diumenge, 29 de juny de 2003
>
«Tornant a fer girar les tres claus, donem per tancada la festa»
la festa i jo
JORDI AGRÀS ESTALELLA
.
És difícil de precisar, amb una festa major com la nostra, tan rodona en tots els sentits, amb quin acte et quedaries. És difícil però no impossible i deixeu-me apostar per un -un parell per ser més exactes-: el treure i desar el Sant Pere bo.
El Sant Pere bo (el deliciós reliquiari d'argent repussat, cisellat i pintat amb elements de fosa, de finals del XVII, obra de Francesc Via) resta amagat durant tres-cents seixanta-quatre dies (tres-cents seixanta-cinc segons l'any) sota l'altre Sant Pere -el no bo, el que es veu durant tot l'any presidint l'altar major de la Prioral-, i tan sols es treu unes vint-i-quatre hores si el poder civil i el poder religiós, l'esperit cívic i la fe, es posen d'acord i la nit de Completes fan girar les tres claus que obren la porta quadrada rere la qual ha estat esperant el Sant Pere bo, tot un any, per presidir el rovell de l'ou de la festa: amb la tronada que donarà inici a la nit de revetlles, l'empalmada, l'actuació del seguici i a tots els actes que se succeiran fins que l'endemà, gairebé a la mateixa hora, acabada la processó, el tornin a desar.
Aquest últim és un acte realment bonic, recordo haver-lo viscut amb una dotzena grassa de persones atès que la majoria de convilatans, quan acabava de petar la tronada, donaven per acabada la festa; ara no, des de fa uns anys s'ha tornat a un cerimonial compartit entre el poble i les autoritats, com una segona nit de Completes, en què tots plegats, uns dins la Prioral -cada cop hi ha més gent-, uns fora -fent dansar frenèticament, amb les últimes espeternegades, els elements del seguici-, tot tornant a fer girar les tres claus, donem per tancada la festa.
I la tanquem embolcallats per un deix de melangia que, com l'efímer perfum de pólvora de l'última tronada, ens fa pensar que, en aquell precís moment, comença el compte enrere per a la festa major de Sant Pere de l'any vinent.
|
