|
|
|
|
|
 |
 |
 > La festa > 'Els set savis de Grècia' > El cava, símbol del triomf
dilluns, 1 de setembre de 2003
A la primeria de setembre, just abans de començar la verema, la vila vitivinícola de Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès) celebra les Fires i Festes, engruixides des del 1982 amb la Festa de la Fil·loxera, els dies 7 i 8 de setembre.
Com ja deveu saber, la fil·loxera (Phylloxera vastarix) és el nom de l'insecte que a la segona meitat del segle XIX va devastar les vinyes d'una bona part d'Europa, el nostre país inclòs. Aquest insecte, originari de l'Amèrica del Nord, xuclava fins a matar-los els ceps, que, amb l'olivera i els cereals, formen la 'trilogia mediterrània', els tres grans cultius típics de les terres que voregen la Mar Mediterrània. Doncs bé, els estralls causats per la fil·loxera al Principat foren espantosos, sobretot perquè l'extensió de la vinya havia augmentat espectacularment els anys immediatament anteriors a la plaga, gràcies al daltabaix que havia causat a França, on la vinya ja era molt arrelada. La fil·loxera, que no sap on són les fronteres, va arribar al país: després d'assolar Catalunya Nord (el 1879 ja atenyia Colera, Alt Empordà) es va estendre ràpidament per Catalunya Sud matant els ceps i arruïnant, en conseqüència, molts pagesos. A Sant Sadurní, on la plaga arribà a mitjan anys 1880, un centenar de famílies hagueren d'abandonar el poble, que aleshores tenia poc més de tres mil habitants. Malgrat tot, els sadurninencs no s'acovardiren, ans lluitaren fora mida per trobar-hi remei, un remei que finalment consistí a arrabassar totes les vinyes i a plantar-ne d'americanes per empeltar-hi la varietat de raïm típica de casa nostra. És justament en recordança d'aquest episodi històric que Sant Sadurní ha instaurat la Festa de la Fil·loxera, en què s'escenifiquen les desgràcies provocades per l'insecte, però també el triomf final dels sadurninencs sobre la plaga.
 
La festa)
+ Els pagesos, protagonistes de dos dels entremesos de la festa.
La Festa de la Fil·loxera consta de tres elements ben definits: el preludi, la fil·loxera infantil i la festa pròpiament dita. El preludi, que es fa el dia 7 al vespre, consisteix en una representació de l'arribada de la fil·loxera a Sant Sadurní, quan un estol de 'fil·loxeretes', sorgides del castell de focs, s'escampen per la vila fins a retrobar-se al raval. L'endemà a migdia, la mainada, vestida de groc com l'insecte causant de les malvestats i portant bengales, participa en la fil·loxera infantil, que és una animada cercavila. Ara, la festa grossa comença al vespre, amb una seguida d'escenificacions que rememoren l'arribada de la plaga, la lluita dels sadurninencs per eradicar-la i la recompensa final per tants d'esforços. En total, la representació comprèn els següents entremesos: 'Els pagesos', 'El primer atac', 'Els ceps malalts', 'Els pagesos esverats', 'Els set savis de Grècia', 'L'atac final', 'La solució', 'Els ceps de peu americà' i 'El triomf final'.
'Els set savis de Grècia')
+ Els prohoms sadurninencs que lluitaren contra la fil·loxera, protagonistes de l'entremès 'Els set savis de Grècia'.
L'entremès 'Els set savis de Grècia' (uns gegants que entren en escena per combatre la fil·loxera) representa la lluita dels prohoms de Sant Sadurní contra la plaga. Pensem que aquesta vila fou una de les que més es destacà cercant remeis contra el petit insecte que tants maldecaps i estralls causava. Aquests prohoms, reunits al mas de Can Guineu, propietat de l'un d'ells, Marc Mir i Capella, posaren fil a l'agulla i després d'algunes temptatives poc reeixides optaren per replantar les vinyes amb ceps americans, la solució que amb el temps es va demostrar més encertada. Mercès a la iniciativa que demostraren i a la privilegiada posició econòmica i social que tenien, Sant Sadurní fou una de les primeres poblacions a superar la crisi de la fil·loxera, i va erigir-se en productora capdavantera de vins i caves.
El cava, símbol del triomf
+ Superada la plaga, la vila de Sant Sadurní va erigir-se en productora capdavantera de vins i caves.
La millor prova que els esforços dels sadurninencs per a combatre la fil·loxera no foren endebades és que la vila va excel·lir aviat en l'elaboració de cava. Abans que hi arribés la plaga, aquest vi escumós ja era conegut a Sant Sadurní, on unes quantes famílies n'havien estudiat els mètodes d'elaboració aplicats a França, sobretot a la Xampanya. Les recerques de Josep Raventós i Fatjó, de Can Codorniu, nissaga de gran tradició vitivinícola, es plasmaren el 1872 amb l'embotellament de tres mil unitats d'aquest vi. Superada la crisi de la fil·loxera, la producció de cava es va anar estenent progressivament fins a consolidar-se plenament la dècada del 1920.
|
MATERIALS
QUE HO SABIES?
BANNER ACTUALITZATVols el banner de l'última notícia a la teva web? Copia aquest codi i enganxa-l'hi: <a href="http://www.vilaweb.cat CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLAESCOLES EN XARXA
|
Investiga
I també...
- Esbrina l'origen etimològic del mot 'fil·loxera'.
- Fes la coneixença dels 'Set savis de Grècia', que contribuïren decisivament a eradicar la plaga de la fil·loxera de Sant Sadurní.
- Fes un cop d’ull a la història de Sant Sadurní d'Anoia.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
| Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |  |