|
|
|
|
|
 |
 |
 > 'Homenatge a Catalunya' > 'Rebel·lió dels animals' > '1984'
dimarts, 24 de juny de 2003
El 25 de juny farà cent anys del naixement d'Eric Arthur Blair, més conegut pel pseudònim literari George Orwell, un dels escriptors més importants del segle XX, que va denunciar totes les formes de poder arbitràries i injustes, vinguessin d'on vinguessin.
Orwell va néixer a l'Índia, aleshores dintre l'imperi britànic, al si d'una família anglesa benestant, però que amb el pas dels anys havia anat decaient. És per això que, anys més tard, Orwell mateix qualificà irònicament la situació familiar de 'baixa classe mitjana alta'. Tot amb tot, quan la família va tornar a la metròpoli Orwell aconseguí una beca per a estudiar a la Universitat d'Eton, amb un prestigi i un elitisme equiparables als de les universitats d'Oxford i Cambridge. En aquella època, i encara avui, haver estudiat a Eton era una garantia de futur professional brillant, lligat al món de la cultura. Però Orwell, potser per tradició familiar, s'estimà més de servir l'imperi britànic a Birmània. Pensem que en aquella època la Gran Bretanya dominava mig món i que no fou fins passada la Segona Guerra Mundial que perdé les extenses possessions que tenia. Però Orwell ben aviat es va sentir decebut del colonialisme britànic i se'n tornà a la Gran Bretanya, decidit a fer-se escriptor. Aleshores adreçà l’atenció als més desvalguts i oprimits. El 1936 publicà el primer llibre, 'Sense ni cinc a París i Londres', en què retrata les condicions de vida de la gent pobra. Del 1938 és 'Homenatge a Catalunya', per molts la millor de les seves obres. Com veurem a continuació, Orwell hi descriu les lluites entre les forces polítiques d'esquerra a Barcelona, on havia anat a defensar la democràcia i el règim republicà després de la insurrecció dels militars dirigits per Franco. Els esdeveniments viscuts per Orwell al nostre país li serviren per fer dues de les seves obres més conegudes, publicades durant la dècada del 1940: 'Rebel·lió dels animals' (1945) i '1984' (1948). En totes dues hi denuncià sense subterfugis els règims polítics totalitaris.
 
'Homenatge a Catalunya')
+ Durant la guerra civil del 1936-1939 George Orwell s'allistà al POUM.
Com ja deveu saber, el 1936 la insurrecció dels militars capitanejats per Franco va portar la guerra a Espanya i als Països Catalans. Mai fins aleshores una situació bèl·lica no havia aixecat tantes passions a tot arreu, fins al punt que molts joves estrangers es van apuntar a combatre-hi, car tothom hi veia clarament la primera batalla entre els valors democràtics i de justícia social, de l'una banda, i els feixistes, de l'altra. També Orwell va venir a combatre en favor del govern republicà legalment constituït. Arribat a Barcelona, s'adonà que les forces d'esquerra que lluitaven contra el feixisme estaven dividides, i enfrontades, en dos bàndols: els comunistes, que seguint les instruccions de la Unió Soviètica volien guanyar la guerra i fer després una revolució social que posés fi a les injustícies, i els anarquistes, que pretenien guanyar la guerra bo i fent la revolució. Les discrepàncies entre tots dos bàndols van acabar com el rosari de l'aurora: els anarquistes foren vençuts pels comunistes en els anomenats fets de maig del 1937. Orwell va haver de fugir a corre-cuita, car formava part del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), de tendència anarquitzant. Fou després d'aquesta experiència que es decidí a escriure 'Homenatge a Catalunya', on denuncia els abusos dels poders totalitaris, per molt que es proclamin d'esquerres.
'Rebel·lió dels animals'
+ Els porcs encapçalen la rebel·lió dels animals i prenen el poder de la granja.
En efecte, l'experiència bèl·lica va menar Orwell a denunciar els abusos del poder, convençut que aquest poder no és tan sols menyspreable quan és exercit per forces conservadores, sinó també quan ho és pels qui es proclamen d'esquerres. I per deixar-ne constància va escriure 'Rebel·lió dels animals', una sàtira del comunisme aleshores vigent a la Unió Soviètica, dirigit despòticament per Jozif Stalin. Els protagonistes d'aquesta novel·la són els animals d'un mas que, en veient-se maltractats per l'amo, el senyor Jones, decideixen de rebel·lar-se. La rebel·lió acaba triomfant, el senyor Jones és foragitat del mas, i els animals decideixen de regir-se per un seguit de regles, sobre el paper del tot justes. Fins i tot estrenen ideologia, 'l'animalisme', que ha de garantir la igualtat i felicitat de tots plegats. Però els porcs, molt pagats de si mateixos, prenen el poder, dirigits per Napoleó, que també és un porc. Ja us l'afigureu, oi, el destí dels altres animals? Si fa no fa, el mateix de molta gent que vivia sota el règim soviètic de Stalin.
'1984'
+ El Gran Germà, protagonista alhora invisible i omnipresent de '1984'.
Us imagineu vivint sempre vigilats i en perill d'ésser severament castigats per qualsevol cosa que féssiu, àdhuc la més insignificant i inofensiva? Doncs bé, Orwell va descriure un món així a '1984', tal vegada la més famosa de les seves obres. El protagonista del relat, Winston Smith, viu permanentment angoixat en un país imaginari on tot ho controla un poder totalitari, que vigila tot allò que fan els súbdits. La cúpula d'aquest poder inhumà és representada pel Gran Germà, l'amo cruel que tot ho veu, tot ho sent i tot ho dirigeix despietadament. En aquest estat opressiu, en Winston Smith es rebel·la tant com pot, cercant complicitats en els individus que té més a prop. Que se'n surt? Si voleu saber la fi del protagonista, us heu de llegir el llibre de cap a cap. En tot cas, convé saber que '1984' és considerada una de les millors novel·les de denúncia dels poders totalitaris i, alhora, una cant a la llibertat.
|
MATERIALS
QUE HO SABIES?
BANNER ACTUALITZATVols el banner de l'última notícia a la teva web? Copia aquest codi i enganxa-l'hi: <a href="http://www.vilaweb.cat CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLAESCOLES EN XARXA
|
Investiga
> A 'Rebel·lió dels animals' aquests és regeixen per un conjunt de lleis ben intencionades i, d'alguna manera, força divertides. Heus-les ací.
> Aprofundeix en la vida i l'obra de George Orwell en aquesta pàgina biogràfica.
> George Orwell va viure de ben a prop els fets de maig del 1937, que trobaràs explicats, amb tot detall, a la web oficial del programa 'Històries de Catalunya, de TV3.
> Els fets de maig del 1937 són els que oposaren a Barcelona els bàndols anarquista i comunista. Saps què propugna l'anarquisme? La resposta, en aquest espai.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
| Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |  |