Edu365.cat

VilaWeb.cat
VilaWeb.tv
Nosaltres.cat
MÉSVilaWeb  Correu  Clau
Vilaweb Diari de l'escola
Els alcaldes

Els orígens: batlles, veguers i prohoms

El govern municipal

Què fa un alcalde?



dilluns, 12 de maig de 2003
L'alcalde és el governant d'una població, elegit democràticament, i n'hi ha un a cada municipi, sigui gran, sigui petit, tingui milions d'habitants o en tingui uns pocs centenars.

De tots els càrrecs polítics, el de batlle és el que els ciutadans tenen més a prop, precisament perquè governa comunitats relativament més petites i homogènies, de manera que pot tenir una idea més precisa d'allò que preocupa els seus veïns.

Això fa que a l'hora de votar els càrrecs municipals molts ciutadans es guiïn més pel coneixement directe dels candidats que no per les sigles del partit que els presenta, sobretot als municipis petits.

Com veurem a continuació, l'alcalde no governa pas tot sol, sinó amb un equip de govern, més o menys ample, segons el nombre d'habitants del municipi. Al nostre país el 25 de maig propvinent hi ha, precisament, eleccions municipals.


Els orígens: batlles, veguers i prohoms


+ En temps de Jaume I les ciutats van començar a deslligar-se de la tutela reial.
Encara avui, el mot 'alcalde' (imposat per l'administració espanyola al nostre país) es confon tot sovint amb el de 'batlle', de la mateixa manera que l'alcaldia s'identifica en certs casos amb la batllia. Però a l'edat mitjana, que és quan les ciutats comencen a autogovernar-se, el batlle no era pas un representant de la ciutat, sinó del rei, i s'encarregava de recaptar els impostos de la ciutat. Per entendre'ns, era com un ministre de finances modern. De fet, al principi les ciutats eren viles reials, és a dir, que depenien directament del rei, cosa que els permetia de viure una mica més tranquil·les que no pas els pagesos, sotmesos als senyors feudals. Ara, això va començar a canviar en temps de Jaume I el Conqueridor (1208-1276), quan les ciutats van començar a deslligar-se de la tutela reial i van aconseguir més autonomia municipal. D'aquesta manera, batlles i veguers, que també eren representats del rei, van passar a un segon pla. La raó d'aquesta evolució és ben simple. El rei necessitava diners per fer les seves guerres, i els diners es feien a les ciutats. Però aquestes no en donaven pas en canvi de res, sinó de més privilegis. Aquesta manera de fer, tan característica del nostre país, s’anomena 'pactisme'. Ara, que les ciutats tinguessin més poders no vol pas dir que fossin més democràtiques, com sigui que eren governades per uns pocs privilegiats: els prohoms, ciutadans d'origen noble i burgesos enriquits amb l'activitat comercial.

El govern municipal


+ Imatge del Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona.
Ja hem dit que l'alcalde és el màxim governant d'un municipi, elegit democràticament. Però, 'màxim' no vol pas dir únic ni sol, ans té l'ajuda dels tinents d'alcalde, sobretot a les grans ciutats, que són els seus col·laboradors de més rang. Un tinent d’alcalde té unes tasques específiques i substitueix l’alcalde quan aquest, per un motiu o un altre, no pot exercir les funcions que li pertoquen. També hi ha els regidors, que són els responsables d'un determinada àrea del govern de la ciutat; és per això que hi ha regidors de cultura, d'habitatge, de turisme, de joventut, de salut pública... Finalment, a les ciutats grans hi ha els regidors de districte, que gestionen cada un dels districtes en què s'ha dividit la ciutat. Tots aquests càrrecs municipals no recauen pas per força en representants d’un mateix partit polític, i si la formació política de l'alcalde no obté majoria absoluta, el govern municipal sol ésser de coalició, format per membres de partits distints.

Què fa un alcalde?


+ L'alcalde és l'encarregat màxim de dirigir el personal de l'administració i la policia municipals.
Que les tasques de la ciutat siguin delimitades i dividides per sectors i districtes no vol pas dir que els alcaldes no hi diguin la seva. En realitat, són ells qui dicten l'orientació política i les línies mestres de la gestió del municipi, i que donen el vist-i-plau a les qüestions més importants. Els alcaldes tenen un seguit de competències que els són pròpies: representar la ciutat, tant dintre l'estat com a l'estranger; nomenar, si s'escau, tinents d'alcalde; dictar decrets i bans i fer-los complir; encarregar-se de la gestió econòmica de la ciutat, d'acord amb el pressupost aprovat pel consell municipal; dirigir el personal de l'administració i la policia municipals... Com podem veure, de feina, no els en manca pas, als caps dels ajuntaments.

MATERIALS

  • Eleccions
    Format:Web
    Pàgina de Nosaltres.Com, el cercador de VilaWeb, dedicat íntegrament a les eleccions. Informa de les webs electorals dels distints partits polítics i dels candidats a les eleccions municipals i autonòmiques que se celebren enguany al nostre país.
  • Els alcaldes, entrevistats
    Format:Web
    Pàgina que inclou un seguit d'entrevistes amb els alcaldes de diferents municipis del Principat.
  • Perfil de les ciutats
    Format:Web
    Pàgina de les Nacions Unides on s'esbossen els perfils d'una vintena de ciutats d'arreu del món. Especial per a estudiants.
  • La llei d'Hondt
    Format:Web
    Aquesta llei electoral vigent al nostre país, explicada en aquest espai.
  • Les ciutats: present i futur
    Format:Web
    Pàgina de les Nacions Unides amb sis unitats didàctiques sobre diferents aspectes de les ciutats. Inclou nombroses activitats per a ésser treballades pels estudiants.

QUE HO SABIES?

  • Històricament, molts alcaldes han estat més coneguts per la seva activitat professional privada, que no per la funció política. Aquest és el cas de Michel de Montaigne (1533-1592), alcalde de la ciutat occitana de Bordeus (Gascunya), però conegut per la seva obra filosòfica i, especialment, pels 'Assaigs'. Una cosa semblant es podria dir de Bartomeu Robert, alcalde de Barcelona de principi del segle XX, reconegut pels seus conciutadans com l'eminent i afable doctor Robert.
  • El consell municipal de la ciutat de Barcelona rep el nom de Consell de Cent. Aquesta denominació ve dels temps medievals, més concretament del 1265, quan el rei Jaume I va establir que el govern municipal recaigués en cinc consellers escollits per un Consell de Cent Jurats.

BANNER ACTUALITZAT

Vols el banner de l'última notícia a la teva web?

Copia aquest codi i enganxa-l'hi:

<a href="http://www.vilaweb.cat
/misc/diariescola/redirect.php?tp=url">
<img src="http://www.vilaweb.cat
/misc/diariescola/redirect.php?tp=img" border="0"/></a>

CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLA


Ajuda

ESCOLES EN XARXA

Vés-hi
Com apuntar-s'hi

Investiga

A l’època medieval els consellers vetllaven aferrissadament per l'autonomia municipal, com ho demostra prou bé l'anècdota històrica del conseller barceloní Joan Fiveller.
El doctor Robert fou un dels alcaldes més estimats pels ciutadans barcelonins. Saps per quina raó va renunciar el càrrec polític? Esbrina-ho en aquesta pàgina biogràfica. Què n'opines, d'aquesta dimissió?
Saps quin nom té l'Ajuntament de Lleida? I l'origen del nom? Cerca-ho en aquest article dedicat a la capital del Segrià.
Una de les tasques principals dels alcaldes i dels governs municipals és de preparar el pressupost. Saps què designa, exactament, aquest mot? Ho veuràs en aquesta adreça.
I també...
  • Com seria la teva ciutat ideal? Defineix-la seguint el model proposat per les Nacions Unides.
Què és VilaWeb?    Publicitat    Mapa web    Contacte Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. Iqua