dimarts, 23 de setembre de 2003
>
MISERICÒRDIA 2003
+
A l'esquerra, imatge de l'estendard que Gaudí va dissenyar per a la colònia reusenca de Barcelona, i que ell mateix va acompanyar fins al santuari l'abril del 1900. Gaudí hi apareix fotografiat a l'esquerra, amb el cap afaitat.
Foto:
EL PUNT.
|
|
[Continua de la plana anterior]
de l'exposició permanent «Gaudí&Reus», al Museu Salvador Vilaseca. És especialment curiós el full amb les signatures dels veïns del santuari que van impedir, en la pràctica, que el projecte de Gaudí anés més enllà dels interessants esbossos que han estat reproduïts a bastament i que es conserven a Reus des de fa setanta anys (gràcies a una donació de l'arquitecte Domènec Sugrañes, col·laborador i marmessor de Gaudí). Si les circumstàncies haguessin estat favorables, Gaudí hauria pogut realitzar el seu projecte en una època d'esplendor de la seva activitat professional, quan ja havia enllestit les obres principals de la vil·la de Bellesguard i era a punt d'afrontar l'extraordinària reforma de la casa Batlló de Barcelona i la restauració de la catedral de Palma.
Uns quants anys més tard, el 1916, la junta d'administració del santuari va reprendre la idea de bastir una fachada artística [...] que fuera digna del templo y viniera a reemplazar el muro de mampostería que hoy sirve de tal, tal com feia saber en una circular datada l'1 de juny d'aquell any (reproduïda al Semanario Católico de Reus del 9 de desembre). En aquella mateixa circular s'explicava també que dificultades diversas y más que ninguna la falta de recursos de la Junta de Administración, que no cuenta con más ingresos que los que proporciona la liberalidad de los fieles, han ido retardando la realización del proyecto. De la direcció de les obres, se'n va fer càrrec l'arquitecte municipal, l'esmentat Pere Caselles, amb un projecte que no s'assemblava gaire -precisament- al que havia proposat Gaudí i que, a més a més, va quedar interromput a causa de la Guerra Civil.
Hom ha dit unes quantes coses sobre el disgust que va tenir Gaudí en no poder tirar endavant el seu projecte a Misericòrdia. No cal repetir-les, ni tampoc cal tornar a expressar el lament general per la mancança, a Reus, d'una vistent «obra arquitectònica» dirigida per Gaudí. Val a
dir, però, que els dibuixos i manuscrits originals que exposa el Museu Salvador Vilaseca també són -és clar- «obres seves» i, per cert, ben apreciables.
En tot cas, la presència d'Antoni Gaudí en els actes de coronació canònica de la marededéu de Misericòrdia, que es van celebrar l'octubre del 1904, el citat testimoni de Martinell de l'any 1921 i la instància que Gaudí va signar el gener de 1925 per crear una fundació pietosa en record de la seva mare (i que s'havia de formalitzar al mateix santuari), ens confirmen que l'arquitecte reusenc no va oblidar la «seva» Misericòrdia, ni tan sols quan s'havia capficat definitivament en l'obra monumental de la Sagrada Família.
|
)
)
