|
|
|
> La festa del segar > La festa del batre > La Diada dels Raiers
dimarts, 1 de juliol de 2003
El nostre país té una història mil·lenària, que apunta devers la darreria del segle IX, quan es comença a formar políticament. Però fins ben entrat el segle XIX, quan la industrialització imposa un canvi brusc, sovint despietat, la nostra gent havia viscut de la mateixa manera, si fa no fa: la major part fent de pagès i treballant de sol a sol.
No fa gens estrany, doncs, que viles i pobles celebrin festes que recorden velles maneres de treballar la terra, amb estris i procediments que ens poden semblar molt arcaics, però que la gent gran i no tan gran encara recorda bé. Les festes del segar i del batre ens fan recular a un temps sense maquinària, quan les feines es feien amb les mans i amb l'ajut inestimable dels animals. Però, és clar, no tothom era pagès. Als temps medievals les ciutats eren centres comercials, plens d'artesans (més aviat n'hauríem de dir artistes), dedicats a oficis molts variats, organitzats en gremis, en què tot era regulat fins al més petit detall. N'hi ha prou de fixar-se en els noms dels carrers dels barris antics de les ciutats per adonar-se de la gran diversitat d'oficis: argenters, cistellers, espasers, ferrers, matalassers, sabaters, vidriers... Aquests oficis, practicats amb una cura extremada, són recordats cada any a fires i mercats medievals, en què no manquen joglars que hi donen animació cantant, dansant i fent xerinola. A muntanya, on l'activitat agrícola no era tan productiva com al pla, la gent vivia de la ramaderia i de feines que completaven l'economia familiar. N'era una la dels raiers, que transportaven troncs de fusta riu avall.
La festa del segar'Sembraràs quan voldràs, però per Sant Joan segaràs'. Aquesta dita encara val avui. És cap a la darreria de juny que se sega, val a dir, que es cull el blat, la civada, l'ordi i el sègol. Avui la sega es fa amb màquines de segar cada vegada més sofisticades, que estalvien temps i esforços als pagesos, però no gaire temps enllà la sega era molt més feixuga. Mentre amb l'una mà, protegida amb un esclopet (una mena de guant de fusta) s’agafava un braçat de blat, ordi..., amb l'altra es tallava a cops de falç o volant. Aquesta feina també es podia fer amb una dalla. Uns quants braçats feien una garba: un feix de cereal segat i vencillat, val a dir, lligat amb unes quantes tiges de cereal, i amb unes quantes garbes es feia una garbera. Tota aquesta feina exigia molt d'esforç físic, i es feia sovint al bat d'un sol que estavellava les pedres. Doncs bé, les festes del segar o del batre serveixen per reviure unes feines vigents fins no fa pas gaire. A Avià (Berguedà), Cabra del Camp (Alt Camp), Forallac (Baix Empordà), la Fuliola (Urgell) i Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona), aquestes festes hi són ben arrelades.
La festa del batre
+ Fins no fa gaire la batuda era ben feixuga.
Poc després de la sega es feia la batuda, a ple mes de juliol. Abans la batuda es feia a l'era, un espai de terra aplanat i ferm on s'escampaven les garbes, i amb l'ajut d'un animal que tirava un corró o un trill, o bé que simplement hi trotava giravoltant, el gra se separava de la palla. En acabat, la palla s'apartava amb la forca i es dipositava a la pallissa. Després es ventava el gra amb la forca, per separar-ne boll i pols i s’amuntegava amb un tiràs i escombres. Ja únicament restava garbellar i ensacar el gra. Ara, tot plegat se'n podia anar en orris si feia un xàfec o un ruixat, perquè podia malmetre la collita. D'aquí ve la dita:'No diguis blat que no sia al sac i ben lligat'. Diguem, de passada, que, aquest procés tan elaborat, el podreu reviure en directe assistint a les festes del batre que es fan a les viles suara esmentades.
La Diada dels Raiers
+ L'ofici de raier demanava molta habilitat.
Dèiem suara que a muntanya les feines de pagès es complementaven amb unes altres que coadjuvaven a l'economia familiar. Vendre fusta a la gent del pla i del litoral n'era una. Però fins no fa pas gaires dècades el transport terrestre era limitat, per manca de mitjans motoritzats i per una xarxa de comunicacions inadequada, entre més coses per una geografia força accidentada. L'única manera de sortir-ne era de transportar els troncs aprofitant el corrent dels rius que, això sí, havien d'ésser prou cabalosos. És així que va néixer l'ofici de raier, que construïa unes embarcacions, els rais, fetes amb els troncs que havia de transportar. El raier menava el rai fins al punt de destinació, on tallaven els troncs per comercialitzar-los. Ja us podeu imaginar que l'ofici de raier no era gens fàcil. Calia tenir molta habilitat per a menar un rai a través de rius com el Segre i la Noguera Pallaresa. Coll de Nargó (Alt Urgell) i el Pont de Claverol (Pallars Jussà) eren les poblacions amb més tradició raiera. L'últim rai va baixar Segre avall el 1932. La feina de raier ha estat recuperada aquests darrers anys: la Pobla de Segur (Pallars Jussà) i Coll de Nargó organitzen festes raieres per reviure un temps no tan llunyà.
|
Investiga
> De dites relacionades amb les feines del segar i el batre n'hi ha un munt. Comprova-ho a la pàgina sobre les festes de Cabra del Camp (Alt Camp).
> L'ofici de raier no era gota fàcil, com deixen entreveure aquestes fotografies.
I també...
- Assabenta't del vocabulari particular de les feines de segar i batre en aquest petit 'recull de termes'.
- Informa't d'una seguida de dites populars de la dalla i el dallar clicant aquí.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |