Edu365.cat

VilaWeb.cat
VilaWeb.tv
Nosaltres.cat
MÉSVilaWeb  Correu  Clau
Vilaweb Diari de l'escola
Qui té capacitat normativa sobre la llengua catalana?

L'Institut d'Estudis Catalans

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua

Qüestió de noms


dimarts, 22 de febrer de 2005
El 9 de febrer l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va reconèixer que la llengua pròpia i històrica del País Valencià és compartida amb el Principat, les Illes, Andorra, Catalunya Nord, la Franja de Ponent i l'Alguer. I ho reconeixia en un dictamen aprovat pels disset acadèmics presents, d'un total de vint. Això va permetre a l'AVL de recuperar l'assossegament, després d'haver estat centre de polèmica uns quants mesos.

Recordem que, de dictamen, l'Acadèmia de la Llengua Valenciana ja n'havia d'aprovar un, el més de desembre de l'any passat, que havia d'obrir la porta a la doble denominació 'català/valencià'. Finalment el ple que l'havia d'aprovar es va suspendre, després de la intrusió del conseller d'Educació i Cultura de la Generalitat Valenciana, Alejandro Font de Mora, que va amenaçar els acadèmics d'emprendre accions legals, si el tiraven endavant.

Sigui com sigui, el dictamen emès, tot i assumir que la llengua dels valencians ha rebut històricament les denominacions 'català' i 'valencià', considera el terme 'valencià' més escaient per a designar la llengua pròpia de les terres valencianes; també creu necessari que els governs del Principat i del País Valencià, en col·laboració amb el govern espanyol, adoptin mesures per a trobar una denominació comuna, que serveixi, sobretot, fora de l'àmbit lingüístic compartit.

Arribats en aquest punt, cal escatir a qui correspon de decidir sobre la normativa de la llengua catalana.
  • + Webs relacionades dins Nosaltres.Com: Llengua

L'Institut d'Estudis Catalans


+ L'Institut d'Estudis Catalans es dedica a la recerca científica.
L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) és una entitat centenària, fundada el 1907 per Enric Prat de la Riba i dedicada a la recerca científica, especialment la relativa a la cultura catalana. Doncs bé, el IEC té la funció d'establir la normativa de la llengua catalana i de fer el seguiment de l'aplicació d'aquesta normativa en l'àmbit que li és propi; un àmbit que, segons el reial decret (3118/1976), del 26 de novembre de 1976, abasta totes les terres de llengua i cultura catalanes.

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua


+ L'Acadèmia Valenciana de la Llengua fou creada el 1998.
D'una altra banda, el setembre del 1998 la Generalitat Valenciana va instituir, per la llei 7/1998, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, l'ens normatiu del valencià, segons el text de la llei; un text, dit sia de passada, que ja reconeix la unitat de la llengua, si bé amb paraules diferents de les del dictamen aprovat fa poc. L'AVL té, doncs, capacitat normativa, però aquesta normativa, al País Valencià, es remunta a les dites 'Normes de Castelló' (1932), basades en les 'Normes ortogràfiques' de l'Institut d'Estudis Catalans, promulgades el 1913.

Qüestió de noms


+ Mapa dels territoris de parla catalana.
Dèiem suara que, tot i reconèixer la unitat de la llengua catalana, el dictamen de l'AVL defuig la denominació 'llengua catalana', que, segons la romanística (ciència que estudia les llengües i les literatures romàniques), és la que designa les modalitats lingüístiques d'aquest idioma. Certament, a l'antic Regne de València, la designació 'llengua valenciana' ja es documenta a partir de la segona meitat del segle XV, però també, i amb anterioritat, consta la designació 'llengua catalana' (i el gentilici 'català').

MATERIALS

QUE HO SABIES?

  • En l'establiment de les normes del català modern, hi va tenir un paper cabdal l'enginyer, gramàtic i lexicògraf Pompeu Fabra, impulsor de les 'Normes ortogràfiques', i autor de la 'Gramàtica catalana' (1918) i del 'Diccionari general de la llengua catalana' (1932).
  • Sobre la denominació de la llengua, l'escriptor valencià Nicolau Primitiu Gòmez (1877-1971) va defensar, sense reeixir-hi, el terme 'bacavès', basat en les síl·labes inicials dels mots 'Balears', 'Catalunya' i 'València').
  • Hi ha qui va encunyar, fins i tot, el mot 'cabarovès', afegint-hi la síl·laba inicial de 'Rosselló'. L'escriptor Salvador Espriu parlava irònicament de 'rosalbacavès', per a no deixar-hi fora l'Alguer... Però ni Andorra, ni la Franja no surten a cap d'aquests 'avortons'.

BANNER ACTUALITZAT

Vols el banner de l'última notícia a la teva web?

Copia aquest codi i enganxa-l'hi:

<a href="http://www.vilaweb.cat
/misc/diariescola/redirect.php?tp=url">
<img src="http://www.vilaweb.cat
/misc/diariescola/redirect.php?tp=img" border="0"/></a>

CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLA


Ajuda

ESCOLES EN XARXA

Vés-hi
Com apuntar-s'hi

Investiga

'Qüestió de noms', la proposta de Joan Fuster per a denominar el país i la llengua.
El dictamen de l'Acadèmia Valenciana que reconeix la unitat de la llengua.
Una valoració d'aquest dictamen.
Semblança d'en Pompeu Fabra.
I també...
Què és VilaWeb?    Publicitat    Mapa web    Contacte Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. Iqua