|
|
|
|
|
 |
 |
 > On són les armes de destrucció en massa? > El poble iraquià > El món després de la guerra
dilluns, 30 de juny de 2003
L'1 de juliol farà dos mesos que el president dels Estats Units, George W. Bush, va anunciar formalment la fi de la guerra a l'Irac. Però la crisi iraquiana encara no té solució, ben altrament, els dubtes i les incerteses creixen, i com més va, més.
En efecte, els dies passen i no s'albira pas a l'horitzó el final de l'ocupació anglo-americana, que ha fet créixer l'oposició del país als governs que més van destacar-se en la invasió de l'Irac: els Estats Units, la Gran Bretanya i Espanya. Aquesta oposició afecta notablement els dos primers països, que van menar els combats i que encara hi tenen soldats. De fet, des que es va acabar oficialment la guerra, ha caigut un soldat nord-americà el dia de mitjana, sia per accident, sia per atacs de la resistència iraquiana. I les tropes britàniques, que fins ara s'havien estalviat les represàlies iraquianes, van tenir sis baixes el 24 de juny, cosa que ha reforçat encara més la pressió sobre el primer ministre britànic, Tony Blair. Cal fer notar, així mateix, que els iraquians que ataquen els ocupants se senten cada dia més animats pels insistents rumors que Saddam Hussein és viu; uns rumors que no poden pas desmentir rotundament els governs nord-americà i britànic. Contràriament, els soldats de l'exèrcit ocupant se senten cada dia més desmoralitzats i cansats, i l'única cosa que volen es tornar a casa sans i estalvis. Per si tot això fos poc, les armes de destrucció en massa, el principal argument esgrimit per a justificar la guerra, no apareixen enlloc. Els governs que van apostar decididament per la guerra encara diuen que aquestes armes acabaran apareixent, que cal una mica de paciència. Però el fet cert és que l'opinió pública cada vegada se'ls creu més poc.
 
On són les armes de destrucció en massa?)
+ Les armes de destrucció en massa, el principal argument esgrimit per a justificar la guerra, no apareixen enlloc.
Aquestes darreres setmanes, han aparegut informes militars i dels serveis d'intel·ligència dels països que van abonar la guerra contra l'Irac desmentint els governs que volien fer creure a la ciutadania que el règim de Saddam Hussein tenia armes de destrucció en massa i que, per tant, calia combatre'l per evitar mals majors. A desgrat d'aquestes informacions, els governs afirmen, impertèrrits, que les armes acabaran sortint, però que moltes ja foren eliminades pocs dies abans de la fi de la guerra. Sigui com sigui, si aquestes armes no surten, els ciutadans podrien passar factura als governs que van promoure la guerra. Pensem que als Estats Units i la Gran Bretanya, la tradició democràtica hi és molt arrelada, i que les mentides dels polítics s'acaben pagant a les urnes. Això és especialment cert a la Gran Bretanya, on, el sistema electoral permet als ciutadans d'elegir directament els diputats, a diferència dels països on els parlamentaris són escollits, en definitiva, pels partits polítics.
El poble iraquià)
+ Les guerres porten sempre destrucció, violència i mort.
No cal dir que les guerres porten sempre destrucció, violència i mort, i ferides que triguen qui-sap-lo a cicatritzar. La de l'Irac no és cap excepció a aquesta regla. La població iraquiana, delmada, empobrida i desnodrida, ha de veure com unes potències estrangeres, que li havien promès la fi de la tirania i la desitjada llibertat, ocupen el país i són incapaces de garantir la seguretat i el desenvolupament normal de l'administració. Joves soldats de poc més de vint anys, que no coneixen la llengua i l'extraordinària cultura iraquiana, són els encarregats de vetllar pel compliment de la llei i l'ordre. Les bandes de delinqüents tenen atemorida la població, les infrastructures no funcionen, els oleoductes són sistemàticament sabotats i la percepció unànime és que els recursos naturals són l'única cosa que interessa el govern nord-americà. A tot això, cal afegir-hi les persecucions i matances, per obra de les tropes ocupants, de determinats sectors de la població iraquiana, sota l'acusació de pertànyer a grups terroristes, sense retre'n comptes a cap instància judicial ni a cap organisme internacional.
El món després de la guerra
+ El món és avui més insegur que abans no comencés la guerra a l'Irac.
La crisi de l'Irac ja fa molt que s'arrossega. De fet, hi ha qui sosté que va començar el 12 de setembre del 2001, l'endemà d'aquell atac contra Washington i Nova York que va commoure el món, particularment la població nord-americana. Sigui com sigui, el cas és que aquesta crisi ha desencadenat canvis d'abast internacional. L'ONU, instituïda per a preservar la pau mundial, n'ha resultat seriosament debilitada, oimés que no va poder evitar la guerra, volguda de totes passades pels Estats Units, la Gran Bretanya i Espanya. Alhora, la Unió Europea s'ha dividit entre governs partidaris i detractors de la guerra, aquests darrers capitanejats per França i Alemanya, països fundadors de la Unió. Ara, aquesta divisió no ha pas afectat de la mateixa manera la ciutadania, que es va manifestar clarament contra una intervenció armada que creia del tot injusta. Les protestes contra la guerra van palesar, a sobre, que els ciutadans reclamaven més participació en la presa de decisions; reclamaven, en definitiva, un aprofundiment de la democràcia. Finalment, cal dir que el món després de la guerra és, paradoxalment, més insegur que no pas abans, i la por de nous atemptats, més viva que mai.
|
MATERIALS
QUE HO SABIES?
BANNER ACTUALITZATVols el banner de l'última notícia a la teva web? Copia aquest codi i enganxa-l'hi: <a href="http://www.vilaweb.cat CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLAESCOLES EN XARXA
|
Investiga
> La salut dels infants de l'Irac s'ha deteriorat d'una manera alarmant arran de la guerra i la postguerra, com indica el sondatge fet per la UNICEF a la darreria de maig.
> El fet que encara no s'hagin trobat arsenals químics a l'Irac qüestiona l'oportunitat i legitimitat de la invasió. Llegeix aquesta notícia, publicada la primeria de juny.
> L'informe anual de l'organització Amnistia Internacional demostra que la guerra contra l'Irac ha deixat a segon terme força conflictes sagnants, als quals no s'ha parat gaire atenció. Aquesta pàgina te’n dóna més clarícies.
> La guerra de l'Irac ha anorreat una cultura mil·lenària. Te n'informa la notícia del Diari de l'Escola 'Bagdad, passat i present'.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
| Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |  |