|
|
|
|
|
 |
 |
 > Narrador... > ...i poeta... > ...compromès
dijous, 9 d'octubre de 2003
Els dies 1, 2 i 3 d'octubre es va fer a Arenys de Mar i a Barcelona el Primer Simposi Internacional Salvador Espriu, centrat en aquest gran escriptor català del segle XX. Sota el lema 'Si de nou voleu passar', el Simposi volia enfocar l'obra d'Espriu des de noves perspectives i reivindicar-ne la vigència.
L'obra d'Espriu, sobretot la més tardana, va tenir un gran ressò popular per les circumstàncies polítiques i culturals excepcionals del país, sotmès a una implacable dictadura. Però, quan aquestes circumstàncies van canviar, els seus llibres van caure una mica en l'oblit. I el Simposi pretenia, justament, de recuperar el poeta, narrador i dramaturg en tota la dimensió. Que el Simposi s'hagi fet a Barcelona i a Arenys de Mar no és casual. Tot i que va néixer a Santa Coloma de Farners (la Selva), el 1913, la vida i l'obra d'Espriu són inseparables de la capital del Principat i, sobretot, de la vila del Maresme. A Barcelona, immortalitzada en l'obra d'Espriu amb el nom de Lavínia, hi va viure i adquirir, de ben jove, una vastíssima cultura. Va ésser en aquesta ciutat que es va llicenciar en dret i en història antiga i que va començar els estudis de llengües clàssiques, que la guerra (1936-1939) li va impedir d'acabar. Sigui com sigui, la cultura clàssica, i bíblica, d’Espriu impregna la seva obra. Però el nom d'Espriu s'associa, sobretot, a Arenys de Mar, d'on eren els seus pares i on va passar llargues temporades. Les referències a Sinera, palíndrom d'Arenys (amb la y canviada en i), són permanents als llibres d'Espriu. És en aquesta vila que el poeta trobarà un refugi literari segur contra els embats del destí.
 
Narrador...)
+ Fotografia antiga d'Arenys de Mar, la Sinera d'Espriu.
L'obra de Salvador Espriu abasta gèneres diversos: novel·la, poesia, dramatúrgia... Fins a la guerra del 1936-39 va destacar, sobretot, com a narrador en novel·les com 'El Doctor Rip' (1931), 'Laia' (1931)' i 'Ariadna al laberint grotesc' (1935), que s'allunyen del noucentisme, moviment cultural (i polític) de la primeria del segle XX. El to satíric i grotesc, que alguns experts entronquen amb Valle-Inclán, inunda les planes d'aquests llibres primerencs, però també hi sura el tema de la mort, que serà constant en la literatura d'Espriu. De fet, ell mateix va definir la seva obra com una meditació sobre la mort.
...i poeta...
+ 'Cementiri de Sinera' i 'Les hores', dos dels llibres més representatius de l'obra poètica d'Espriu.
La guerra i un seguit de desgràcies personals (mort del pare i del seu gran amic, l'excel·lent poeta mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel) el van orientar cap a la poesia. 'Cementiri de Sinera' (1946), 'Les hores i Mrs. Death' (1952), 'El caminant i el mur' (1954), 'Final del laberint' (1955) són algunes de les obres més destacades del període de postguerra. L'element satíric hi continua present, però tenyit de l'enyorança d'un temps passat esvaït per sempre més. Amb tot, que Espriu es reclogués en la poesia no ens ha de fer pensar que es va desvincular de la sort del seu país, del destí de la seva pàtria, o que visqués allunyat dels esdeveniments polítics que, per força, li va tocar de viure. Ben altrament, el seu compromís cívic va ésser exemplar.
...compromès)
+ Fragment d'un cant de 'La pell de brau', l'obra més popular de Salvador Espriu.
D'aquest compromís cívic, n'és una prova 'La pell de brau' (1960), potser el títol més conegut de la seva obra, que va projectar-lo a la fama. Aquest recull, símbol de la resistència de la cultura catalana en una època molt difícil, tracta, en un llenguatge realista, de valors universals com la tolerància, la llibertat i el diàleg que contrasten amb la realitat d'una Espanya (Espriu utilitza el mot hebreu 'Sepharad', que designava la Península Ibèrica) sotmesa a una cruenta dictadura. Ara, el gran ressò popular de 'La pell de brau' a casa nostra, a Espanya i a Europa no ens han de fer oblidar algunes altres obres que reflecteixen molt bé el lligam de l'escriptor amb el país. Destaquem-ne dues peces teatrals: 'Antígona' (1939), centrada en la guerra entre germans i la necessitat de la compassió i del perdó, i 'Primera història d'Esther' (1948), basada en una identificació del poble jueu i català, massa subtil perquè els censors de la dictadura se n'adonessin.
|
MATERIALS
QUE HO SABIES?
BANNER ACTUALITZATVols el banner de l'última notícia a la teva web? Copia aquest codi i enganxa-l'hi: <a href="http://www.vilaweb.cat CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLAESCOLES EN XARXA
|
Investiga
> El compromís cívic de Salvador Espriu es manifesta en aquest cant de 'La pell de brau'.
> Fes-te una idea de la poètica d'Espriu.
> Saps si Salvador Espriu va rebre mai cap guardó?
> A banda Salvador Espriu, quins escriptors catalans han estat proposats al Nobel de literatura?
I també...
- Pren nota de les composicions d'Espriu musicades per Raimon.
- Repassa la biografia del poeta de Sinera.
- Si llegissis alguns fragments de 'Cementiri de Sinera', potser t’agradarien tant que en voldries llegir més...
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
| Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |  |