressa amb senzillesa el què és essencial i configura un sistema de referències d'autoconeixement. La serenitat és l'element predominant en alguns dels poemaris de maduresa de Miquel Martí i Pol, com Primer llibre de Bloomsbury i Els bells camins, en què aboca l'aparició en la seva vida de la seva segona dona, Montserrat Sans.
Pere Farrés comenta, però, que la producció literària de l'autor als anys 90 reflecteix una visió del món caracteritzada pel desencís i la inseguretat. En opinió de Pere Farrés, la sensació de desconcert que descriu Miquel Martí i Pol no és tan sols personal. Tant a Un hivern plàcid com a Llibre de les solituts, Miquel Martí i Pol projecta una mirada sobre la vida col·lectiva del país, i els esdeveniments d'ordre social i polític coetanis. La ironia, segons Pere Farrés, es manifesta al Llibre de les solituds com un recurs a través del qual l'autor es pot salvar tant del desconcert com de la passivitat.
En els últims anys, s'ha alentit notòriament el ritme de producció de poemaris de Miquel Martí i Pol, que, d'altra banda, durant aquest període ha confegit potser més poemes que mai per encàrrec o instigat per molts agents socials que l'han reclamat per tal que posi el seu ofici poètic al servei de causes ideològiques o artístiques amb les quals ell ha mostrat sempre la seva complicitat. Per aquesta raó, ha escrit poemes per a finalitats tant diverses com un pregó de festa major, la promoció d'un servei d'assessorament lingüístic, els jocs paralímpics, l'aniversari del parc dels Aiguamolls de l'Empordà...
|
)
)
)
)
