dilluns, 24 de juny de 2002
>
Els camins del Reus Deportiu i del Nàstic es tornaran a creuar onze anys després
El darrer precedent es remunta a la temporada 1990 / 91 en què els roig-i-negres van acabar descendint a primera catalana
SERGI CASADO
.
Reus
La trajectòria excel·lent del Reus Deportiu a la tercera divisió durant tot el campionat i l'agonia del Nàstic en la seva peregrinació a la segona divisió A va fer que molts roig-i-negres somniessin amb la reedició del derbi tarragoní per excel·lència en la segona divisió B la temporada vinent. Les previsions més optimistes dels reusencs s'han complert amb l'ascens de l'equip de Rubio, i la desgràcia, aliada fatal dels grana i companya gairebé inseparable, faran que els dos es tornin a enfrontar en una competició oficial després de no fer-ho des de la campanya 1990 / 91 quan els dos es van trobar a la tercera divisió. Ara ho faran a segona B, l'un venint des de dalt i l'altre des de baix i amb un propòsit comú: l'ascens.
+
Els dos equips que van coincidir la temporada 1990 / 91.
Foto:
HISTÒRIA IL·LUSTRADA DEL REUS / GIMNÀSTIC. LA HISTÒRIA CONTINÚA.
|
|
Onze anys després, tarragonins i reusencs tornaran a coincidir en la mateixa competició i amb la seguretat que els dos perseguiran amb la mateixa ànsia la classificació per a la lligueta d'ascens a segona divisió A. El darrer precedent del duel entre els equips de les dues ciutats veïnes es remunta a la temporada 1990 / 91. El conjunt roig-i-negre era un clàssic de tercera divisió després que descendís de segona B l'any 83, mentre que el conjunt tarragoní afrontava un any de transició després que també va baixar de segona B amb la ment posada només en el retorn a la categoria de bronze del futbol estatal com més aviat millor. El Reus, on ja jugaven Palet i Àvila, i també el porter Rodri, Gerard Escoda, Masqué, Juanfran, Rubén i els brasilers Lima i Rocha, entre d'altres, va fer un inici de campionat molt fluix i aviat es va enfonsar a la cua de la classificació i es va hipotecar el futur. En el partit de la primera volta, jugat al municipal de Reus, els dos equips van empatar a un gol. L'equip roig-i-negre, dirigit per Guillermo Tovar, no va trobar mai la forma de superar el seu començament nefast i la directiva el va rellevar i el seu lloc el va ocupar Luis Maria Madariaga, que es va fer càrrec de l'equip el febrer del 91. «Vaig agafar l'equip en places de descens i amb molts negatius i tot i que vam aconseguir fer un gran bloc ens va resultar impossible obtenir la permanència», va recordar Madariaga. El segon i darrer enfrontament amb el Nàstic, al Nou Estadi, va ser dramàtic perquè els tarragonins necessitaven la victòria per seguir aspirant a disputar la lligueta d'ascens, mentre que als roig-i-negres, que pretenien salvar la categoria, també els hi anava la vida. El Nàstic va guanyar 3-0 amb dos gols d'Àngel Oribe i un de Luis Miguel Ramis. Aquella derrota roig-i-negra va certificar el descens dels homes de Madariaga a primera catalana després d'un any carregat de complicacions. Aquella temporada la presència d'equips tarragonins no només
es va limitar al Reus Deportiu i al Nàstic, ja que el Roda de Berà, que va fer un campionat brillant, va ser quart, mentre que el Tortosa va acabar novè.
|
)
)
