VilaWeb - Diari escola: Torrons i xocolata a Agramunt

VilaWeb.cat

VilaWeb.tv

Nosaltres.cat

MÉSVilaWeb

Correu

Clau

dimecres, 24 d'abril de 2024

> Els torrons

> Els més apreciats

> La xocolata

dimarts, 5 d'octubre de 2004

S'acosta una nova Fira del Torró i la Xocolata de la Pedra d'Agramunt, la setzena, que sol fer-se el cap de setmana més a tocar del 12 d'octubre, i que enguany durarà del 9 al 12: quatre dies per a delectar, o fer frisar, els més llaminers.

Durant els primers anys, fins el 1993, d'aquesta festa artesana i mercadera, se'n deia Fira del Torró, però aquell any s'hi va afegir una nova secció, la de la xocolata de la pedra, i d'aquí ve el nom actual; no debades, la vila urgellenca té una tradició xocolatera molt arrelada.

La Fira, molt concorreguda (més de quaranta mil visitants aquests darrers anys), es fa al centre històric d'Agramunt i, a banda les parades de torrons i xocolata, que en són les veres protagonistes, és costum que hi hagi representats sectors econòmics diversos.

Un fira, endemés, amanida amb tot d'activitats paral·leles: demostracions d'oficis tradicionals, cuita dels torrons, tasts guiats d'oli i de vi...

Els torrons

+ De torrons, se'n fan amb tota mena de fruita seca.

Els torrons són un dels productes de rebosteria més apreciats del país. Menja pròpia de les festes nadalenques, avui n'hi ha de moltes menes: de crema, coco, cafè, massapà, xocolata, fruita confitada i tota mena de fruita seca. Tradicionalment, emperò, eren fets d'ametlles i mel, dos productes molt nutritius i que es conserven molt bé.

Els més apreciats

+ Els torrons de Xixona es basen en una pasta d'ametlles picades.

Els torrons més apreciats del país són els d'Agramunt, Alacant i Xixona. Els primers són fets d'ametlles o avellanes, sucre, mel i clara d'ou, coberts de pa d'àngel, i tenen una textura cruixent. Els mateixos ingredients, llevat de les avellanes i el pa d'àngel, trobem als d'Alacant, que es combinen talment que en resulten unes postres molt més dures al paladar. Contràriament, els torrons de Xixona, de molta anomenada, són tous, perquè es basen en una pasta d'ametlles picades.

La xocolata

+ Antigament el cacau s'usava també com a moneda.

La base de la xocolata és el cacau, fruit del cacauer, un arbre originari de les terres americanes que fa de cinc a deu metres d'alçada. Conegut per les cultures maia i asteca, el cacau no sols era un producte alimentari, ans s'usava també com a moneda. La xocolata fou introduïda a Europa devers el segle XVI, després de la conquesta espanyola, si bé, a la primeria, es reservava als sectors socials més benestants. Progressivament estesa arran de la Revolució Industrial, és apreciada tant pel valor energètic com pel sabor, que varia, és clar, de l'una varietat a l'altra. Una llepolia, en definitiva, que fa les delícies de menuts i grans.

MATERIALS

Museu de la Xocolata
Format:Web
Web d'aquest museu impulsat pel Gremi Provincial de Pastisseria de Barcelona.
The Sweet Science of Chocolate
Format:Web
Espai de l'Exploratorium, el museu de la ciència de San Francisco, que s'ocupa força de la 'ciència' i la història de la xocolata.
Consell Regulador de Xixona i Torró d'Alacant
Format:Web
Pàgina d'aquest organisme, amb molta informació relativa als torrons i a la vila de Xixona.
El que hem menjat
Format:Llibre
La cuina típica del país, descrita (i valorada) pel gran prosista empordanès.
Edicions Destino

QUE HO SABIES?

Conta una llegenda que el déu Quetzalcóatl, venerat per uns quants pobles de l'Amèrica pre-colombina, va fer present als homes de l'arbre del cacau a fi que conservessin sempre la força.
A banda el cacau, l'altre component bàsic de la xocolata és el sucre, que hi fou afegit pels europeus, com sigui que els pre-colombins no n'hi posaven.
Tot i que encara se'n discuteix l'origen, hom creu que els torrons són un invent dels àrabs.