|
|
|
|
|
 |
 |
 > Punts clau del Pla > Una identitat nacional pròpia > Estats lliures associats
dilluns, 29 de setembre de 2003
'Un nou pacte polític per a la convivència', aquest és el títol oficial del Pla Ibarretxe, que diuen els mitjans de comunicació, impulsat pel govern basc que presideix Juan José Ibarretxe. L'objectiu dels impulsors del Pla és d'edificar un nou marc polític per a Euskadi, partint del dret d'un poble de decidir el seu futur polític.
En síntesi, el Pla reivindica una modificació de les relacions polítiques entre Euskadi i Espanya, que no s'haurien de basar en la imposició, sinó en una associació lliurement acceptada. És a dir, s'hauria d'abandonar la limitada autonomia actual i substituir-la per un estat basc lliurement associat a l'estat espanyol. Aquest nou pacte es va enunciar el 27 setembre de l'any passat, en un discurs pronunciat per Ibarretxe mateix al Ple del Parlament Basc. El discurs del president basc començava constatant que la societat basca havia exigit a ETA que renunciés a la violència i denunciant l'autoritarisme i la imposició del govern espanyol, que no respectava gens la plurinacionalitat de l'estat. Ibarretxe també assegurava que el nou pacte polític per a la convivència era possible, si es feia una interpretació generosa de l'estatut d'autonomia de Gernika i de la constitució espanyola, val a dir: si s'acceptava que l'estat espanyol era format per nacions diferents. Però el cas és que, un any després, el govern espanyol botzina contra el Pla, que considera il·legal, i avisa que està disposat a aturar-lo sigui com sigui. Això no obstant, l'executiu basc ha dit que el tirarà endavant i que el sotmetrà a referèndum popular, sempre que ETA abandoni la violència.
 
Punts clau del Pla
+ Juan José Ibarretxe, president d'Euskadi i impulsor del Pla que duu el seu nom.
El Pla Ibarretxe conté un seguit de propostes per a dotar Euskadi de més quotes de sobirania política. Per exemple, reclama la llibertat de relacions entre Euskadi i Navarra; l'establiment de relacions amb els territoris bascos d'Iparralde, ara sota control francès; una justícia autònoma; capacitat per a gestionar els recursos naturals i les infrastructures pròpies; possibilitat de disposar de veu pròpia a Europa i a tot el món. Però totes aquestes propostes deriven connaturalment del reconeixement de la identitat nacional d'Euskadi i del dret dels bascos de decidir llur futur.
Una identitat nacional pròpia)
+ Mapa d'Euskal Herria, la terra dels bascos.
Aquesta identitat es basa en una història, una cultura i una llengua comunes als territoris bascos. Pensem que el basc és un poble molt antic, amb una llengua, l'èuscar, que ja es parlava el segon mil·lenni aC. Els bascos han defensat llur llibertat des de temps immemorials. Van rebutjar les escomeses de romans, musulmans i francs, indòmits a tot intent de dominació. A l'edat mitjana es van dotar dels anomenats furs, un conjunt de normes consuetudinàries (fundades en el costum) per a governar-se dintre la corona de Castella. Aquests furs van regular la vida pública i privada basca fins ben entrat el segle XIX, quan foren derogats per Espanya després de les guerres carlines. D'aleshores ençà el 'problema basc' no ha trobat solució i és per aquesta raó que el govern d'Euskadi presenta ara el 'nou pacte polític per a la convivència', amb el designi de resoldre'l d'una vegada.
Estats lliures associats
+ Bandera de Puero Rico, estat lliure associat als Estats Units.
Tot i que la proposta d'estat lliure associat presentada pel govern basc és sistemàticament rebutjada pels adversaris, que la consideren inaudita, el cas és que, d'estats associats, ja n'hi ha, i d'estructures polítiques semblants, també. A Amèrica, Puerto Rico conserva, després de tres referèndums populars fets durant la segona meitat del segle XX, l'estatut d'estat lliure associat als Estats Units. La Commonwealth agrupa un seguit d'ex-colònies britàniques, que mantenen certs vincles de solidaritat i d'interessos amb l'antiga metròpoli i que àdhuc conserven una institució comuna: la monarquia britànica. Finalment, a Europa, els vint-i-sis cantons suïssos, sense ésser estats associats, tenen un elevadíssim grau d'autogovern dintre la Confederació Helvètica, val a dir: Suïssa.
|
MATERIALS
QUE HO SABIES?
BANNER ACTUALITZATVols el banner de l'última notícia a la teva web? Copia aquest codi i enganxa-l'hi: <a href="http://www.vilaweb.cat CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLAESCOLES EN XARXA
|
Investiga
> Assabenta't dels orígens remots de l'èuscar.
> Examina les principals propostes contingudes al Pla Ibarretxe.
> Què diu la disposició addicional primera de la constitució espanyola?
> Fes-te una idea de com valoren el Pla Ibarretxe els ciutadans d'Euskadi.
I també...
- L'opinió del president del govern espanyol, José M. Aznar, sobre la constitució espanyola no ha estat sempre positiva.
- Aprofundeix la història del País Basc.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
| Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |  |