|
|
|
|
|
 |
 |
 > Era lengua aranesa > Occitània > Un paisatge idíl·lic
dilluns, 16 de juny de 2003
El 17 de juny la Vall d'Aran celebra la seva diada, 'era Hèsta d'Aran', amb motiu de la recuperació de les institucions històriques, ara fa tretze anys, fet que reconeixia la personalitat d'aquesta bella comarca situada al nord-oest del Pirineu català, que des d’aleshores té un òrgan de govern propi, el Conselh Generau d'Aran.
Els trets propis de la Vall d'Aran no són pas pocs, començant pel clima, amb temperatures baixes, pluges abundants i humitat elevada. La neu s’hi manté una bona part de l'any, sobretot a dalt dels cims, modelats pel glaç. De fet, aquest territori és l'únic del Principat de clima atlàntic, que és francament dur i que ha influït la cuina aranesa, molt substanciosa. El riu Garona, que neix a la Vall i la travessa tota, va a morir, precisament, a l'Atlàntic. L'arquitectura és un altre dels signes distintius de la Vall. Els poblets aranesos presenten una gran homogeneïtat, no són gens postissos. Les cases són de teulada de pissarra, en forma de mansarda, i es concentren als voltants de les esglesioles que s'alcen, ben arreu, pel territori. Ara, la marca d'identitat més distintiva de la comarca és la llengua. Integrat a la corona catalano-aragonesa el segle XII, l'Aran ha conservat un parlar propi, l'aranès, que és una variant del gascó, un dels cinc grans dialectes de l'occità o llengua d'oc, i el més diferenciat. Perquè us en feu una idea, l'apartat següent és en aranès.
 
Era lengua aranesa
+ Er aranés ei eth nòm que recep era lengua occitana ena Val d’Aran.
Didíem adès qu'er aranés ei eth nòm que recep era lengua occitana ena Val d'Aran. Era lengua d'òc o occitan forme part deth grop de lengües romaniques (provinentes deth latin) e ei constituït per cinc grops dialectaus: eth provençau, eth lemosin, er auvernhàs, eth lengadocian e eth gascon. Donques ben, er aranés ei ua varianta deth dialècte gascon, eth mès aluenhat lingüisticament deth catalan. E ei que, a despiet de qu’er aranés e eth catalan mantien punts de contacte, non se pòden pas confóner. Es diferéncies entre andues lengües son sustot evidentes ena parla, tot e qu'ena escriptura tanben son ben visibles. D'un aute biais, maugrat qu'er aranés sigue oficiau e gaudisque de proteccion, es donades deth cens de 1996 non son pas guaire encoratjadores. Se ben eth 90 per cent dera poblacion dera Val d'Aran afirme que l'enten, sonque un 60 per cent lo sap liéger, en tot qu’eth percentatge des que lo saben escríuer se redusís a un 25 per cent.
Occitània)
+ Mapa dels territoris de parla occitana.
Occitània abasta les terres de llengua occitana, la majoria situades entre els vessants septentrionals del Pirineu i allò que els francesos designen amb el nom de Massís Central. Occitània, avui quasi tota sota el domini de França, és formada per les grans regions de la Gascunya, Guiena, Llemosí, Alvèrnia, Delfinat, Provença i Llenguadoc, per les valls occitanes d'Itàlia i per la Vall d’Aran. Doncs bé, tota aquesta extensa nació no ha format mai una unitat política, ni ha estat mai reconeguda, malgrat una innegable identitat cultural, històrica i lingüística. França, país exacerbadament centralista, abans i després de la Revolució Francesa, practica un genocidi sistemàtic contra Occitània, un país que durant l'edat mitjana fou un dels més rics i cultes d'Europa. Pensem que és en terres occitanes on floriren i fruitaren la gran poesia trobadoresca, l'amor cavalleresc, les més variades idees espirituals i morals, com el catarisme, que s'estengué per terres catalanes, però que Roma, secundant els interessos de França, féu perseguir a mort. Precisament, la croada contra els càtars o albigesos va impedir la possible formació d'un estat catalano-occità: el 1213, el rei Pere el Catòlic moria, excomunicat, a Muret defensant els territoris occitans que depenien del comte de Tolosa, vassall dels reis catalans.
Un paisatge idíl·lic
+ Imatge de Casarilh, bell poble de la Vall d'Aran.
Abans hem fet esment de la bellesa del paisatge aranès, dominat per poblets acollidors, els uns a tocar dels altres i voltats d'immenses muntanyes, algunes de més de 3.000 metres d'altitud. Això és tan cert que hi ha qui anomena la Vall d'Aran la Suïssa catalana. Cims com el Tuc de Molières, el Besiberri i el Gran Tuc de Colomers presideixen una vall que té l'Aneto, el cim més alt de la Península Ibèrica, a l'horitzó. Els estanys de Saboredo, Colomers, Restanca, Mar..., donen fe de l'origen glacial de la vall i contribueixen a afaiçonar un paisatge únic. Les aigües hi corren pertot: a la vall, no hi neix únicament la Garona, sinó també la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, i el clima hi afavoreix la formació de prats alpins d'una verdor incomparable, voltats de pinedes negres, avetoses, fagedes i rouredes als vessants de les muntanyes.
|
MATERIALS
QUE HO SABIES?
BANNER ACTUALITZATVols el banner de l'última notícia a la teva web? Copia aquest codi i enganxa-l'hi: <a href="http://www.vilaweb.cat CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLAESCOLES EN XARXA
|
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
| Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |  |