|
|
|
|
|
 |
 |
 > Els orígens > Els aspectes de la festa > El ball
dilluns, 14 de juliol de 2003
És a l'estiu que moltes poblacions celebren la festa major, sovint la més esperada de totes les festes de l'any. És la festa grossa, que s'allarga uns quants dies i que veu tothom al carrer participant en espectacles, jocs, actes culturals i lúdics, balls...
Si hi pensem una mica, veurem que és molt natural que les festes majors es facin a l'estiu. Cal no oblidar que aquestes festes s'originen al món rural, on fins ben entrat el segle XIX la majoria de la població feia de pagès. I a pagès l'estiu és una època de l'any en què la feina deixa respirar una mica. Així, doncs, moltes festes majors es fan a l'agost, després de la sega i la batuda, quan el blat ja és al sac i ben lligat. En aquest punt el traüt habitual del pagès s'alentia, les migdiades, gairebé obligades per la intensa calor, s’allargaven; tothom parava la fresca, amb les cadires al carrer, i feia petar la xerrada; en definitiva, la vida es podia assaborir millor i la gent organitzava festes per a estrènyer els vincles de la col·lectivitat. Aquestes festes s'han mantingut fins avui, obeint en certa manera a les mateixes raons de temps passats, d'esbargir-se, divertir-se uns quants dies i renovar el delit d’esperar dies millors.
 
Els orígens
+ Els gegants, un dels elements més típics de les festes majors.
Les festes majors vénen de molt lluny. Dels temps pre-cristians, quan s'instituïen celebracions per agrair a les divinitats els fruits de la terra. De fet, les festes majors tenen orígens comuns amb celebracions com les falles, les revetlles de Sant Joan i Sant Pere, el carnaval... De ben antic algunes d'aquestes festes, originàriament paganes, foren cristianitzades. El lligam entre les festes majors i la religiositat del poble, tan estret fins no fa pas gaire, es reforçà durant l'alta edat mitjana. Per això moltes festes majors se celebren el dia del sant patró, protector del poble o guaridor d'epidèmies o plagues. Per exemple, no són pas poques les festes en honor de Sant Sebastià, a qui hom atribuïa una intercessió favorable en episodis de pesta; de Sant Cosme i Damià, germans bessons i metges que guarien gent i bestiar.
Els aspectes de la festa)
+ Els correfocs omplen de llum i foc les nits de festa major.
Un acte religiós de la festa major, anunciada pel pregoner generalment la vigília, és l'ofici, o missa, que n'obre el programa. Encara avui a molts pobles anar a missa serveix perquè els qui hi viuen es retrobin amb els qui ja no hi viuen i els forasters. Seguidament es fa un desplegament d'activitats vàries: castells, desfilades de gegants i capgrossos, correfocs, cantades de música tradicional i d'havaneres, mostres de teatre, partits de futbol, jocs de cucanya..., tot plegat amanit amb grans àpats coronats amb la madura fruita del temps, que enllacen amb èpoques en què aquests àpats abundants eren raríssims.
El ball)
+ Per al ball del fanalet és tradicional que el ballador faci present a la balladora d'un fanalet de paper.
Hem deixat el ball per al final, perquè és uns dels aspectes més populars de les festes majors, sobretot als pobles. De balls, se'n solien fer dos, l'un a mitja tarda, que s'allargava fins al vespre, i l'altre, el ball de nit, havent sopat. La gent hi acudia amb la muda millor a fer gresca, cantar i ballar al ritme que dictaven els músics. Ben igual passa avui, que joves i grans s'atapeeixen als envelats a l'aire lliure. El punt culminant és l'anomenat ball de rams, en què és tradicional que el ballador faci present a la balladora d'un ram de flors. A vegades, en canvi, l'hi regala un fanalet de paper, i d'aquí ve que llavors se'n digui ball del fanalet. Mentre dura el ball del fanalet, els llums de l'envelat resten apagats, cosa que fa un cert efecte, i les parelles ballen fins que l'espelmeta del fanalet se'ls apaga, i la parella que l'aguanta encesa més estona té l'honor de ballar tota sola al mig de la pista.
|
MATERIALS
QUE HO SABIES?
BANNER ACTUALITZATVols el banner de l'última notícia a la teva web? Copia aquest codi i enganxa-l'hi: <a href="http://www.vilaweb.cat CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLAESCOLES EN XARXA
|
Investiga
> Escolta aquesta descripció, divertida i precisa, que l'escriptor Josep Pla fa d'una nit d'estiu a l’envelat.
> Examina els significats de la festa major llegint aquest documentat article.
> A l'apartat 'Elements comuns' d'aquest text, hi ha informació sobre els lligams religiosos de les festes.
> Considera les raons que han dut força municipis a celebrar la festa major en l’escaiença de Sant Cosme i Damià.
I també...
- A les ciutats grans les festes majors inclouen activitats a desdir. Mira, per exemple, el programa de l’any passat de les de Barcelona.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
| Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |  |