dilluns, 24 de juny de 2002
>
Aquell Reus també ha pujat
Opinió
XAVIER CASSADÓ
.
L'escriptor cambrilenc Xavier Cassadó va seguir de prop el Reus Deportiu durant la seva etapa periodística a la ciutat i recorda en aquest article, que combina la nostàlgia i l'humor, a tots aquells que ara també s'han de sentir partíceps de l'ascens
+
La plantilla del Reus Deportiu de la temporada 84-85.
Foto:
HISTÒRIA IL·LUSTRADA DEL REUS DEPORTIU.
|
Suposo que no seré l'únic, i segurament tampoc l'adequat, però crec que és de justícia avui, enmig de l'alegria que ens embarga, tenir un record per tots aquells que han format part del Reus Deportiu de futbol en altres èpoques i que avui són feliços. Són gent que ha de saber que allò que van intentar, avui ha estat un èxit. Fins avui, podien pensar que no ho havien aconseguit: ara ja no. Ells volien pujar a segona divisió B, i avui poden dir que el seu objectiu ha estat assolit. Perquè aquestes fites no són producte només d'una bona temporada, sinó també d'una bona història, feta per homes abnegats, que han lluitat pels colors del Reus Deportiu, o que han robat hores de la seva família per dedicar-les al club.
Perquè avui ens embarga l'alegria, però hi va haver una època en què qui ens hauria pogut embargar eren els bancs. I si no arriba a ser per una gent molt roig-negre, molt molt roig-negre, gent que va encertar i gent que es va equivocar, gent capaç i dedicada, gent capaç i menys dedicada, gent dedicada i menys capaç, però sempre gent molt molt molt roig-negre, avui no estaríem celebrant res que no fos la rocambolesca evolució del Mundial de Japó i Corea. Seré injust, perquè no els esmentaré tots, però els prego que, encara que no s'hi vegin els noms, se sentin recordats. Ells composaven el Reus més difícil, just després de la tornada a tercera, amb l'afició d'esquenes, amb el camp buidant-se progressivament i els números vermells acumulant-se encara més progressivament. Directius, tècnics, jugadors... Travé, Domínguez, Batlle, Massó, Blas Serrano, Vidal, Santi Juncosa, Josep Juncosa, Camarasa, Lázaro, Balanyà, Pérez, Capó, Julve, Morell, Àngel Oribe, Josep Oribe, Solé... Un servidor, en aquella època, feia esports a Ràdio Popular; els vaig acompanyar a tots els camps de Catalunya, vaig assistir a les seves assemblees plenes de seients buits, els vaig veure patir i lluitar, i avui els he vist guanyar. Gràcies a ells també, avui som a
segona divisió B. I amb el camp ple. I tots hi eren, fins i tot els que ja no hi són. Enhorabona.
|
)
