VilaWeb - Diari escola: Els nous estats de la Unió Europea: Txèquia

VilaWeb.cat

VilaWeb.tv

Nosaltres.cat

MÉSVilaWeb

Correu

Clau

divendres, 19 d'abril de 2024

Els nous estats de la Unió Europea: Txèquia

> Castells, balnearis i... Praga

> La música txeca

> Franz Kafka

dimarts, 20 de gener de 2004

La República Txeca, dita també Txèquia, és un estat centre-europeu de 10,3 milions d'habitants i poc més de 78.000 quilòmetres quadrats. El país, que frontereja amb Polònia, Eslovàquia, Àustria i Alemanya, ingressarà a la Unió Europea l'1 de maig de 2004. Els txecs van aprovar aquest ingrés en un referèndum, el juny de l'any passat, amb el suport del 77% dels sufragis.

Txèquia és un estat relativament recent. De fet, tan sols té onze anys, puix que no es va constituir fins el 1993, quan va separar-se d'Eslovàquia, que va esdevenir també independent. El procés de partició fou modèlic i plenament democràtic, i el dret d'autodeterminació s'aplicà sense entrebancs.

Abans d'aquesta data, i durant una bona part del segle XX, Txèquia i Eslovàquia havien format un sol estat: Txecoslovàquia. En concret, Txecoslovàquia va existir del 1918 al 1993, amb una breu breu però dramàtica interrupció: la Segona Guerra Mundial (1939-1945).

Després d'aquesta guerra, l'estat txecoslovac va caure sota l'òrbita soviètica, com la majoria dels de l'Europa central i oriental. A Txecoslovàquia va sorgir, el 1968, un moviment que pretenia alliberar el país de la fèrria dominació que l'ofegava. Gràcies a aquest moviment, anomenat Primavera de Praga, molta gent de l'Europa occidental va adonar-se que la Unió Soviètica era realment una implacable dictadura, car les tropes soviètiques van aixafar-lo sense contemplacions.

Txecs i eslovacs hagueren d'esperar dues dècades, fins el 1989, per deslliurar-se definitivament de la dominació soviètica, en un procés que ha passat a la història amb el nom de Revolució de Vellut... Quatre anys després, el 1993, Txecoslovàquia es dissolia pacíficament.

+ Secció de Nosaltres.Com: Unió Europea

Castells, balnearis i... Praga

+ El castell de Karlstejn, al sud-est de Praga.

Txèquia és formada per dues grans regions: Bohèmia, a llevant, i Moràvia, a ponent, sense oblidar la part txeca de Silèsia (l'altra part és integrada a l'estat polonès), territori històric avui dintre Moràvia. El paisatge txec és d'una gran bellesa, clafert de poblets tranquils i encisadors, ciutats medievals, castells majestuosos i balnearis cèlebres. A més, la capital, Praga, disposa d'una riquesa arquitectònica excepcional. La ciutat, situada a la riba del riu Vtlava, va atènyer el màxim apogeu en temps de Carles IV (1316-1378), que la féu capital de l'Imperi Romano-germànic. El centre històric, patrimoni mundial de la UNESCO, és testimoni de la riquíssima història de Praga.

La música txeca

+ El Teatre Nacional de Praga acull espectacles d'òpera i ballet.

Txèquia té una llarga tradició musical, que ha mantingut fins a l'actualitat, com ho proven els incomptables teatres d'òpera i les prestigioses orquestres simfòniques del país. De les terres txeques han sorgit compositors i músics de fama mundial, tals com el pianista i compositor Bedrich Smetana (1824-1884), insigne representant del nacionalisme musical txec, Antonín Dvorák (1841-1904), continuador de Smetana i autor de la cèlebre simfonia del 'Nou Món' (1893), i Leos Janácek (1854-1928), que va basar la seva música en el folclore de Moràvia.

Franz Kafka

+ Franz Kafka, insigne escriptor txec.

A partir del segle XVII la cultura txeca va decaure molt, ofegada per l'alemanya, en gran part per raons polítiques. No va ésser fins el segle XIX que va revifar-se, coincidint amb el romanticisme. Curiosament, el més cèlebre dels escriptors txecs, Franz Kafka, va escriure la seva obra en alemany. Kafka (1883-1924), nat a Praga al si d'una família d'origen jueu, va ésser un dels escriptors més importants del segle XX. El desassossec de la vida i el desarrelament són temes repetits en els seus llibres, entre els quals hi ha 'La metamorfosi', (1915) 'El procés' (1925) i 'El castell' (1926).

MATERIALS

Txèquia
Format:Web
Oficina Nacional de Turisme de Txèquia, amb tot d'informació relativa a aquest país centre-europeu: dades, apunt històric, galeria fotogràfica, monuments de la UNESCO...Consultable en distintes llengües.
VilaWeb Praga
Format:Web
Notícies actualitzades sobre Txèquia, des de l'edició de VilaWeb Praga.
Guia de viatge
Format:Web
Didàctica guia per a viatjar a Txèquia.
Praga
Format:Web
Recursos diversos sobre la capital txeca.
Txèquia a la Unió Europea
Format:Web
El perfil polític i els indicadors socioeconòmics de Txèquia, a la web de la Unió Europea
L'ampliació europea
Format:Web
Pàgina del Patronat Català Pro Europa centrat en l'ampliació europea. Inclou un resum dels informes de seguiment que fa la Comissió Europea sobre cadascun dels estats que s'integraran a la Unió la primavera vinent.

QUE HO SABIES?

A Praga hi ha la sinagoga Starovoná, la més antiga d'Europa, fundada devers el 1270. La ciutat també conserva la universitat centre-europea més primerenca, fundada el 1348 per l'emperador Carles IV.
Devers el segle XIII, a la Bohèmia que frontereja amb Alemanya, s'hi van instal·lar els sudets, poble de parla alemanya. El 1945 la majoria dels tres milions de sudets de Bohèmia en foren expulsats; abans, durant la Segona Guerra Mundial, l'Alemanya nazi havia envaït Txecoslovàquia.
Les cerveses txeques tenen molta anomenada, sobretot la Pilsner, que té el procés de fermentació més llarg. El mot 'pilsner' deriva de la ciutat txeca de Plzen, on aquesta mena de cervesa es va fer per primera volta el 1842.