Edu365.cat

El 4 de gener el Tribunal Suprem de Xile va confirmar el processament d'Augusto Pinochet pels crims comesos durant l'Operació Còndor, en desestimar el recurs d'empara presentat pels advocats del dictador, a qui dimecres li fou concedida la llibertat sota fiança.

Amb la confirmació del processament, ordenat el mes de desembre pel jutge Juan Guzmán, Pinochet haurà de retre comptes a la justícia de nou segrests i un homicidi, perpetrats durant la dècada del 1970, en plena Operació Còndor, duta a terme en conxorxa amb les dictadures de l'Amèrica Llatina.

Recordem que Augusto Pinochet, que va regir Xile amb mà de ferro del 1973 al 1990, va ensopegar amb la justícia el 1998, quan fou detingut a Londres, on havia anat de viatge, a instàncies de la justícia espanyola; però el 2000 va poder tornar a Xile, perquè el govern britànic va decidir d'alliberar-lo per raons de salut. Al seu país i adduint les mateixes raons, Pinochet s'ha escapat d'ésser jutjat pels crims de l'anomenada Caravana de la Mort, val a dir, l'operació militar que va eliminar desenes d'opositors de la dictadura xilena, el 1973.

El processament de Pinochet és, doncs, el darrer episodi d'un llarg itinerari que evidencia les dificultats de jutjar els grans responsables de les dictadures. Fou a fi de vèncer aquestes dificultats i poder jutjar els crims contra la humanitat que el 2002 va instituir-se el Tribunal Penal Internacional. Però aquest organisme sols pot jutjar crims perpetrats a partir de l'1 de juliol de 2002, quan va entrar en vigor. A banda, no és reconegut per països amb tant de pes com els Estats Units, Rússia i la Xina.