|
|
|
> Cop a l'Operació Còndor > El cas de Sud-àfrica... > ...i el d'Espanya dijous, 13 de gener de 2005
El 4 de gener el Tribunal Suprem de Xile va confirmar el processament d'Augusto Pinochet pels crims comesos durant l'Operació Còndor, en desestimar el recurs d'empara presentat pels advocats del dictador, a qui dimecres li fou concedida la llibertat sota fiança.
Amb la confirmació del processament, ordenat el mes de desembre pel jutge Juan Guzmán, Pinochet haurà de retre comptes a la justícia de nou segrests i un homicidi, perpetrats durant la dècada del 1970, en plena Operació Còndor, duta a terme en conxorxa amb les dictadures de l'Amèrica Llatina. Recordem que Augusto Pinochet, que va regir Xile amb mà de ferro del 1973 al 1990, va ensopegar amb la justícia el 1998, quan fou detingut a Londres, on havia anat de viatge, a instàncies de la justícia espanyola; però el 2000 va poder tornar a Xile, perquè el govern britànic va decidir d'alliberar-lo per raons de salut. Al seu país i adduint les mateixes raons, Pinochet s'ha escapat d'ésser jutjat pels crims de l'anomenada Caravana de la Mort, val a dir, l'operació militar que va eliminar desenes d'opositors de la dictadura xilena, el 1973. El processament de Pinochet és, doncs, el darrer episodi d'un llarg itinerari que evidencia les dificultats de jutjar els grans responsables de les dictadures. Fou a fi de vèncer aquestes dificultats i poder jutjar els crims contra la humanitat que el 2002 va instituir-se el Tribunal Penal Internacional. Però aquest organisme sols pot jutjar crims perpetrats a partir de l'1 de juliol de 2002, quan va entrar en vigor. A banda, no és reconegut per països amb tant de pes com els Estats Units, Rússia i la Xina.
Cop a l'Operació CòndorSigui com sigui, el processament d'Augusto Pinochet no és sols un cop a la dictadura xilena, sinó també a l'Operació Còndor, concebuda per a reprimir els opositors a les dictadures sud-americanes durant les dècades 1970-1980. D'aquesta operació, se'n va començar a treure l'entrellat el 1992, quan van aparèixer a la llum els documents secrets de la policia política del Paraguai, que van revelar l'existència del pla, coordinat pels règims dictatorials de l'Argentina, Bolívia, el Brasil, el Paraguai, l'Uruguai i Xile. L'Operació Còndor va portar la tortura i la mort a molts oponents d'esquerra, perseguits no sols al subcontinent sud-americà, sinó a tot el món.
El cas de Sud-àfrica...
+ Mandela, l'11 de febrer de 1990, dia en què fou alliberat.
A la primeria dels anys 1990 la República de Sud-àfrica va començar a posar fi al règim de segregació racial, o apartheid, instituït per la minoria blanca el 1948, però que es remuntava a la mateixa formació de la Unió Sud-africana, el 1910. El procés va culminar el 1994 amb la celebració de les primeres eleccions multiracials, guanyades pel líder negre Nelson Mandela, alliberat el 1990 després d'haver passat vint-i-set anys a la presó. El 1996 va constituir-se la Comissió de la Veritat i la Reconciliació a fi de cloure les ferides obertes per tants anys de racisme i, alhora, projectar llum sobre els crims i els actes contraris als drets humans comesos durant el període de l'apartheid.
...i el d'Espanya
+ La transició espanyola s'inicià després de la mort de Franco.
Quant a Espanya, va optar per una transició a la democràcia amb la participació dels franquistes. Com que es va fer des de la por, hom va mirar de no remoure el passat: de no fer surar la veritat sobre els quaranta anys de dictadura franquista. Aquest procés, doncs, obert a la mort del dictador Franco, no sols no va jutjar els responsables de la dictadura, sinó que va fer els ulls grossos a les atrocitats que havia comès. L'ocultació de la història, que encara s'arrossega, és, a parer de molts, la xacra principal de la transició espanyola.
|
Investiga
> Estats signataris de l'estatut de Roma, fonament del Tribunal Penal Internacional.
> El cas Pinochet: 1998-2005.
I també...
- Cronologia històrica d'aquest país.
- Tot sobre l'Operació Còndor.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |