|
|
|
|
|
 |
 |
 > Els orígens grecs > Suïssa i els referèndums > El valor d'un vot
dijous, 8 de maig de 2003
De tant en tant els ciutadans són convocats a elegir els representants polítics que governaran entre elecció i elecció. Aquest és un dels aspectes de la democràcia, un sistema de govern que no es consolidà, tal com el coneixem avui, fins el segle passat, tot i existir-ne precedents que arriben al segle VI aC.
Els antics grecs foren els primers a assajar un govern democràtic. De fet, el mot 'democràcia' ve del grec 'demokratía', que es pot traduir per 'govern del poble'. Però aquesta innovació de la política grega no tingué continuïtat i fou enterrada pel cesarisme imperial dels romans. Segles més tard, durant la baixa edat mitjana, hi hagué monarquies que desenvoluparen l'anomenat sistema parlamentari, que ni de lluny no es pot considerar democràtic, però que impedia que les decisions de govern recaiguessin únicament en el rei. La Gran Bretanya es destacà en l'aplicació d'aquest sistema de govern, com també el nostre país, que fou el primer a instaurar-lo, amb el nom de 'corts generals'. Òbviament, ni les democràcies de l'antiga Grècia, ni el parlamentarisme medieval no es poden comparar amb les democràcies actuals, molt més perfeccionades i generalitzades a tota la ciutadania (però no als estrangers). Cal fer notar, nogensmenys, que els sistemes democràtics avui vigents no acaben de satisfer molts ciutadans, que consideren insuficient això de votar cada quatre o cinc anys i que volen prendre part en les decisions que més els afecten. Però, això, no poden fer-ho perquè els partits polítics, una vegada al govern actuen com volen, prescindint de l'opinió de la majoria de la població. La crisi de l'Irac, per exemple, ha fet veure que una cosa és allò que pensen els governs i una altra de ben distinta allò que pensa la gent. És, doncs, evident que s'han de cercar fórmules que permetin als ciutadans de sentir-se més representats. Potser n'hi hauria prou amb una mica més d'imaginació; o potser tan sols caldria fixar-se en exemples passats, com els que veurem tot seguit.
 
Els orígens grecs)
+ La democràcia s'inicià a Atenes fa 2.500 anys. En la imatge, el Partenó.
Les eleccions i el sistema democràtic foren inventats a les darreries del segle VI aC pels antics grecs, més concretament, pels ciutadans d'Atenes, la 'polis' més extensa de l'antiga Grècia. Aquella centúria, Clístenes, de família aristocràtica però de conviccions democràtiques, va fer una profunda reforma de l'estructura política de la ciutat. Aquest líder polític va organitzar una democràcia força organitzada: va dividir la ciutat en 'demos', una mena de districtes electorals que tenien, si fa no fa, el mateix nombre de ciutadans; va fer que els membres del consell, l'òrgan encarregat de preparar les sessions de l'assemblea, fossin elegits per sorteig entre els individus de més de trenta anys; va fer que aquest mateix consell canviés cada dia de president per evitar corrupteles; i va idear l'ostracisme, per apartar del govern polític durant deu anys els personatges que, per poder o riqueses, representessin un perill per al bon funcionament de la democràcia. Ara, el règim democràtic atenenc tenia un defecte, i gros: únicament valia per a una minoria, els anomenats ciutadans. Dones, metecs, ilotes, esclaus..., no hi podien participar.
Suïssa i els referèndums)
+ Suïssa és organitzada políticament en cantons, territoris autònoms.
Suïssa és un bell país del centre d’Europa, coronat de muntanyes molt altes i amb grans llacs d'origen glacial. Però els set milions de ciutadans suïssos no se senten únicament orgullosos de l'extraordinària bellesa del país, ans tenen la convicció de regir-se per un sistema democràtic envejable, esbossat a l'època de l'heroi llegendari Guillem Tell i afermat després de les terribles guerres de religió del segle XVI. Si ens fixem en alguns dels trets de la democràcia suïssa, aquest orgull és plenament justificat. Pensem que aquest país és integrat per gent de parla alemanya, francesa, italiana i retoromànica. Doncs bé, cadascuna d'aquestes llengües és oficial a tots i cadascun dels cantons (territoris autònoms) d'aquest país federal. Els ciutadans suïssos també poden demanar d'ésser consultats a l'hora de de decidir una qüestió important. Com? Ben senzillament, amb un referèndum, una votació en què pot participar tot el poble.
El valor d'un vot
+ Els sistemes d'elecció proporcional i majoritari donen resultats ben diferents.
Als sistemes democràtics les eleccions es regeixen pel principi 'una persona, un vot'. Ara, aquest vot no sempre té el mateix valor: depèn de si el sistema és majoritari o proporcional. En el primer cas els representants polítics són elegits segons el nombre de vots obtinguts. En el segon, hi intervenen dues variables: el nombre i la territorialitat. En principi, el sistema d'elecció proporcional es fa per assegurar un cert grau de representativitat territorial, és a dir, perquè les regions poc poblades tinguin representació al parlament. En general, a les eleccions municipals, en què els ciutadans trien els seus representants municipals, es fa servir el sistema majoritari, de manera que tots els ciutadans intervenen en la mateixa mesura en l'elecció de l'alcalde. Ben altrament, el sistema proporcional és el que fan servir alguns països, sobretot europeus, a l’hora d’elegir els representants dels parlaments regionals i estatals.
|
MATERIALS
QUE HO SABIES?
BANNER ACTUALITZATVols el banner de l'última notícia a la teva web? Copia aquest codi i enganxa-l'hi: <a href="http://www.vilaweb.cat CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLAESCOLES EN XARXA
|
Investiga
> Vols saber com era la vida d’Atenes fa 2.500 anys, quan s'hi instaurà el règim democràtic? Clica aquesta divertida pàgina de la BBC per a estudiants.
> Saps què és un vot de confiança? I un vot de censura? Esbrina-ho en aquesta pàgina.
> A l'antiga Grècia, qui eren els metecs? I els ilotes? Esbrina-ho a la pàgina que la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) dedica a les ciutats d'Atenes i Esparta, les més importants de la Grècia antiga.
> Saps en què consisteix la llei electoral d'Hondt, vigent al nostre país? Qui beneficia?
Cerca'n les respostes en aquest espai.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
| Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |  |