dissabte, 22 de febrer de 2003
>
El judici acaba i les incògnites perduren
L'Audiència ha empleat 150 hores i només un acusat, «Iñaki», admet la seva participació en el segrest
TURA SOLER
.
Girona
El president de l'Audiència de Girona, Fernando Lacaba, va pronunciar ahir el «vist per a sentència» després de 150 hores del judici del segrest de Maria Àngels Feliu, un dels casos criminals més complexos de la història criminal del país. Els deu anys d'instrucció judicial i els tres mesos de judici no han pogut revelar totes les incògnites ni fer encaixar totes les peces del puzle, i mentre que el fiscal, Josep Maria Casadevall, demana la condemna dels vuit processats que han estat asseguts al banc dels acusats, Maria Àngels Feliu només n'acusa la meitat. Totes les defenses han demanat l'absolució excepte la representació de Sebastià Comas Iñaki , que demana per al «menys dolent dels dolents» una condemna de sis anys i un dia.
El cas Feliu, atípic des del primer moment, també es presenta peculiar al final del judici, en què s'ha donat la singularitat (poc vista als tribunals) que l'acusació particular, exercida per Maria Àngels Feliu, és molt més benèvola amb els acusats que el ministeri fiscal. La farmacèutica només acusa la meitat dels vuit processats que pretén condemnar el fiscal, i aquesta circumstància dificultarà la deliberació del tribunal a l'hora d'emetre la sentència. Maria Àngels Feliu només acusa Toni Guirado, el municipal d'Olot que ella considera el «més dolent dels dolents» perquè la va triar; Josep Lluís Paz Pato, que acompanyava Guirado i el difunt Pep Zambrano el dia del segrest; Ramon Ullastre, que la va tenir retinguda al soterrani de casa seva, i Sebastià Comas Iñaki, el carceller que la custodiava. El fiscal fa encaixar en el puzle atribuint-los el paper dels «mestres» Joan Casals i Xavier Bassa, els exassassins de Maria Àngels Feliu, delatats per Francisco Evangelista, contra qui Feliu s'ha querellat. La fiscalia també acusa Montserrat Teixidor perquè creu impossible que no estigués assabentada que Feliu estava captiva sota casa seva. Feliu considera que en cas que ho sabés, la dona d'Ullastre ha de passar comptes amb la seva consciència i no pas davant la justícia. I finalment, el fiscal atribueix a l'exentrenador del Vic Juan Manuel Pérez Funes Juanma haver ajudat a condicionar el cau, però Feliu, que prefereix pecar per defecte que per excés i es vol assegurar que no condemnin cap innocent, tampoc l'acusa.
Ahir els acusats van poder fer ús del dret a l'última paraula (vegeu el quadre de dalt) i la majoria van aprofitar per proclamar la seva innocència però també per mostrar agraïments pel bon tracte rebut durant el judici. El president del tribunal, Fernando Lacaba, es va afegir a la dispensa de felicitacions per agrair també als acusats que haguessin contribuït al bon funcionament del judici. Els va advertir, però, que continuen estant obli
gats a presentar-se periòdicament al jutjat i els va fer deixar una adreça per poder-los localitzar quan tinguin enllestida la sentència, que podria emetre's d'aquí a un mes aproximadament, potser coincidint amb l'aniversari de l'alliberament de Maria Àngels Feliu, que va ser el 27 de març del 1994.
|
