dimarts, 23 de setembre de 2003
>
Antoni Gaudí i el santuari de Misericòrdia
Director del Museu Salvador Vilaseca
la crònica
JAUME MASSÓ CARBALLIDO.
.
Enguany fa cent anys que es van iniciar les gestions per portar a terme el -finalment frustrat- projecte de Gaudí d'una nova façana per al santuari de Misericòrdia, per al qual l'arquitecte sentia una especial predilecció
+
El santuari a finals del XIX, tal i com el va conèixer Gaudí. A sota, esbós de la façana dibuixat per l'arquitecte.
Foto:
EL PUNT.
|
|
No hi ha dubte que Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926) va tenir una especial predilecció pel santuari reusenc de Misericòrdia. No només per la devoció que -com a catòlic- podia sentir per la Mare de Déu (expressada profusament en diverses obres seves), sinó també per raons més artístiques. Un dels seus biògrafs més fiables, Cèsar Martinell, ens informa sobre una conversa mantinguda amb Gaudí -l'any 1921- en què aquest distingia del santuari reusenc les quatre estàtues del cambril realitzades pels famosos artistes setcentistes Lluís i Francesc Bonifàs, unes peces que Gaudí considerava «a l'altura de les més gracioses que puguin trobar-se en tot el món» (Butlletí Arqueològic, èp. III, núm. 3, 1921, p. 57).
Desgraciadament, les escultures dels Bonifàs es van destruir a causa de l'incendi que hom hi provocà l'estiu de 1936. Aquell incendi va malmetre també una obra de Gaudí: l'estendard que havia dissenyat per a la colònia reusenca de Barcelona i que ell mateix va acompanyar fins al santuari arran del gran pelegrinatge portat a terme l'abril de l'últim any del segle XIX (1900). D'aquell estendard i d'aquell pelegrinatge multitudinari hi ha diverses referències en la premsa local del moment, sobretot al Semanario Católico de Reus, en el qual -a més de la ressenya escrita dels actes realitzats- es van publicar unes molt interessants imatges, captades pel fotògraf Alexandre Anguera, en què es pot veure l'estendard gaudinià (en processó pel carrer, en el número del 26 de maig; amb detall de les dues cares del penó, en el número corresponent al 21 de juliol). No hi ha dubte que la més destacada és una fotografia en què es veu de prop el grup de persones que porten l'estendard, una de les quals és el mateix Gaudí, que es distingeix prou bé -si mirem a l'esquerra- pel seu cap afaitat (publicada en l'esmentat setmanari el 9 de juny).
Enguany fa cent anys que es van iniciar les gestions per portar a terme el -finalment frustat- projecte de Gaudí d'una nov
a façana per al santuari. De la seva presència a Reus en dóna testimoni el Diario de Reus del 15 de maig de 1903: Ayer estuvo entre nosotros el eminente arquitecto, hijo de esta ciudad, D. Antonio Gaudí. Su venida está relacionada con la construcción de la nueva fachada de la Ermita de Nuestra Señora de Misericordia, cuyo proyecto llevarà [sic] á cabo, con la cooperación de sus colegas, hijos también de esta ciudad, los arquitectos D. Pedro Caselles, D. Juan Rubió y D. Francisco Batlle. / Por la tarde, estuvieron dichos señores en la citada Ermita, donde junto con los señores Administradores del Santuario y otras distinguidas personas de esta ciudad, cambiaron impresiones respecto á la obra, que ha de acabar de realzar la importancia de aquel templo.
L'encàrrec li havia estat fet per la junta d'administració del santuari, d'acord amb el que el seu president, Pere Batlle, exposa en una instància adreçada a l'Ajuntament el 3 de juliol següent: en una de las últimas sesiones de la Junta se acordó empezar cuanto antes las obras de construcción de una nueva fachada del Santuario, cuyo proyecto se ha encargado al distinguido arquitecto hijo de esta Ciudad, Don Antonio Gaudí.
Aquest i altres documents del mateix expedient municipal es poden veure (reproduïts en facsímil) en una de les vitrines
[Continua a la plana següent]
|
)
)
